Els pacients saben que és placebo. I què?

Prendre un placebo pot ser efectiu fins i tot si el pacient sap que ho és? Un nou informe suggereix que la resposta és sí.

En un estudi publicat a la revista on-line PLoS One, els investigadors van explicar a 80 voluntaris amb síndrome de colon irritable que la meitat d’ells rebria un tractament rutinari i l’altra meitat rebria un placebo. Van explicar-los a tots que el placebo era una substància inerta, com una pastilla de sucre, que s’havia descobert que “produïa millores substancials en símptomes del síndrome de colon irritable a través de processos d’auto-curació de cos-ment”. Als pacients, tots tractats amb la mateixa atenció, calidesa i empatia pels investigadors, se’ls va administrar o no la pastilla aleatòriament.

Al cap de tres setmanes, van fer proves als pacients amb qüestionaris que mesuraven el nivell de dolor que patien i altres símptomes. Els pacients que havien rebut la pastilla de sucre –dins d’una ampolla clarament marcada com a “placebo”– van notar molt més alleujament del dolor i una reducció més gran en la severitat l’altres símptomes que els que no l’havien rebuda.

Els autors especulen que la comunicació per part dels doctors d’un resultat positiu va ser un factor en l’efectivitat aparent del placebo.

“La magnitud de l’efecte és molt gran, aquí”, diu l’autor principal, el Doctor Ted J. Kaptchuk, investigador al Centre Mèdic Beth Israel Deaconess de Boston. L’objectiu, afegeix, seria desenvolupar una estratègia clínica per utilitzar l’efecte placebo èticament, sense mentir a un pacient.

Nicholas Bakalar per THE NEW YORK TIMES

4 comentaris

  • Teresina Fons

    05/11/2011 1:12

    Es va parlar als pacients de “processos d’auto-curació de cos-ment” i se’ls va tractar amb “atenció, calidesa i empatia”. Segur que això sol ja desencadena processos interns curatius, ho amaneixis amb principis actius sintetitzats al laboratori, amb sucre comprimit o amb aigua beneita. Tan de bó que tot el temps i els maldecaps que esmercen els científics a desacreditar els procediments heterodoxos els utilitzessin en estudiar-ne el funcionament!

  • Irene

    22/02/2011 10:23

    L’efecte placebo només serà “creïble” quan en coneguem els fonaments bioquiímics?
    Reconèixer que hi ha coses que encara no sabem explicar no és credulitat. La ciència avança perquè mira la realitat, no només la realitat que li agrada i encaixa amb els seus patrons.
    http://www.wired.com/medtech/drugs/magazine/17-09/ff_placebo_effect?currentPage=all

  • Ferran Martínez

    11/02/2011 13:15

    Molt interessant. El que es desprén de l’article és que les ments incrèdules, atees i escèptiques ho tenim ben negre. És millor tenir creença en la curació per part d’un agent inocu, que pensar amb objectivitat que un agent inocu és justament això, inocu. El problema és que els que no tenim creences no sabem mentir-nos a nosaltres mateixos i autosuggestionar-nos.

  • Frederic Villamayor

    08/02/2011 13:51

    L’efecte placebo, com el de la suggestió no és nou, efectivament. La novetat de la notícia és que l’efecte placebo tradicional es basa en el desconeixement per part del pacient de què està prenent realment (placebo o tractament real). Ara resulta que tot i sabent que no estaven prenent cap medicina real, l’efecte era més gran que en els tractats. És una dada nova i molt interessant.