La meitat de casos d’Alzhèimer s’evitarien eliminant 7 riscos

M.L.F.-

Actualment, l’Alzhèimer afecta 33,9 milions de persones al món, però reduint set dels grans riscos associats a la malaltia es podrien evitar la meitat. Fumar, no fer exercici, la inactivitat mental, tenir la pressió alta, diabetis, obesitat i depressió augmenten el risc de patir la malaltia. Així  ho indica un estudi que publica avui la versió online de The Lancet Neurology, coincidint amb el congrés mundial sobre l’Alzhèimer que es celebra a París.

En els darrers anys, els científics estan dedicant molts esforços per trobar com frenar o endarrerir l’aparició de la malaltia. “Tenint en compte l’absència de tractaments, i que el assajos de fàrmacs prometedors en fase 3 han fallat, ha augmentat l’interès en identificar estratègies de prevenció”, diuen Deborah Barnes i Kristine Yaffe, de la Universitat de Califòrnia.

De fet, els investigadors han calculat que si la incidència d’aquests set riscos tan sols s’aconseguís reduir en una quarta part s’evitarien més de 3 milions de casos que hi ha actualment. Tenint en compte que, segons les previsions, els casos d’Alzhèimer es triplicaran en els propers 40 anys a causa de l’augment de la població i de l’esperança de vida, els casos que es podrien arribar a prevenir en un futur serien 9 milions.

L’estudi considera com a factor determinant el nivell cultural. A menor nivell cultural, menor conscienciació a l’hora de seguir hàbits més saludables. També influeix en que s’exercitin més o menys les habilitats cognitives. Son molts els estudis que recomanen la gimnàstica mental no tan sols com a eina de prevenció, si no també per a alentir la progressió un cop la malaltia ja s’ha diagnosticat. Per això, l’educació pot ser una de les millors aliades de la prevenció  d’aquesta i altres malalties.

 

 

11 comentaris

  • Eugeni T S

    21/03/2012 19:50

    Com Cacaueta, la meva mare no ha ha fumat mai, ha fet ioga i exercici (caminar) durant tota la seva vida,. Bona alimentació, bones relacions. Tampoc va poder anar molt a escola, però mai va necessitar ningú per portar els seus comptes. Ara que es parla d’emprenedors ella ho va ser. Una modesta pionera. Tot això no ha pogut evitar que als 80 (afortunadament!! i no abans) comencés aquests idil·li terrible i innecessari amb la malaltia. Tinc, però, esperança en la ciència i en les persones que hi treballen per anar trobant respostes i noves preguntes.