Un sistema informàtic calcula la raresa d’una empremta dactilar

Investigadors han trobat una manera de calcular matemàticament la raresa –o com de poc freqüent és– d’una empremta dactilar.

Tot i que les empremtes dactilars són úniques per a cada persona, les que queden a les escenes de crims normalment són empremtes incompletes marcades en poms de portes o en vidres.

Conèixer la raresa d’una empremta parcial podria ser útil per als científics forenses que intenten determinar com de valuosa és una empremta com a prova, diu Sargur Srihari, informàtic a la Universitat de Buffalo (Nova York), on lidera aquesta recerca.

Aquesta variable, la raresa, ja s’està utilitzant com a eina d’avaluació:

“Considerem el cas simple on una ofensa ha estat comesa per algú de 2 metres d’alçada”, diu Srihari. “És una alçada molt poc comuna, per tant és una prova valuosa per ajudar a identificar la persona”.

Un altre exemple és l’ADN. Analistes forenses poden determinar com de rara és un determinat patró d’ADN i després escollir usar això per identificar possibles culpables.

Srihari i l’estudiant de postgrau Chang Su diuen que han fet el mateix per les empremtes dactilars.

“És purament matemàtic”, diu Srihari. “Simplement estem dient: ‘Acabem de trobar quelcom inusual, i el fet de ser-ho ho converteix en una prova important'”.

Per fer la recerca, els científics van definir les empremtes dactilars com una sèrie de punts, composats pels finals de les crestes i per les bifurcacions. Després, partint d’una base de dades de 4.000 empremtes dactilars del National Institute of Standards and Technology, van crear un sistema informàtic que pot llegir els patrons de les empremtes. Basant-se en els punts d’una empremta, el sistema pot determinar matemàticament la seva raresa.

Avui, els científics forenses avaluen les empremtes sense l’ajuda de tecnologia.

“Poden trobar centenars d’empremtes en una escena del crim, i ara mateix l’anàlisi la fan intuïtivament examinadors humans”, diu Srihari. “Però ara nosaltres podem fer el càlcul”.

Sindya N. Bhanoo per THE NEW YORK TIMES

1 comentari