El pop, la mare més treballadora del planeta

És temporada de pondre ous, si ets un ocell.

Si ets un pop, i concretament un pop gegant del Pacífic, ja ho has fet. De fet, has mort després de fer-ho, en la que és una de les històries de maternitat més tristes. La descriu el biòleg Jim Cosgrove a ‘Cap mare pot donar més’, i la recull el periodista nord-americà Robert Krulwich al seu blog.

Les pops gegants del Pacífic femelles tenen un embaràs de quatre o cinc mesos, i el dia que pareixen, quan la temperatura és la correcta, comencen a expulsar els ous, un per un, a l’aigua. Produeixen –durant aproximadament un mes– uns 56.000 individus, que floten lliures fins que elles els ajunten en grups, i després els enganxen a una espècie de trenes penjants, fent l’efecte visual d’una cortina.

Després, pengen aquestes ‘trenes’ a coves submarines, protegides per roques que elles mateixes posen a l’entrada per evitar les visites de crancs, estrelles marines o peixos afamats.

Allà es queden, durant mesos, els ous, petites llàgrimes blanques i petites de la mida de grans d’arròs, i la mare, en guàrdia constant.

Passats cinc o sis mesos, arriba un dia en què canvia de posició i bufa, enviant els seus 56.000 fills a la immensitat de l’oceà. En aquell moment, ja saben perfectament què han de fer i, malgrat mesurar 6 milímetres, ja són perfectes miniatures dels seus pares: tenen 8 petits braços adornats amb ventoses. Poden canviar de color instantàniament i, fins i tot, produir una bufada de tinta en miniatura quan són destorbats.

Però la mare ha perdut color –el seu abans vermell lluent és ara un gris apagat– i està exhausta: porta temps sense menjar i segueix bufant els seus bebès. Arriba un moment que deixa de respirar i mor.

Què passarà amb els pops bebès? Quants dels 56.000 arribaran a adults? Han calgut dos pops, el mascle i la femella, per fer els 56.000 ous. De mitjana, una generació substitueix l’anterior de tal manera que dos pares són substituïts per dos fills. Per tant, dels 56.000, després de tants mesos, tant sacrifici i tanta cura, en sobreviuran dos.

Font: NPR

Fred Bavendam/Minden Pictures/Getty Images

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús