ARA Ciència

Les coses que anomenem boniques són del tot variades. Què tenen en comú? O en altres paraules, què és la bellesa? I com podem explicar l’evolució del nostre gust estètic?

En aquest curiós i educatiu vídeo, l’animador Andrew Park ha col·laborat amb Denis Dutton, filòsof nord-americà, per il·lustrar els arguments d’aquest sobre la bellesa, com recull el Guardian. Dutton diu que les coses boniques del món (l’art, la música, la literatura) estan al nucli de la naturalesa humana i s’expliquen amb la teoria de l’evolució de Darwin.

La tecnologia permet fer centenars de fotografies alhora i crear, amb totes elles juntes, vistes panoràmiques gegants i ampliables fins al més mínim detall. La ciència se n’ha aprofitat, és clar, per estudiar des d’organismes microscòpics fins a afloraments volcànics. Aquests en són exemples recents.

La visió microscòpica també s’ha desenvolupat tant que ara les imatges d’organismes o materials tenen tanta qualitat i bellesa que alguns científics estan flirtejant amb l’art. Més imatges aquí.

Els científics no poden predir què descobriran d’aquí a 10 anys, ni de fet tampoc l’any que ve. Però sí que saben cap on van les seves disciplines, i tenen idees força clares dels següents passos que faran. El New York Times ha fet un recull d’investigadors prestigiosos de deu disciplines diferents, que s’aventuren a avançar el que vindrà el 2011.

Aquesta galeria del New York Times mostra 23 imatges espectaculars dels centenars de proves nuclears que va fer l’exèrcit dels Estats Units entre el 1945 i el 1962. Les fotografies provenen del llibre How to Photograph an Atomic Bomb (Com fotografiar una bomba atòmica), de Peter Kuran. Les podeu mirar mentre escolteu els comentaris de George Yoshitake, un dels pocs càmeres vius dels que van capturar aquestes armes destructives en plena acció.

El blog Dot Earth del New York Times recull vídeos d’animacions fetes a partir de les dades de trànsit aeri durant 24 hores als Estats Units i a nivell mundial. És especialment impressionant veure com flueixen els vols segons les hores del dia.

És una manera sorprenent de veure l’empremta humana al planeta; jutgeu-ho vosaltres mateixos.

Si voleu veure més gràfics de l’estil del primer vídeo, Aaron Koblin n’és l’autor. Un altre que també dóna vida a dades estàtiques és Adam Nieman, que representa xifres amb volums esfèrics.