És un ocell. És un avió. No, és una serp voladora

Quan les serps Chrysopelea paradisi, que es troben al sud i al sud-est asiàtic, salten dels arbres, no cauen al terra desastrosament. Planegen grans distàncies amb gràcia per l’aire.

I un estudi en què científics han tirat les serps d’una torre de 15 metres d’alçada i n’han gravat el descens en vídeo suggereix que les serps volen activament, tot manipulant els seus cossos adaptant-se a l’efecte aerodinàmic.

“Essencialment, fan aspecte de lliscar per l’aire, com un fuet que es mou a l’esquerra i a la dreta”, diu Jake Socha, l’autor principal de l’estudi i un biomecànic a la universitat de Virginia Tech. “El cos es mou també amunt i avall”.

Socha i els seus col·legues han trobat que la serp voladora inclina el seu cos uns 25-30 graus respecte del corrent d’aire per mantenir-se tan aerodinàmiques com sigui possible. El més lluny que una serp va ser capaç de viatjar des de la torre van ser uns 24 metres.

La recerca, finançada pel Pentàgon, pot ser útil per als enginyers que intenten dissenyar vehicles de recerca i captura més efectius, com un robot que llisqui i també pugui volar, semblant a una serp .

“Hi ha molt interès en crear un petit volador; quelcom que pugui pujar a dalt d’un edifici i veure què hi ha”, diu Socha.

L’estudi va ser publicat a la revista ‘Bioinspiration and Biomimetics’, en un número especial que destaca nou projectes de recerca que utilitzen la natura com a guia per millorar el disseny dels vehicles aeris. Els altres estudis inclouen investigacions de com cauen els llangardaixos, com volen les gavines i com s’aguanten a l’aire els colibrís.

Ardian Jusufi, biòleg de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, va dirigir un estudi sobre com els llangardaixos mouen ràpidament la cua mentre volen, cosa que els ajuda a reorientar-se de manera que sempre aterren sobre els seus peus. “Ja tenim robots que poden escalar força bé, però qualsevol cosa que pugi acabarà caient”, diu Jusufi. “Si poguéssim enganxar una cua al final del robot seria avantatjós per reorientar-lo si en algun moment caigués avall”.

Sindya N. Bhanoo per THE NEW YORK TIMES

Chris Gash/The New York Times

1 comentari

  • cami darmin

    15/01/2014 16:31

    POSAU ALGO EN INGLES

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús