Actualitat

El cost físic de viure més anys

dimarts , 18/01/2011

Els nord-americans cada cop viuen més anys, però ara és més probable que aquests anys afegits siguin de malaltia i invalidesa.

Un anàlisi de dades del govern dels Estats Units ha descobert que, mentre l’esperança de vida ha augmentat de manera constant durant la darrera dècada, la prevalença de malalties cardíaques, infarts, càncer i diabetis també ha crescut, i la invalidesa també ho ha fet.

Per exemple, el 1998 un 16 per cent dels homes d’entre 70 i 79 anys tenien un problema de mobilitat –això és, fallaven un de quatre tests físics que s’utilitzen habitualment–. El 2006, gairebé un 25 per cent en fallava almenys un.

Els autors escrivien a l’edició de gener de The Journal of Gerontology B que les persones no viuen més temps perquè tenen menys probabilitats de posar-se malalts, sinó perquè sobreviuen més temps amb les malalties.

Com a resultat, un home de 20 anys avui pot esperar viure aproximadament un any més que un home de 20 anys el 1998, però passarà 1.2 anys més amb una malaltia, i dos anys més essent incapaç de funcionar normalment.

L’autora principal, Eileen M. Crimmins, professora de gerontologia a la Universitat del Sud de Califòrnia, diu que tot i que hem tingut molt èxit en augmentar la llargada de la vida, això té un preu.

“Una vida més llarga és el que volem”, afirma. “Però haurem de pagar per això amb més tractaments per a malalties i adaptacions per a invalideses”.

Nicholas Bakalar per THE NEW YORK TIMES

Inhalar vapor pot curar els constipats?

dilluns, 17/01/2011

Usar la calor per vèncer un constipat és de sentit comú.

Inhalar vapor o aire humidificat –un remei per als constipats tan vell com les olles i teteres en què s’escalfa– se suposa que destapa la congestió, millora la respiració i eradica els virus del constipat, que són sensibles a la calor. Estudis de laboratori mostren, per exemple, que el rinovirus, la causa més comuna dels constipats, s’inactiva a temperatures superiors als 43 graus centígrads.

Tot i això, alguns estudis no han trobat proves convincents que una dosi d’aire escalfat i humidificat tingui alguna influència en les persones constipades.

El 2006, un informe a The Cochrane Database of Systematic Reviews va examinar el remei tot combinant dades d’estudis previs. L’informe incloïa sis proves fetes a l’atzar i controlades en què els patidors de constipats s’exposaven al vapor d’aigua escalfada.

Tres dels estudis mostraven beneficis, mentre que els altres van trobar o bé un empitjorament dels símptomes o bé cap mena de canvi en els nivells d’anticossos o cap desaparició dels virus. En un d’aquells estudis, dut a terme al Cleveland Clinic i publicat a The Journal of the American Medical Association el 1994, 68 persones constipades van aguantar tractaments de vapor de 60 minuts que pujaven la temperatura dins del nas fins als 43 graus requerits. Els tractaments n0 van tenir cap efecte en símptomes com la congestió i els esternuts.

Al final, l’informe del Cochrane va concloure que la inhalació de vapor no s’hauria de recomanar com a remei per als constipats fins que més més experiments amb el mètode doble cec (en què ni els analitzadors ni els subjectes en coneixen les condicions, per eliminar biaixos o efectes placebo) en corroborin la utilitat.

En conclusió: falten proves per l’aire escalfat o humidificat com a tractament per als constipats.

Anahad O’connor per THE NEW YORK TIMES

Fins a quin punt podem influir en la dieta dels fills?

dissabte, 15/01/2011

Els pares poden pensar que donen un bon exemple als seus fills menjant una dieta saludable però, segons un nou anàlisi, potser això no serveix de gaire. Els investigadors han revisat 24 estudis sobre hàbits dietètics de pares i fills, fent servir tècniques estadístiques per combinar els seus resultats. El seu anàlisi, que es publicarà al número de febrer de la revista The Journal of Epidemiology and Community Health, ha trobat només una correlació dèbil entre el que mengen els pares i els fills. També han conclòs que l’associació disminuïa amb el temps – estudis posteriors mostraven, generalment, una connexió més dèbil que els previs en les mateixes parelles de nens-pares.

Els autors reconeixen que les seves conclusions es basen en dades limitades, que només tres dels estudis es van fer en països en desenvolupament, i que les metodologies variaven. Tot i això, els investigadors, liderats pel Doctor Youfa Wang, professor associat de salut internacional a la universitat Johns Hopkins, van concloure que la influència dels pares va ser aparentment vençuda per altres factors. La publicitat, la oferta i disponibilitat de menjar, la influència dels amics i les oportunitats de menjar fora de casa són factors que contribueixen a fer les dietes dels nens molt diferents de les dels seus pares.

Per tant, què han de fer els pares? “Fer que a casa hi hagi disponible menjar més saludable”, diu Wang, pare de dos nens. “Poseu-lo a la taula cada dia, i proveu diferents maneres de preparar el menjar, especialment les verdures. Els pares, malgrat tot, poden tenir un impacte important”.

Nicholas Bakalar per THE NEW YORK TIMES

Fabricants de dolços rivals seqüencien l’ADN del cacau

divendres, 14/01/2011

El 2010, investigadors finançats pel fabricant de llaminadures Mars van anunciar que havien, per primera vegada, seqüenciat completament l’ADN d’un arbre de cacau, que produeix l’ingredient principal en la xocolata.

Ara, un grup rival de científics, finançats en part pel fabricant de llaminadures Hershey, ha publicat la seva seqüència genètica de l’arbre del cacau a la revista Nature Genetics.

“Ja ho havíem fet abans però volíem passar per tot un procés de revisió per part d’altres investigadors abans d’emetre un comunicat de premsa”, diu Mark Guiltinan, expert en horticultura de la Universitat de l’Estat de Pennsilvània i un dels autors de l’estudi.

Ell i els seus col·legues han seqüenciat genèticament una varietat maia antiga de l’arbre de cacau que va ser domesticada fa uns 3.000 anys.

Els seus rivals van seqüenciar una varietat de l’arbre lleugerament diferent, i van publicar els resultats al setembre en una base de dades gratuïta i disponible per al públic.

Qui ha guanyat exactament les guerres genètiques de la xocolata està en debat, però tots dos grups han dit que volen que les seqüències ajudin els cultivadors a crear plantes de xocolata més resistents a les malalties.

“La majoria d’agricultors de cacau són petits agricultors, i molts són molt, molt pobres”, afirma Guiltinan. “Accelerar la criança de varietats de cacau resistents a les malalties els ajudarà a produir-ne més per la mateixa quantitat de treball”.

El cacau es cultiva arreu del món avui, a països africans, sud-americans, centreamericans i asiàtics.

Els investigadors també han trobat gens que influencien la producció de flavonoides, que es creu que ofereixen beneficis cardiovasculars. Han aïllat el gen que determina el punt de fusió de la xocolata, a més.

“El cacau té tan bon gust perquè es desfà a la boca en un punt concret, però hi pot haver un mercat per fer xocolata amb un punt de fusió més alt per països amb diferents climes”, diu Guiltinan.

Sindya N. Bhanoo per THE NEW YORK TIMES

Flors de cacau en un arbre. MARK GUILTINAN/PENN STATE via The New York Times

Recordant Josep Català

dimarts , 11/01/2011

Era conegut pel seu tarannà discutidor, però també pel rigor i la bona feina que va fer. Doctor en Biologia, enginyer químic i periodista, Josep Català va morir el passat 2 de gener als 65 anys. Català va ser a l’equip inicial del suplement de ciència a La Vanguardia, i va col·laborar amb l’Avui, El Periódico, el programa Els Matins de TV3 i molts altres mitjans, com la revista Ciencia y Vida. Va restar actiu fins l’any passat, en què col·laborava amb COMRàdio.

Josep Català serà, segurament, recordat popularment per algunes intervencions polèmiques i vehements a la televisió –sovint per combatre les creences supersticioses– i per un caràcter potser agre i esquerp. Però sobretot, sens dubte, se’l recordarà –almenys des de la comunitat científica i els mitjans de comunicació– per la seva passió per la ciència i la seva gran tasca de divulgació científica.

La seva feina per apropar la ciència a la gent l’ha fet un referent en el periodisme científic al llarg de les darreres dècades i ens recorda que hi ha molt camí per recórrer i que cal apostar més per la divulgació de la investigació, especialment en aquest país. Des d’aquí ens sumem al condol expressat per mitjans de comunicació i per la comunitat científica.

La cafeïna, pot calmar els símptomes de l’asma?

dilluns, 10/01/2011

La cafeïna es coneix més com a estimulant que com un remei casolà, però durant anys els científics s’han preguntat si té beneficis per als asmàtics.

La sospita ve, en part, de la seva estructura química, que s’assembla a la de la teofil·lina, una medicament utilitzat sovint per tractar l’asma que relaxa els músculs de les vies respiratòries i calma el panteix, la manca d’alè i altres problemes respiratoris. En efecte, quan bevem cafeïna i aquesta és descomposta pel fetge, un subproducte en són petites quantitats de teofil·lina.

En un estudi del 2007 publicat al Cochrane Database of Systematic Reviews, els investigadors van recollir i analitzar els resultats de mitja dotzena d’assajos clínics que estudiaven els efectes de la cafeïna en els asmàtics. Van trobar que la cafeïna produïa petites millores en la funció de les vies respiratòries durant una estona de fins a quatre hores, comparada amb un placebo, i que fins i tot una petita dosi –menor a la quantitat d’una tassa de cafè del Starbucks– podia millorar la funció dels pulmons durant fins a dues hores.

En altres paraules, en un destret, una tassa de cafè o te fort pot donar un alleujament momentani.

Però les millores són molt lleugeres, segons mostren molts estudis – de cap manera suficients per fer de la cafeïna una substituta de la medicació. L’altre problema és que, per culpa de les seves similituds químiques, consumir massa cafeïna pot agreujar els efectes secundaris de la teofil·lina. Per tant, els metges aconsellen a les persones que prenen aquesta medicació que vigilin el seu consum de cafè, te, xocolata i altres aliments amb cafeïna.

En conclusió: Els beneficis de la cafeïna per a l’asma són reals però mínims.

Anahad O’Connor per THE NEW YORK TIMES

Així cremen els mistos

divendres, 7/01/2011

Mai s’havia vist amb tant detall com crema un llumí. Un vídeo elaborat per UltraSlo, que es dediquen a fer vídeos a càmera ultralenta, ens mostra com comença la reacció química del fòsfor i com es va consumint de mica en mica des del punt d’ignició. Apareix al web Fogonazos.

Els arbres creen massa arrels

dimarts , 4/01/2011

Els arbres tenen moltes més arrels de les que necessitarien per capturar nutrients del sòl, diu Ray Dybzinski, un ecologista especialitzat en plantes a la Universitat de Princeton. Així, quina és la funció d’aquestes arrels extra?

Amb la utilització de programes informàtics per predir els patrons de creixement en boscos al llarg del temps, Dybzinski i els seus col·legues estan descobrint que les arrels sobreabundants actuen com armes per prevenir que els altres arbres creixin.

L’acció de crear arrels gasta energia, i idealment cada arbre tindria només la quantitat necessària d’arrels per capturar els nutrients i l’aigua que necessita.

Enlloc d’això, aquests científics escriuen a The American Naturalist, els arbres creen massa arrels – probablement no per ajudar-los a créixer amb més èxit, sinó per fer que els altres arbres creixin amb menys èxit–.

En el sistema resultant, els arbres que produeixen menys arrels (o massa arrels) hi surten perdent.

El comportament és anàleg a la batalla entre arbres per creixer més alt per rebre el màxim de llum solar, diu Dybzinski.

“Estan lluitant per mantenir-se a dalt amb la llum, i això no és òptim”, afirma. “Si poguessin posar-se d’acord d’alguna manera per cooperar i no competir, tots ells podrien restar més propers al terra i fer alguna altra cosa amb aquella energia, com crear llavors”.

Malgrat que l’estudi es basa en arbres de climes temperats, els investigadors també planegen mesurar el creixement dels arbres en els tròpics i les praderies.

Sindya N. Bhanoo per THE NEW YORK TIMES

Els arbres creen massa arrels

Chris Gash/The New York Times

La futurologia: el complicat art de conèixer el futur

divendres, 31/12/2010

Un llibre del 1972 –anomenat Living in the Future– que predeia com seria la vida al 2010 ha estat reeditat després d’atreure una legió de seguidors, i arrel d’aquesta publicació la BBC dedica un article a l”art’ de predir el futur. Com n’és, de complicat?

Entre les prediccions més encertades de la història hi ha la d’Arthur C. Clarke, que el 1945 va visionar que algun dia hi hauria una xarxa de satèl·lits de comunicacions orbitant al voltant de la Terra. H.G. Wells va predir les armes nuclears, les guerres mundials i l’auge del poder aeri, i George Orwell va imaginar un futur en què vigilar la població amb càmeres era normal.

Els futuròlegs, però, no sempre l’encerten –més aviat tendeixen a equivocar-se–. Geoffrey Hoyle, l’autor de Living in the Future, creia que al 2010 tots ens vestiríem amb granotes, treballaríem tres dies a la setmana i faríem la compra setmanal per ordinador. Aquestes i altres prediccions, unes més errònies que altres, les trobareu aquí.

Els suplements vitamínics poden provocar problemes de son

dimecres, 29/12/2010

Milions de nord-americans prenen suplements vitamínics cada dia, buscant els molts tipus de beneficis per la salut que en teoria aporten. Entre els catalans és una pràctica en augment. Però quan es tracta de dormir, pot ser que aquestes pastilles facin més mal que bé?

Al llarg dels anys, alguns usuaris han informat que les multivitamines els escurçaven les hores de son i els duien a despertar-se a mitjanit més freqüentment. En un estudi del 2007, investigadors van reclutar centenars d’individus i van investigar-ne els hàbits a l’hora de dormir –inclòs un estudi del seu ús de vitamines i medicacions– i després els van fer mantenir diaris del son durant dues setmanes.

Després de controlar variables com l’edat, el sexe i altres, els científics van trobar una quantitat lleugerament més alta de son lleuger o interromput en la gent que prenia multivitamines. Però com que només van trobar-ne una associació, no van poder descartar la possibilitat que sigui precisament la gent amb el son més lleuger la que surt a buscar les multivitamines.

Si hi ha un efecte, el problema és separar els efectes dels diferents tipus de vitamines. Hi ha proves que les vitamines B poden jugar un paper. Alguns estudis han mostrat que prendre vitamina B6 abans d’anar al llit pot dur a somnis molt intensos, cosa que pot despertar les persones. La B6 ajuda el cos a convertir el triptòfan en serotonina, una hormona que afecta el son. En altres estudis s’ha vist que la vitamina B12 pot afectar els nivells de melatonina, tot estimulant l’estat despert.

Per qui sospiti que les seves multivitamines els poden estar abreujant el son, doncs, la millor solució pot ser simplement prendre les pastilles al matí, o almenys set hores abans d’anar a dormir.

C. Claiborne Ray per THE NEW YORK TIMES