Actualitat

La triplicació del genoma va lliurar al tomàquet de l’extinció

dimecres, 30/05/2012

EFE

El tomàquet va superar una etapa en la que van morir el 75% de les espècies, entre altres els dinosaures. Els científics han trobat el motiu gràcies a la seqüenciació de l’ADN del tomàquet. Es tracta d’una investigació d’un consorci internacional de més de 300 científics de tretze països, entre ells investigadors catalans, del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i del CSIC a València. Els resultats d’aquest treball es publiquen avui a la revista Nature i descriu les principals característiques del genoma del tomàquet domèstic (Solanum lycopersicum) en comparació del silvestre (Solanum pimpinellifolium) i la patata (Solanum tuberosum).
L’estudi conclou que els gens repetits que presenta el tomàquet indica que aquest va patir diverses triplicaciones consecutives fa uns 60 milions d’anys i explicarien algunes de les característiques d’aquest fruit i el seu èxit evolutiu. Segons explica l’investigador Antoni Granell, de l’Institut de Biologia Molecular i Cel · lular de Plantes Primo Yúfera (Centre del CSIC de la Universitat de València), que ha dirigit la part espanyola de la investigació, aquesta triplicació va fer que l’espècie sobrevisqués.

Informació per millorar els tomàquets

L’objectiu d’aquest treball, que descriu les regions del genoma del tomàquet que han estat clau per la seva evolució i especialització, és oferir el genoma del tomàquet a grups de recerca per a un millor coneixement de la biologia d’aquest vegetal, essencial en l’agricultura. L’ADN del tomàquet té uns 35.000 gens que s’expressen en uns 900 milions de parells de bases. Entre els seus diferents cadenes d’adenina, guanina, citosina, i timina, el tomàquet presenta indicis de l’haver patit diverses duplicacions, “un mecanisme per generar noves característiques “, assenyala Granell.
Per exemple, s’ha vist que alguns dels fragments repetits inclouen gens que serien responsables del control de certes característiques del fruit com la formació de la pell, pel que aquestes repeticions haurien contribuït a formar una pell més resistent per conservar millor el fruit.

En comparar els genomes de les espècies, els investigadors han observat que el genoma del tomàquet de cultiu i el silvestre només divergeixen un 0,6% (només sis canvis cada 1.000 nucleòtids, el que indicaria que les dues espècies es van separar fa uns 1,3 milions d’anys) mentre que la divergència amb la patata és de més del 8%, perquè durant l’evolució s’han invertit i repetit fragments llargs del genoma.

“El tomàquet és un dels cultius més comuns i de major explotació. Conèixer el seu genoma als detalls ens permet, d’una banda, entendre millor l’evolució de les plantes superiors gràcies a poblacions controlades com són les conreades i, d’altra, ens ofereix noves eines per a l’agricultura “, explica l’investigador Francisco Cámara, que ha participat en el projecte des del laboratori Bioinformàtica i Genòmica del CRG, liderat per Roderic Guigó. Aquest laboratori del CRG s’ha encarregat de desenvolupar el programari per identificar gens en la seqüència del genoma del tomàquet. A Catalunya també han participat el Barcelona Supercomputing Center i l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB).  També ha col·laborat l’empresa Sistemes Genòmics de Parc tecnològic de València.El projecte ha comptat amb el suport de la Fundació Genoma Espanya, Cajamar la Federació Espanyola de Productors Exportadors de Fruites i Hortalisses i la Fundació Sèneca, entre altres organismes.

Troben al Camp dels Ninots un nou esquelet sencer de tapir de fa 3,1 milions d’anys

dilluns, 21/05/2012

Redacció

Investigadors del Institut Catalá de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han fet aquesta troballa que converteix el jaciment de Caldes de Malavella en un dels més importants entorn aquesta espècie. Concentra ja el 70% del registre fòssil mundial de tapir. Però l’esquelet sencer que han trobat ara és una descoberta perquè ajudarà a completar la ja abundant informació sobre com era l’entorn ecològic d’aquella època.

“Si bé a Europa hi ha molts altres jaciments amb restes aïllades de tapir, el Camp dels Ninots és l’únic que els conserva sencers, en connexió anatòmica ien un estat de excepcional”, subratllen Bruno Gómez i Gerard Campeny, investigadors del l’IPHES i codirectors d’aquest  projecte de recerca. Les mides del tapir que ha aparegut aquests dies serien les corresponents a un individu adult d’aproximadament 1,80 m de llargària i 1,30 m d’alçada, que deuria pesar uns 250 quilograms i pertanyent a l’espècie Tapirus arvernensis.

Fa 3,1 milions d’anys els tapirs eren molt abundants a la Mediterrània, en un moment en què reeixia un clima subtropical, més humit que l’actual, amb temperatures relativament suaus, poca estacionalitat i abundants precipitacions. Un dels trets característics de la vegetació de l’Europa occidental d’aquella època és que estava formada per boscos de llorer (laurisilva) de fulla perenne com les que avui trobem al sud-est de la Xina o al Delta del Mississippí, on predominen, per exemple, els anomenats xiprers dels pantans.

En el jaciment del Camp dels Ninots s’ha pogut reconstruir el paisatge d’aquesta zona gràcies a les abundants les empremtes de restes vegetals, essencialment fulles i fruits, que han quedat atrapades en els seus sediments. El seu estudi ha permès distingir l’existència d’una vegetació aquàtica, amb plantes que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Una altra vegetació documentada és la típica del bosc de riera amb pollancres, salzes, verns, etc. i, finalment, un laurisilva on hi trobem a més de llorers, alzines, grèvols i alguns arbres caducifolis com els noguers.

És en aquest context ambiental on els tapirs hi trobaren les condicions idònies per viure-hi. Aquests animals són mamífers molt corpulents que basen la seva alimentació en fulles i fruites, de les quals, en aquest entorn, en podien disposar durant pràcticament tot l’any. La presència de les aigües de l’antic llac del Camp dels Ninots proporcionava no només el menjar suficient sinó també refugi pels possibles atacs de carnívors de la zona.

Amb l’esquelet de tapir localitzat enguany, juntament amb els altres dos de campanyes d’excavació anteriors, tots ells d’edats diferents, es demostra que l’entorn del Camp dels Ninots era l’adequat per viure una població estable d’aquest animals tant extraordinaris. La seva extinció a Europa, a principi del Plistocè, fa entre 2,8 i 2,5 milions d’anys, és  conseqüència d’un canvi climàtic regit per la ciclicitat dels períodes glacials i interglacials, moment en què el paisatge subtropical va ser substituït per una vegetació de tipus mediterrània.

Actualment, els tapirs es troben en zones molt concretes de centreamèrica i Àsia, especialment a la Xina i Sumatra. El tapirus indicus, de pelatge blanc i negre, és l’espècie viva més relacionada amb la que va viure al Camp dels Ninots.

Paral•lelament a les tasques paleontològiques, també s’està treballant en nivells molt més moderns (Pleistocè superior) en els quals s’ha recuperat abundant indústria lítica que ens informa sobre com eren les darreres societats caçadores i recol•lectores del Paleolític superior, fa sobre uns 20.000 anys, a la comarca de la Selva.

Enguany, les excavacions es van iniciar el dia 1 de maig i es perllongaran fins al 31 d’aquest mes. Hi intervenen una vintena de persones, entre alumnat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i personal investigador procedent d’universitats i centres de recerca nacionals i internacionals. Es duen a terme treballs transdisciplinars amb especial presència de la paleontologia, l’arqueologia, la geologia i la biologia, per tal de conèixer millor l’evolució de la fauna i flora en el transcurs dels últims 3,1 milions d’anys.

Venus s’alinearà amb la Terra i el Sol el proper 5 de juny

dijous, 17/05/2012

M.L.F.

Venus passarà davant del Sol el proper 5 de juny de 2012. El fenomen serà visible des de la Terra i serà una oportunitat única perquè els científics facin observacions, ja que aquest trànsit no tornarà a produir fins a l’any 2117. Els astrònoms podran aprofitar per calibrar i millorar les tècniques actuals que permeten detectar planetes extrasolars. La sonda Venus Express, que orbita Venus des del 2006, també podrà aprofitar per recollir dades excepcionals del planeta, com ara mesures atmosfèriques.

El trànsit d’un planeta és una rara alineació en què un astre s’interposa en la línia que formen el Sol i la Terra. El trànsit de Venus no tornarà a passar fins d’aquí 105 anys. L’última vegada que es va poder observar des de la Terra va ser el 2004. Aquest cop, però, és particularment especial perquè el Sol es troba en una fase de molta activitat.

Els pol·linitzadors més antics de la historia de la Terra

dijous, 17/05/2012

FONT: Universitat de Barcelona

Fa 110 milions d’anys, quan la Terra encara era poblada pels dinosaures, un grup d’insectes que transportava pol·len va quedar atrapat en gotes de resina. Eren quatre femelles de tisanòpters –trips- amb el cos recobert de grans de pol·len, que s’han conservat fins ara en una peça d’ambre d’Àlaba. Es tracta de l’evidència de pol·linització més antiga coneguda fins avui, i l’única del Mesozoic (fa entre 250 i 65 milions d’anys).

Els experts Enrique Peñalver i Eduardo Barrón, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME); Xavier Delclòs, del departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Universitat de Barcelona (UB), i Carmen Soriano, del Laboratori Europeu de Radiació Sincrotró , entre altres, han presentat aquesta nova troballa. El fòssil principal es va digitalitzar amb una tècnica anomenada holotomografia al sincrotró a Grenoble (França). Així es va poder conèixer la distribució dels grans de pol·llen en el cos dels insectes. Gràcies a aquestes dades, es va generar una pel·lícula que permetés apreciar en tres dimensions aquest diminut fòssil i el pol·len que transportava.

Segons l’estudi que es publica a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), una de les femelles va quedar atrapada en la resina quan transportava 140 grans, mentre que una altra en transportava 137. Aquests petits insectes (menys de dos mil·límetres de longitud) tenen al cos uns pèls amb petits anells seriats, que no s’havien vist mai abans. Els faciliten la recollida i transport del pol·len. Aquests pèls són similars als que tenen les abelles i que compleixen la mateixa funció. Els investigadors també han trobat mascles, encara que sense aquests pèls i sense pol·len.

Noves espècies

Els insectes s’han descrit dins d’un nou gènere anomenat Gymnopollisthrips, nom que fa referència a les gimnospermes, al pol·len i als trips. A partir del conjunt de fòssils, els experts han descrit dues espècies, G. minor i G. maior. Aquest gènere extint, Gymnopollisthrips, pertany a una família que existeix actualment, la Melanthripidae. La quantitat de grans transportats per cada femella indica que els Gymnopollisthrips eren pol·linitzadors molt eficients, gaire bé igual com els millors que ara existeixen.

Les plantes necessiten intercanviar el pol·len per reproduir-se i els insectes són la via més eficient. Actualment, hi ha unes 200.000 espècies d’animals pol·linitzadors, la majoria insectes.

Quin tipus de pol.len transportaven aquests insectes antics?

La pol·linització de gimnospermes per part d’insectes és un fenomen molt rar. Les gimnospermes actuals, com els pins, els avets, les araucàries i les ciques, pol·linitzen mitjançant el vent, que transporta el pol·len a l’atzar. Fa 110 milions d’anys, en ple Cretaci (fa entre 135 i 65 milions d’anys), els boscos estaven constituïts principalment per gimnospermes, i les angiospermes eren una minoria.

En aquest període, les gimnospermes resiníferes produïen molta resina, que ara es troba fossilitzada en forma d’ambre. Un exemple son les peces d’Àlaba on han quedat atrapades aquests insectes. L’estudi conclou que el pol·len, pertanyent al grup Cycadopites, va poder produir algun tipus de ginkgo o de cica, que actualment són grups relictes.

Dels ginkgos, ara només sobreviu una espècie, el Ginkgo biloba, que es considera un fòssil vivent. Els grans de pol·len d’aquesta espècie són molt petits, unes 20 mil·lèsimes de mil·límetre, i havien de tenir una superfície amb certa capacitat adherent, segons es desprèn dels agrupaments observats en l’ambre. Aquests dos trets són característics del pol·len que precisa dels insectes per dispersar a altres flors.

D’altra banda, es coneixen ciques pol·linitzades per escarabats i trips. L’únic cas conegut d’un gènere de trips que pol·linitza exclusivament un grup de ciques es dóna a Austràlia. Però la troballa en ambre espanyol no està relacionat amb aquests casos australians, encara que sembli el contrari.

Els badalls també serveixen per refredar el cervell

dimarts , 8/05/2012

M.L.F.
La ciència fa temps que busca una explicació exac- ta sobre per què badallem. Per son, per avorriment i sembla que també per refrigerar-nos el cervell. El cervell funciona millor a certes temperatures, igual que passa amb un cotxe o amb un ordinador. I de tant en tant necessita refrigerar-se. I per això el cos agafa aire fresc. En un experiment en què es volia veure si era contagiós, als participants se’ls van mostrar imatges de gent badallant. Una part, els que portaven una bossa d’aigua freda al cap, van badallar menys.

Investigadors de l’Hospital del Mar alerten sobre una nova droga d’abús molt tòxica

dimarts , 8/05/2012

REDACCIÓ

Un grup d’investigadors de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) i de l’INAD (Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar), ha participat en un treball internacional amb l’objectiu de donar una visió general a nivell químic, farmacològic i conductual d’un nou compost químic que ha aparegut recentment, segons la Xarxa Europea de Drogues Recreacionals, com una nova droga d’abús: la metoxetamina (MXE). Aquesta nova droga, similar a la ketamina, és una droga dissociativa, és a dir que distorsiona les percepcions visuals i auditives produint un sentiment d’estar separat o “dissociat” del medi ambient i d’un mateix, sense pèrdua de consciència. “Sembla que potencia una millora de l’humor i té unes fortes propietats al·lucinògenes” expliquen els investigadors.

Afegeixen els investigadors que “un dels perills d’aquests nous compostos com la MXE és que la gran majoria no estan aprovats per la consumició humana i el seu consum està possiblement associat a un nombre desconegut d’efectes secundaris i reaccions adverses no descrits”. La informació tant a nivell de dades toxicològiques o farmacològiques com d’usuaris és gairebé inexistent. Aquests nous compostos tenen formes cada vegada més sofisticades, se sintetitzen normalment en laboratoris clandestins, simplement modificant l’estructura molecular de les substàncies que ja estan controlades, amb l’objectiu de continuar sense regulació durant el màxim de temps possible i es difonen ràpidament per internet. En el cas concret de la MXE, sembla ser que la toxicitat i els seus efectes secundaris serien similars als de la ketamina, un anestèsic dissociatiu utilitzat en medicina i veterinària que, quan s’usa en dosis subanestèsiques, produeix tot una gama d’efectes que van des d’una lleu embriaguesa, estimulació o distorsió perceptiva fins al desencadenament d’experiències properes a la mort o de desdoblament corporal. A diferència però de la ketamina, la MXE té una durada més llarga d’acció i d’intensitat dels efectes.

Internet, un desafiament per la salut pública

En l’estudi, els investigadors han detectat que les botigues que venen aquesta droga per internet, la publiciten i la venen com la alternativa legal a la ketamina ja que es pot adquirir legalment sense cap llicència veterinària i a un millor preu. Això ha fet que tingui una gran popularitat entre els consumidors i que afecti a la percepció del risc associat a la consumició ja que molts consumidors equiparen legalitat amb seguretat. La combinació de l’aparició de noves drogues d’abús sintètiques i la ràpida difusió que internet fa de la informació han fet créixer la preocupació dels experts en temes com la toxicologia, la farmacologia o la salut pública. Els experts creuen necessària una millor col·laboració a nivell internacional per tal d’abordar aquest nou fenomen que consisteix en la fàcil disponibilitat de les drogues psicoactives per internet, que creix actualment d’una manera molt ràpida. Aquest treball forma part de dos projectes, el Psychonaut Web Mapping Project i el ReDNet Research Project, finançats per la Comissió Europea en el marc del Programa de Salut Pública.

Einstein i Chaplin s’admiraven mútuament

dissabte, 5/05/2012

Mònica L. Ferrado

Les teories d’Einstein van adquirir fama d’incomprensibles. Ho va fomentar la premsa. Per exemple, el primer periodista del New York Times que el va entrevistar era especialista en golf i va posar en boca del físic que al món només l’entenien 12 persones. Una altra anècdota n’il·lustra la fama. El 1931 va coincidir amb Chaplin a l’estrena de la pel·lícula Llums de la ciutat. El físic li va dir: “Admiro el seu art universal, tothom l’entén i l’admira”. Chaplin li va respondre: “El que vostè fa encara és més digne de respecte: tothom l’admira i pràcticament ningú l’entén”.

 

El llegat de l’astrònom català Josep Comas solà, en perill

dissabte, 5/05/2012

Autor: Josep Maria Trigo, investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai-CSIC

Vivim temps de profunda crisi econòmica que, a vegades, fa que els nostres dirigents oblidin els protagonistes d’un brillant passat, personatges emblemàtics que van fer de Barcelona una ciutat eterna. Si diem això és per la trist noticia que ens arriba del possible enderrocament imminent de Vil·la Urània, la vivenda del famós astrònom barceloní Josep Comas Solà, situada entre la Via Augusta 102-104 i el carrer Saragossa 29. Diverses institucions catalanes s’han fet ressò i han demanat a l’Ajuntament que es preservi l’edifici i es respecti la voluntat pòstuma d’aquest eminent científic català. De fet la cessió de l’edifici apareix al seu testament adreçada a fer-la servir com a “observatori popular, grup escolar o institució cultural amb la petició que s’hi preservés el seu llegat”. El multitudinari soterrament d’aquest personatge pioner de la divulgació científica que apareix a les fotos de La Vanguardia del 5 de desembre de 1937 donen bona mostra de l’admiració popular que se li professava. Si a tots els nivells aquesta ciutat ha donat grans artistes i intel·lectuals, pocs posarien en dubte que dins del capítol científic la figura de Comas Solà ocupa una posició molt destacada, no només pels seus descobriments d’asteroides, cometes i pels seus estudis de planetes. Comas Solà va exercir una tasca de divulgació de l’astronomia que no ha tingut parangó des de la seva mort. Nascut a Barcelona l’any 1868 pot dir-se que va ser un pioner en el seu temps. Amb només quinze anys va fer una acurada reconstrucció de la trajectòria atmosfèrica d’un meteorit caigut a Tarragona que va ser publicada a la famosa revista “L’astronomie” francesa en el que es pensa va seer el seu primer contacte amb el famós divulgador Camille Flammarion. Començava així de ben jove una sèrie d’observacions astronòmiques que va acompanyar amb la seva brillant llicenciatura en Física i Matemàtiques per la Universitat de Barcelona. L’any 1896 va ser anomenat astrònom de l’Observatori Català una iniciativa d’un mecenes també apassionat de la ciència, l’industrial Rafael Patxot. Poc després va promoure la construcció de l’Observatori Fabra inaugurat l’any 1903.

Però, què representa Vil·la Urània? És tot just la torre-observatori on va viure Comas Solà i des d’on va començar les seves valuoses observacions astronòmiques que van dur a importants descobriments, fins i tot abans que potenciés la construcció de l’Observatori Fabra. A aquest últim va descobrir onze asteroides, entre ells el que va anomenar 945 Barcelona l’any 1921, i també diversos cometes com ara el periòdic 32P/ Comas Solà.

Potser es sorprendran però el millor llegat de Comas Solà encara és present a certes llibreries de vell. Les seves obres més populars, com ara el seu llibre “Astronomia” publicat per l’Editorial Ramón Sopena en la seva primera edició l’any 1935 encara pot adquirir-se a llibreries del vell. Un llibre enormement popular que explica i contagia la seva manera apassionada i brillant d’entendre i difondre l’astronomia. La seva memòria a la ciutat ha de romandre viva.

Científics observen una nova partícula en l’accelerador de partícules del CERN

dimecres, 2/05/2012

EFE

Científics del Gran Col · lisionador d’Hadrons (LHC) han confirmat l’existència d’una nova partícula composta, ha informat el Centre EuropeuInvestigació Nuclear (CERN) i el Centre Nacional de Física de Partícules,Astropartícules i Nuclear (CPAN), ubicat aquest últim a Espanya. Després d’analitzar les dades de col · lisions a 7 TeV (teraelectronvolts) ocorregudesel 2011, els científics del LHC han corroborat l’existència d’aquesta partícula, un barió.
Els barions són partícules compostes per tres quarks, com el protó i el neutró. El barió trobat és, segons els investigadors, inestable i es desintegra immediatament,el que vol dir que no es pot observar directament, sinó que cal reconstruir la cadenade desintegracions des dels productes finals.
Ernest Aguiló, investigador de la Universitat de Zürich i responsable de l’anàlisi, ha explicat que d’entre els milers de milions de col · lisions registrades el 2011 s’han trobat només 18 col · lisions en què aquesta partícula s’ha produït.
Això dóna una idea, segons els científics, de la complexitat de les anàlisis de física realitzades amb la ingent quantitat de dades obtinguda en el LHC.

Dos centres catalans sumen esforços per fer recerca genòmica

dilluns, 30/04/2012

 

El Centre de Regulació Genòmica (CRG) – amb seu al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona – i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) – amb seu al Parc Científic de Barcelona – han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de promoure la recerca en l’àmbit de l’anàlisi genòmica. Amb aquesta aliança es fixa el marc per a la col·laboració en projectes de recerca específics i per a impulsar línies de recerca d’interès per ambdues institucions. Com a primera conseqüència de la signatura d’aquest acord, el grup de Genòmica Estructural, del CNAG, s’adscriurà també al programa de Regulació Gènica, Cèl·lules Mare i Càncer del CRG, coordinat per Juan Valcárcel i Thomas Graf.

Amb la doble afiliació, el grup de Genòmica Estructural comptarà amb els millors recursos per a desenvolupar la seva activitat tant a nivell experimental com computacional. Així, aquest grup durà a terme les tasques de laboratori al CRG on disposarà de les tècniques experimentals més innovadores, serveis científics i equipaments d’avantguarda, la col·laboració d’investigadors d’alt nivell del centre i tota l’oferta de seminaris i conferències que organitza el CRG per als seus membres. Alhora, aportarà a la comunitat científica del CRG  l’experiència necessària en anàlisi genòmica en 3D. L’activitat computacional del grup, que implica tant la seqüenciació com l’anàlisi de seqüències, es seguirà desenvolupant al CNAG que disposa de la capacitat computacional necessària per a fer càlculs informàtics de gran abast.

El grup de Genòmica Estructural, que dirigeix l’investigador Marc A. Marti-Renom, té com a interès principal revelar els mecanismes moleculars que regulen la cèl·lula. Amb aquest objectiu utilitza les lleis de la física i evolució per a desenvolupar i aplicar mètodes computacionals que ajudin a predir l’estructura en 3D de macromolècules i els seus complexes. En particular el Grup de Genòmica Estructural centra els seus esforços en 3 línies de recerca: la determinació estructural de genomes i dominis genòmics, la determinació estructural i predicció de molècules d’ARN i la predicció estructural de les proteïnes i els seus complexes.

Aquesta aliança està en línea amb les directrius estratègiques marcades per la recentment aprovada Llei de la Ciència que preveu fomentar la mobilitat del personal investigador per tal d’incrementar la massa crítica i la competitivitat científica.“La ciència moderna és cada vegada més interdisciplinària i és impossible que un sol centre tingui tota l’experiència i la tecnologia que es necessita per a ser competitiu a nivell mundial. És per això que aliances estratègiques com la que hem fet amb el CNAG, contribueixen a augmentar la competitivitat dels centres nacionals”, explica Luis Serrano, director del CRG. Ivo Gut, director del CNAG assegura que “amb el CRG ja tenim projectes comuns però aquest acord impulsarà una col·laboració encara més estreta que augmentarà la capacitat d’ambdues institucions. Amb aquest acord aconseguirem no només optimitzar recursos sinó també incrementar la capacitat de les institucions espanyoles per retenir talent investigador.”