Actualitat

Els nadons reconeixen els matisos de les veus des dels tres mesos

dilluns, 4/07/2011

M.L.F.

 

Des de que neix, se sap que el nadó ja és sensible a la veu de la mare. Ara, investigadors del King College de Londres, han pogut veure que als tres mesos ja és sensible als matisos de les veus i a la seva càrrega emocional i que el cervell dels menuts és més madur del que fins ara es creia.

 

“El còrtex temporal de l’infant és molt més madur del que pensàvem fins ara”, explica Evelyne Mercure, investigadora del centre. I de fet, en els nadons el grau de desenvolupament d’aquesta zona bàsica per a la socialització és ja molt similar a les dels adults. “Les àrees especialitzades del cervell existeixen des de molt aviat. Provablement, com que la veu humana és un element social tan important per a ells, el cervell desenvolupa prematurament aquests sistemes”, afegeix. Es tracta del primer pas cap al desenvolupament de les interaccions socials.

 

Per a saber-ho, els científics han observat el cervell dels nadons entre tres i set mesos amb tècniques de ressonància magnètica. Quan escoltaven sons humans neutrals, com estornuts o badalls, han pogut observar que aquesta zona s’activa. La seva activació era encara més gran davant el llenguatge, quan havien de processar vocals. En el seu cervell, en l’àrea encarregada de processar les emocions, la resposta encara va ser més gran davant els mateixos sons pronunciats amb veu de trista.

 

Es creu que anomalies en el desenvolupament d’aquesta zona del cervell podrien estar relacionades amb desordres neuro-psicològics com l’autisme o l’esquizofrènia, en els que hi ha problemes de comunicació social i amb l’entorn. “Continuem la nostra recerca per a conèixer millor aquesta àrea del cervell i per a entendre com apareixen les diferències en el desenvolupament i si la seva observació poden servir per a identificar quins nadons poden patir algun d’aquests desordres per, aleshores, poder utilitzar intervencions concretes i mesurar la seva efectivitat”, conclou Declan Murphy, també del King’s College de Londres. Els resultats de la recerca es publiquen en el darrer número de Current Biology. —

 

 

Una lluna de Saturn podria amagar un oceà d’aigua salada

divendres, 1/07/2011

New York Times. Fa cinc anys, els científics van descobrir que a Enceladus, una de les llunes de Saturn, hi ha geisers d’on surten columnes de vapor d’aigua i partícules de gel. El seu origen està en una reserva d’aigua salada, segons la revista Nature.

“Hem descobert que aquesta columna està estratificada en capes de gel”, segons Frank Postberg, un astrofísic de la Universitat de Heidelberg a Alemanya. “I quan més abaix hi anem, més grans de sal trobem”, afegeix.

Potsberg i els seus colaboradors han analitzat mostres de les partícules de gel que ha recollit la sonda Cassini. Els investigadors creuen que hi ha dos reservoris d’aigua salada connectats a aquests geisers. Un d’ells, molt aprop de la superfície, seria d’aigua salada. Es creu, però, que aquest reservori estaria alimentar per un gran aqüífer profund. “Creiem que pot ser com un oceà i que d’alguna manera estan connectats”, diu Potsberg.

Encedalus, la sisena lluna de Saturn, està gelada i té una amplada de 482 quilòmetres. La presència d’aigua fa que sigui un dels pocs llocs al sistema solar on la vida podria haver existit.

 

Fòssils de pol·len mostren que a l’Antàrtida hi havia vegetació fins fa 12 milions d’anys

dimecres, 29/06/2011

Gra de pol·len fossilitzat.

M.L.F.

Gràcies a les restes de pol·len fossilitzat que s’han trobat a l’Antàrtida, els científics estan treballant per a reconstruir com era aquest gran desert blanc en el passat. Fins fa 12 milions d’anys, la tundra era el paisatge predominant al nord. Va ser la darrera regió a gelar-se. Fins aleshores, tot el gran gegant de gel estava cobert de boscos i no hi havia gel.

Amb aquesta recerca s’espera reconstruir la història del clima antàrtic. Se sap que la terra va assolir el seu període més càlid fa 55 milions d’anys i que, per tant, encara no s’havien format les plaques de gel. El continent va començar a cobrir-se’n fa uns 38 milions d’anys.

Actualment, l’Antàrtida acumula més de dos terços de les reserves d’aigua dolça del planeta. El desgel a causa del canvi climàtic i el seu impacte sobre el planeta preocupa des de fa temps. Precisament, la Península del Nord és avui la part més afectada per l’escalfament global. Allà, la temperatura està augmentant a una velocitat sis cops superior a la resta del planeta. “La millor manera de predir els canvis futurs en el comportament de les plaques de gel de l’Antàrtida i la seva influencia sobre el clima és entenent el seu passat”, segons John Anderson, autor principal de l’estudi, que publicarà el proper 12 de Juliol Proceedings of the National Academy of Sciences. L’estudi l’han fet investigadors dels Estats Units, de la Universitat de Lousiana i la Universitat Rice.

Entre altres incògnites, hi ha un gran debat sobre la velocitat a la que la glaciació va anar progressant. Amb les restes de pol·len, els investigadors han pogut deduir que el procés va ser llarg i gradual, i hi van intervenir canvis atmosfèrics, tectònics i oceanogràfics, explica la palinòloga Sophie Warny, de la Universitat de Lousiana. El seu equip ha analitzat els milers de mostres de grans de pol.len extrets de sediments al fons marí a prop de la costa.

Els investigadors van trigar 10 anys a obtenir aquests sediments. Es tracta d’una zona costera complicada, amb un fons molt rocós i coberta de gel la majoria de l’any. Per això, van haver de construir un complex sistema per a perforar el gel i penetrar sota el complicat fons marí. Un cop obtinguts els sediments, es van datar i es van començar a estudiar les seves característiques orgàniques i geològiques.

 

Dents de dinosaure com a termòmetre

dissabte, 25/06/2011

 

Com es pot prendre la temperatura a dinosaures que es van extingir fa 150 milions d’anys? Científics del California Institute of Technology (Caltech) han trobat la manera amb una técnica a la que denominen paleotermometre. Han analitzat les concentracions d’isòtops aglutinats a les dents de diferents sauròpodes, els més grans, amb un coll i una cua llarguíssims. I han arribat a la conclusió que la temperatura del seu cos era la mateixa que els mamífers moderns, entre els 35 i els 38 graus. Els resultats els publica Science.

En les darreres dècades s’han desmuntat algunes de les falses creences sobre els dinosaures. Quan al segle XIX els paleontòlegs van descobrir els primers, van pensar que, com els rèptils, eren animals de sang freda i la seva temperatura corporal depenia de l’ambient on vivien. Per tant, també es creia que havien de ser lents i poc àgils. Però no és així. Hi ha espècies com el velociraptor o el T. Rex que corren i molt, tal i com es va recrear a Jurassic Park. Amb els resultats d’aquesta recerca no es pot concloure que fossin animals de sang calenta, però obre la porta a noves interpretacions sobre el funcionament del seu metabolisme.

Els investigadors creuen que “gràcies a un mecanisme fisiológic anomenat ‘gegantotermia’, aquests sauròpodes podien arribar a aquestes temperatures i retenir el calor, segons Robert A. Eagle, autor principal de l’estudi i del Caltech. “Es possible que aquests animals comptessin amb mecanismes d’arrefredament per a evitar una temperatura corporal molt alta”, afegeix.

En l’estudi s’han fet servir 11 dents trobades en excavacions a Tanzània, Wyoming i Oklahoma, pertanyents a diferents espècies que van viure a finals del Juràssic. Els investigadors han mesurat les concentracions d’isòtops de carboni 13 i d’oxigen 18 a la bioapatita, un mineral que hi ha a les dents i als ossos. L’aglutinació d’aquests isòtops depèn de la temperatura.

 

Un any menys de vida pel canvi climàtic

dimecres, 22/06/2011

Els ministres de medi ambient de la UE acaben de refusar l’estratègia europea per a reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2) gradualment fins arribar a una retallada del 80% al 2050. La falta d’acord contrasta amb la presentació gairebè simultània d’un estudi que prediu que entre els anys 2070 i el 2100 els europeus viurem un any menys a causa del canvi climàtic. Ho indica un estudi realitzat per l’Institut Català del Clima (IC3), que publica la nova edició de Nature Communications.

 

Segons l’escenari actual d’emissions, durant aquest segle les temperatures augmentaran fins a 4,5 graus. Això farà que els estius, tal i com ja s’està notant, siguin mes càlids. Serà l’estació de l’any amb més mortalitat deguda a cops de calor o afeccions especialment sensibles a les altes temperatures, com poden ser les malalties cardiovasculars o respiratòries. Segons indiquen els investigadors, a Europa la calor podria cobrar-se unes 230.000 vides.

 

També alerten que, per la seva situació geogràfica, els habitants de la Península Ibérica podrien ser els més afectats per l’escalfament global. Per fer l’estudi, s’han mesurat dades de regions de 16 països europeus, amb una població de 400 milions de persones. S’han analitzat dades diàries de temperatures i humitat, així com de mortalitat i les seves causes.

 

El director del IC3, Xavier Rodó, apunta, però, que tots aquests escenaris, depenen de molts factors, com ara el grau d’aclimatació de les persones a les noves situacions climàtiques i les polítiques ambientals per a mitigar l’escalfament que apliqui la comunitat internacional.

Font: EFE/Redacció ARA

 

Més àrees protegides a la Mediterrània

dimarts , 21/06/2011

 

Entre un 4 i un 18% de les espècies marines conegudes habiten a aigües mediterrànies, malgrat que el nostre mar suposa una petita porció de tota la superfície oceànica mundial, el 0,8%. Davant aquesta excepcional biodiversitat, no hi ha suficient protecció. Tan sols un 1% de la superficie total del nostre mar està sota el paraigües d’alguna figura que garanteixi la seva conservació. Per això, un grup de científics de 6 països, entre ells investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) diuen que cal avaluar i ampliar les zones marines protegides.

La biodiversitat de les zones identificades, que apareixen en un estudi publicat a Current Biology, requereix protecció per diferents motius. Hi ha  regions de biodiversitat funcional, és a dir, en les que les espècies compleixen rols ecològics, bàsics per l’equilibri de tot l’ecosistema, com és el cas de Tunisia. A algunes zones d’Itàlia, França i Espanya es considera que l’activitat costera afecta l’equilibri de l’ecosistema. Al mar Adriàtic hi ha una gran concentració de peixos endèmics que cal protegir.  Al noroest africà, consideren necessària la protecció per la seva riquesa en espècies interessants des del punt de vista evolutiu.

Nanopartícules que es disfressen de glòbuls vermells

dimarts , 21/06/2011

Investigadors de la Universitat de Califòrnia, San Diego, han desenvolupat un nou mètode per a aconseguir nanopartícules que es facin passar per glòbuls vermells, enganyin al sistema immunitari, evitar que les destrueixi i aconseguir que arribin al tumor cancerígen i donar-li la medicació necessària per a aniquilar-lo, cel·lula a cèl·lula. La recerca es publicarà la propera setmana a l’edició online de Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

El mètode implica utilitzar la membrana d’un glòbul vermell per a fer-lo servir com a una capa per a camuflar un polímer biodegradable farcit amb un cóctel de molècules terapèutiques. Les nanopartícules mesuren menys de 100 nanòmetres, aproximadament el mateix que un virus.

Es el primer cop que es combina la membrana natural d’una cèl·lula amb nanopartícules sintètiques amb l’objectiu d’administrar un medicament”, segons Liangfang Zhang, nanoenginyer i professor de UC San Diego. “Aquesta nanopartícula suposa un risc molt petit de resposta immunitària”.

Els científics porten molts anys estudiant com desenvolupar sistemes per administrar medicaments que imitin el comportament natural del cos. Això suposa crear vehicles com nanopartícules que puguin viure i circular pel cos durant un període de temps concret sense que el sistema immunitari les ataqui.

Els glòbuls vermells viuen al nostre cos durant més de 180 dies i, per tant, es tracta d’un dels vehicles naturals que més temps circula pel cos, explica Che-Ming Hu, investigador del mateix centre.

En quimioteràpia ja es fan servir algunes nanopartícules que per enganyar el sistema immunitari estan envoltats de materials sintètics. La diferència està, segons Zhang, les nanopartícules sintètiques poden fer la feina sense ser atacades durant hores, mentre que les disfressades de glòbuls vermells poden enganyar al sistema immunitari durant més temps. En concret, en els seus assajos en ratolins han vist que estan actives durant dos dies. Se’ls va administrar amb una injecció, en qüestió de segons, el que també reduiria el temps que cal per a administrar la quimioteràpia.

Medicina personalitzada

Aquesta tècnica també obre una nova porta a la medicina personalitzada. Per a aconseguir el màxim rendiment, encara caldrà investigar més per a conèixer les propietats biològiques de la membrana dels glòbuls vermells. Els científics creuen que, en la seva possible aplicació en humans, una bona opció podria ser fe servir glòbuls vermells del propi pacient.

 

El primer làser vivent

dimarts , 14/06/2011

Físics de l’Escola Mèdica de Harvard han creat el primer làser vivent del món usant miralls i una cèl·lula.

Malte Gather i Seok-Hyun Andy Yun expliquen, a la revista Nature Photonics, que han creat el làser usant proteïnes fluorescents. La substància brillant la produeixen animals marins com la medusa Aequorea victoria, que l’usa per generar una resplendor verda i brillant.

“Estem familiaritzats amb làsers com els punters làser i els lectors de codis de barres, i fins ara tots aquests eren de materials fets per l’home”, diu Yun.

Gather i Yun van programar genèticament cèl·lules per produir proteïnes verdes fluorescents. Després, van col·locar aquestes cèl·lules en una cavitat amb dos petits miralls paral·lels, separats set deu-mil·lèsims d’una polzada, distància prou gran per encabir-hi exactament una cèl·lula.

Les proteïnes fluorescents en les cèl·lules van ser exposades a polsos, i aleshores van començar a emetre llum verda fluorescent. La llum va rebotar en les dues direccions entre els miralls, tot amplificant-se i generant una llum de làser brillant i unidireccional.

Els làsers, fins ara concebuts només com a objectes inanimats, són útils en la medicina, les telecomunicacions i l’emmagatzematge de dades. El nou descobriment podria, algun dia, dur a tecnologia làser més eficient i fiable que usaria materials biològics.

Les cèl·lules utilitzades en l’estudi no van ser danyades en l’acció i, si ho fossin, tindrien el potencial d’autoregenerar-se, diu Gather.

“Els làsers tenen tendència a apagar-se”, diu. “Normalment hi ha molt poc a fer a part de substituir l’aparell sencer”.

Sindya N. Bhanoo per THE NEW YORK TIMES

Malte Gathe via The New York Times

Creen un cervell artificial amb una memòria de 12 segons

divendres, 10/06/2011

Si diguéssim qualsevol cosa a aquest cervell amb forma de dònut, dotze segons després no se’n recordaria. Té ben bé la facultat limitada de retenció d’informació que se sol atribuir a certs peixos.

Aquest anell tecnicolor és un microcervell artificial, creat a partir de cèl·lules de cervells de rates –només entre 40 i 60 neurones en total– que és capaç de retenir uns 12 segons de memòria.

Desenvolupat per un equip de la Universitat de Pittsburgh (Pennsilvània), l’han creat en un intent de cultivar artificialment un cervell funcional, de manera que els investigadors puguin estudiar les xarxes neuronals i com els nostres cervells transmeten senyals elèctrics i emmagatzemen dades tan eficientment.

Ho han fet tot enganxant una capa de proteïnes a un disc de silicona i afegint-hi neurones de rates embrionàries. Aquestes cèl·lules s’han enganxat a les proteïnes, i han crescut per connectar-se unes amb les altres dins de l’anell.

Per si no n’hi hagués prou amb cultivar un cervell petit, en forma de dònut i funcional en una placa de Petri, l’equip ha descobert que quan estimulen les neurones amb electricitat, el pols circula pel microcervell durant 12 segons sencers.

Això és, 12 segons més del que pensaven que duraria (esperaven que el pols visqués durant aproximadament un quart de segon).

Font: PopSci

Ashwin Vishwanathan, Guo-Qiang Bi i Henry C. Zeringue, Universitat de Pittsburgh

Davant problemes de salut, els americans recorren a Déu

dijous, 9/06/2011

No és cap secret que la societat nord-americana és més religiosa que la majoria de les europees. Sorprenen, però, dades com les d’aquesta investigació, que ha conclòs que cada cop més nord-americans resen per la seva salut.

Científics han analitzats les dades dels 30.080 adults majors de 18 anys que van participar en l’Enquesta Nacional de Salut al 2002, i dels 22.306 que hi van participar al 2007.

El quaranta-nou per cent dels adults va dir al 2007 que havien resat per algun aspecte de la seva salut durant l’any previ, un augment respecte del 43 per cent que ho afirmava al 2002. Al 1999, només el 14 per cent dels participants en l’enquesta havien dit que resaven per la seva salut.

Entre els que tendien menys a resar hi havia la gent que feia exercici de manera regular; els investigadors especulen que segurament no tenien preocupacions relacionades amb la salut. Els que tenien ingressos més alts també tenien menys tendència a resar.

Segons aquest anàlisi, publicat a l’edició del maig de la revista ‘Psychology of Religion and Spirituality’, l’ús de la pregària ha augmentat els darrers anys entre els adults nord-americans de totes les edats. Les dones, les persones de raça negra, els individus d’edats més altes, els casats i aquells l’estat de salut dels quals havia canviat –cap a millor o cap a pitjor– tenien més tendència que la resta a resar. La gent amb episodis de depressió i dolor dental també recorrien a la pregària amb proporcions més altes.

“Ens hem sorprès”, diu Amy Wachholtz, directora de psicologia de la salut a la Universitat de Massachusetts i coautora de l’article. “La nostra millor conjectura és que té a veure amb l’11 de setembre, però és una hipòtesi no provada. No sembla haver-hi cap altra qüestió primària, aclaparadora que hagi pogut afectar la gent de manera tan global”.

Roni Caryn Rabin per THE NEW YORK TIMES