Fins a quin punt podem influir en la dieta dels fills?

Els pares poden pensar que donen un bon exemple als seus fills menjant una dieta saludable però, segons un nou anàlisi, potser això no serveix de gaire. Els investigadors han revisat 24 estudis sobre hàbits dietètics de pares i fills, fent servir tècniques estadístiques per combinar els seus resultats. El seu anàlisi, que es publicarà al número de febrer de la revista The Journal of Epidemiology and Community Health, ha trobat només una correlació dèbil entre el que mengen els pares i els fills. També han conclòs que l’associació disminuïa amb el temps – estudis posteriors mostraven, generalment, una connexió més dèbil que els previs en les mateixes parelles de nens-pares.

Els autors reconeixen que les seves conclusions es basen en dades limitades, que només tres dels estudis es van fer en països en desenvolupament, i que les metodologies variaven. Tot i això, els investigadors, liderats pel Doctor Youfa Wang, professor associat de salut internacional a la universitat Johns Hopkins, van concloure que la influència dels pares va ser aparentment vençuda per altres factors. La publicitat, la oferta i disponibilitat de menjar, la influència dels amics i les oportunitats de menjar fora de casa són factors que contribueixen a fer les dietes dels nens molt diferents de les dels seus pares.

Per tant, què han de fer els pares? “Fer que a casa hi hagi disponible menjar més saludable”, diu Wang, pare de dos nens. “Poseu-lo a la taula cada dia, i proveu diferents maneres de preparar el menjar, especialment les verdures. Els pares, malgrat tot, poden tenir un impacte important”.

Nicholas Bakalar per THE NEW YORK TIMES

1 comentari

  • vacacega

    24/01/2011 21:46

    Doncs jo contradic aquest estudi. Jo fa 5 anys que vaig marxar de casa, i els primers mesos vaig menjar porqueries pre-cuinades. Però al cap de poc temps, vaig començar a tenir el record del que menjava a casa, i vaig començar a provar-ho jo. I vaig adonar-me que era més fàcil del que semblava. I era fàcil perquè la única cosa que feia era provar d’imitar el que feia la meva mare quan érem més petits. I en tinc un record molt nítid del que fèiem quan érem petits.

    La meva mare considero que ens va educar molt bé amb el menjar. Tres coses que vaig aprendre d’ella i considero fonamentals: 1) Cada dia dinar i sopar a la mateixa hora. 2) Menjar ben variat. 3) Regularitat durant la setmana. Per exemple, a l’hora de dinar, cada dilluns tocava verdura bullida i carn o peix, cada dimarts llegums i peix, cada dimecres amanida i carn o peix, cada dijous pasta (espaguetis, macarrons, fideus a la cassola) i carn, i divendres, dissabte, i diumenge variable (arròs a la cassola, fideuà, rostits de carn, fumets de peix…). I per postres sempre o fruita o iogurt. I a mi, encara que no m’agradés la verdura bullida, cada dilluns en tenia un plat a taula, tan si volgués com si no. Llavors, per no fer-ho avorrit, hi havia variacions segons l’època. A l’hivern menjàvem escudella i carn d’olla un cop per setmana en comptes de l’amanida. I a l’estiu, ensaladilla russa. I a la tardor, potser hi havia una escalivada de pebrot, ceba, i albergínia.

    I ara, que sóc més gran, m’encanta la verdura bullida. I me n’adono que si sóc regular de la mateixa manera que ho feia la meva mare, em sento més bé.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús