Nim: el primat que va néixer per ser experiment

És necessari l'Adobe Flash Plugin per veure aquest vídeo.

Feu clic aquí per descarregar-ne la versió més nova.

Ara que s’acaba d’estrenar la pel·lícula L’Origen del Planeta dels Simis, cal recordar que la realitat pot superar la ficció. I un molt bon documental, projecte Nim, sobre la vida d’un ximpanzé que des de que va néixer va formar part d’un experiment científic, és la millor mostra.

Quan en Nim acabava de néixer va ser seleccionat per a un experiment inusual. Va ser alletat per una dona, Stephanie Lafarge, que el va criar com un fill més, a casa seva, a Nova York. Durant cinc anys, va aprendre a parlar amb signes, a fer servir el lavabo, a fumar i altres hàbits humans. Fins que el van tornar al laboratori.

Aquests experiments s’emmarquen en una època de fascinació davant els primats. La Jane Goodall, per exemple, estava iniciant els seus estudis amb goril·les. I el matrimoni de psicòlegs Beatrix i Allen Gardener van iniciar un polèmic estudi sobre el llenguatge. Fins als anys 60, es pensava que la creació simbòlica del llenguatge era quelcom exclusivament humà. Ells van criar un ximpanzé que va aprendre més de 300 signes per comunicar-se amb ells.

Alguns lingüistes, com en Noam Chomsky, van ser molt crítics amb l’estudi. Peró en Herb Terrace, psicòleg de la Universitat de Columbia, va voler donar continuïtat a aquestes estudis amb el projecte Nim. De fet, el ximpanzé protagonista del documental es diu Nim Chimpsky, en “honor” a Noam Chomsky. Els resultats del projecte Nim no han estat tinguts en compte per altres científics que estudien el comportament dels primats per considerar que presentava errades metodològiques. El documental es va estrenar al Festival de Sundance, ha arribat ja a les pantalles britàniques però no a les nostres.

 

 

7 comentaris

  • Oriol

    20/11/2012 19:26

    Benvolgut J.A.Ros, ja estic al corrent del cas de Kanzi i Pambanisha, ja. I, tot i això, em refermo en el que vaig afirmar. Com a lingüista especialitzat en l’evolució del llenguatge i la biolingüística, els estudis que afirmen que tal o qual espècie és capaç d’adquirir llenguatge em semblen sempre poc creïbles, d’entrada. Entén-me: no nego la possibilitat, només dic que no s’ha demostrat que això que es diu sigui cert. Tant els estudis amb Kanzi com els que s’han fet amb en Nim Chimpski (i d’altres) demostren que els primats no humans, especialment els ximpanzès i els bonobos, tenen unes capacitiats cognitives insospitades fins fa ben poc, entre elles la d’adquirir i manipular símbols. Però això no és llenguatge, essencialment perquè han demostrat ser incapaços d’adquirir fins i tot la sintaxi més rudimentària. I la sintaxi és el component últim i més important del llenguatge, el tret diferencial, per a la major part dels estudiosos.

    Una crítica científica i legítima comuna a tots aquests estudis és que presenten unes carències metodològiques que els fan impossibles de replicar.

    Ho podem mirar des d’una altra perspectiva, si vols: moltes espècies animals no humanes han demostrat unes capacitats similars (o superiors) a les que tenim els humans i que estan involucrades en el llenguatge. Cap d’ells, però, ha demostrat poder desenvolupar totes aquestes diferents capacitats més o menys modulars que componen la facultat lingüística alhora: manipulació de símbols, sintaxi, combinatorietat fonològica, teoria de la ment, associació transmodal de representacions psicològiques, etc. És a dir, cap d’aquestes espècies compleix els requisits per poder afirmar que és capaç d’adquirir el llenguatge.

  • J.A. Ros

    20/12/2011 10:51

    Oriol, quan dius que “encara no hi ha hagut cap animal no humà capaç d’adquirir el llenguatge” em sembla que exageres. Hi ha bonobos que han demostrat una sorprenent capacitat no ja per a aprendre llenguatge humà, sinó fins i tot per a transmetre’l als seus congèneres i fer-ne ús entre ells.

    Et recomano que busquis informació sobre els experiments del Centre de Recerca del Llenguatge de la Universitat de l’Estat de Georgia i els bonobos Kanzi i Pambanisha.

    http://www.youtube.com/watch?v=_opEeCllL1w

  • josep farre

    13/12/2011 11:17

    Aprendre a fumar? Per què? Ara que volem treure el vici, li ensenyen al primat que fumi.
    Li podrien ensenyar a ser polític, segur que ho fa millor que altres.

  • mrtcd

    07/12/2011 11:33

    Em sembla horrible, quan pararà el ser humà d’abusar dels altres éssers del planeta?. Avenç científic? I per quan l’avenç del ser humà com a tal? Aquesta estúpida lluita cap a la inmortalitat per buscar un raonament humà empíric sense tenir en compte la ètica ni el respecte ni el preu a fer pagar. Voler saber-ho tot maltractant a qui calgui en nom del coneixement? Sento vergonya de la meva espècie.

  • Rosie

    15/11/2011 16:40

    I no podríeu publicar els vídeos en un altre format que no sigui flash? ja sabeu que no va ni a l’iPhone ni a l’iPad i n’hi han uns quants per aquí i més que n’hi hauran.

  • Mireia Bes

    15/11/2011 13:45

    A mi em resulta penós que criin un animal durant 5 anys amb una família, li ensenyin totes aquestes coses i després au, cap al laboratori perquè com ets un ximpanzé, ens la sua com et sentís la resta de la teva vida, sol i tancat, objecte d’experiments.
    Que interessant que és veure un ximpanzé fumant eh, val la pena el q li fem passar

  • Oriol

    15/11/2011 11:08

    És força tendenciós dir que els resultats “no han estat tinguts en compte” per la comunitat científica. I tant que s’han tingut en compte! I molt! Concretament, per posar en evidència que les conclusions sobre el llenguatge no es derivaven dels resultats d’aquesta mena d’experiments, i que són massa optimistes en atribuir als simis capacitats lingüístiques comparables a les humanes.

    Encara no hi ha hagut cap animal no humà capaç d’adquirir el llenguatge. Els simis, com els gossos i altres espècies més llunyanes, són capaços d’aprendre unes quantes paraules (unes 300, que és impressionant si hi pensem). Però adquirir unes quantes associacions entre símbols i referents és molt lluny del llenguatge. I molt lluny de la capacitat lingüística d’un nen de dos anys, que ha adquirit la llengua sense cap esforç aparent.

    Enteneu-me: no és prepotència antropocèntrica. La ciència encara demostra que el llenguatge és a l’abast només dels éssers humans.