La dona sense por

Una dona de 44 anys que no pot sentir por és al centre de l’actualitat científica. L’estudi del seu cas ha dut a la troballa d’on se situa la por en el cervell humà.

Els investigadors han intentat de totes les maneres possibles espantar la dona, com expliquen a l’última edició de la revista Current Biology: les cases encantades li evocaven la curiositat, les aranyes i les serps tampoc funcionaven, i una bateria de pel·lícules de por li van semblar ben entretingudes.

Des de la dècada de 1930, en què es va descobrir que quan als micos se’ls treia una part del cervell ja no tenien por, l’experiment s’ha repetit en animals moltes vegades. Això ha dut a un consens entre els científics al voltant de l’afirmació que els animals perden la por quan se’ls treu l’amígdala, una estructura amb forma d’ametlla en una part profunda en una part profunda del cervell. Els darrers 50 anys, estudis diversos han m0strat que l’amígdala té un paper central en la generació de les respostes de por en molts animals, des de les rates fins a les mones.

Ara, doncs, els autors d’aquest estudi han confirmat que els humans es comporten de manera semblant quan els falta l’amígdala. “No hi ha molts humans amb aquest tipus de dany cerebral”, afirmava Justin Feinstein, el neuropsicòleg clínic que ha liderat la investigació, al New York Times. “Per sort, hem tingut accés a aquesta pacient, n’hem pogut estudiar els comportaments de por i hem llegit els seus diaris personals”. La dona, que anomenen SM, té una condició poc freqüent que fa que tingui forats on hauria d’haver-hi l’amígdala.

No tenir por de les aranyes o les pel·lícules pot ser relativament benigne, però els científics també han trobat que la SM ha arribat a posar la seva vida en perill. En una ocasió, va caminar per un parc sola a la nit i va ser atacada per un home amb un ganivet. La nit següent, va caminar de nou pel mateix parc.

Els investigadors intenten, en aquests moments, entrenar-la perquè es comporti amb més precaució. A la vegada, esperen que aquest avenç en el coneixement de com funciona el cervell permeti desenvolupar teràpies per a persones que tenen el problema contrari, passar massa por, com els veterans de guerra. Esperen poder disminuir els efectes de l’amígdala, a més d’amb psicoteràpia, amb medicació.

Fletxes en escàners cerebrals de la pacient coneguda com SM indiquen zones buides on hauria de tenir l'amígdala (Justin Feinstein via The New York Times)

1 comentari

  • David Cros

    22/12/2010 14:22

    Un tema cabdal. Penso que la ràpida evolució de la nostre espècia es deu al desmesurat grau de por i paranoia que patim davant el món.