Com comparar entre cosins

ximpanze.jpgHi ha persones a les que no agrada tenir els ximpanzés com a parents més propers. En ocasions, i sobretot però no únicament als Estats Units, és per motius religiosos. Però moltes vegades és per causes purament estètiques. Quan els ho comentes arronsen el nas i fan cara de fàstic només d’imaginar un gran mico pelut. Al final l’únic raonament que esgrimeixen és que no pot ser estar emparentats amb una bestia tan fastigosa.

Això indica sobretot un immens desconeixement sobre la vida dels ximpanzés, però també ens mostra amb quina facilitat els nostres prejudicis s’imposen enfront de les dades. No importa que la anatomia comparada, que l’estudi dels cromosomes, que l’anàlisi del DNA o que la compatibilitat de grups sanguinis indiquin que estem emparentats. Tot això és irrellevant si la conclusió no m’agrada. Un sentiment probablement molt humà i que molts telepredicadors, més o menys folklòrics, aprofiten sense cap escrúpol.

Però les dades són les que són i el cas és que si comparem el DNA dels humans i els dels ximpanzés, coincideix en un 95 %, o potser en un 98,4 % o millor dit, en un 96 %. En realitat sembla que la xifra exacte és superior al 95 %, però el resultat que obtenim ha anat variant a mida que les tècniques canviaven. Per això segons les fonts que consultem trobem una dada o una altra.

Fa uns anys, abans que disposéssim de la seqüència completa dels genomes humà i ximpanzé, la comparació es feia de manera indirecta. El DNA és una doble hèlix, és a dir una llarga cadena de nucleòtids encarats a una altra llarga cadena de nucleòtids que simbolitzem amb els símbols A,T,C i G. La gràcia és que són complementàries. És a dir que encarada amb cada C hi ha una G, i al davant de cada T hi ha una A. Els motius estan relacionats amb les estructures químiques de les molècules, la manera com encaixen tant físicament com pel que fa a les càrregues elèctriques.

Doncs el que es feia era comparar quanta energia (quanta temperatura) calia per separar la doble hèlix del DNA si la fèiem unint una cadena de DNA humà amb una de ximpanzé. Com que l’encaix entre les dues no és perfecte, seran més fàcils de separar que si fossin del tot complementàries. De fet això es va fer amb molts tipus de DNA que coincidien més o menys, de manera que es va poder establir una correlació. Tanta temperatura necessària per separar les cadenes correspon a tanta coincidència en la seqüència.

Amb aquesta aproximació es va obtenir que la coincidència era del 98% o més. No era cap sorpresa perquè ja havíem vist que moltes proteïnes eren quasi idèntiques entre humans i ximpanzés. Però és que també havíem vist que compartíem coses com els grups sanguinis o elements del sistema immunitari. Encara més, també podem compartir malalties. Virus com el de la poliomielitis, l’ébola o la SIDA poden infectar tant a ximpanzés com a humans. Altres malalties poden passar dels animals als humans, però amb cap compartim tantes patologies com amb els grans micos.

Però finalment va arribar l’època en que es va poder fer la seqüència del genoma complert. Ja no eren dades indirectes, sinó que podíem anar comparant nucleòtid a nucleòtid i els valors obtinguts van baixar una mica segons la zona del genoma que comparessin. No tot el genoma té el mateix valor. Hi ha  molts gens, però també hi ha zones que no sabem que fan. Segons la zona que tries per comparar surten unes xifres o unes altres, però sempre al voltant del 95 %.  Tot i que ben mirat, ara hem entrat en una etapa encara més interessant. Ja no es tracta de valorar la quantitat de coincidències, sinó de la qualitat. No és tant important el percentatge exacte sinó esbrinar el que hi ha a les zones diferents. Perquè al final, l’interessant  serà entendre com una petita diferència en el codi d’instruccions justifica que es desenvolupi un humà o un ximpanzé. Després de tot, és en aquestes diferències on hi ha allò que ens fa humans.

O si ho voleu, en aquestes diferències hi ha allò que els fa a ells ximpanzés. I és que, des d’un punt de vista evolutiu, cap espècie és millor que cap altre (encara que  això faci ràbia als telepredicadors).

4 comentaris

  • teresa peñafiel

    12/12/2010 18:24

    M’agraden les idees d’aquest blog. M’agrada la ciència ( jo sóc biòloga) i la divulgació científica.
    fa anys que treballo a secundària i en els darrers temps estic detectant unes actituds clarament xenòfobes o més ben dit racistes en els alumnes més grans. Crec que dins del blog s’hauria de tocar temes més “calents” com el concepte de raça, la selecció d’embrions segons el seu ” contingut genètic” etc…

  • Jesús M. Tibau

    11/12/2010 0:41

    “cap espècie és millor que una altra”, quina gran lliçó. L’ARA ha fet un gran fitxatge amb tu, això sí.
    Salut

  • Jordi Carrera

    10/12/2010 20:23

    Penso que la importància rau en “la part oculta”, que fa la diferenciació. De fet amb els cuc crec que compartim un 40%, això vol dir que una diferència mínima és molt important. En els humans no hi ha diferències genètiques apreciables i prou que hi ha races (malgrat molts diguin que aquest terme en els humans no hauria d’existir) , si ampliem l’escala ens trobem que cada individu és diferent. Per tant penso que lo important és la conclusió que dones al final “ningú, ni cap animal és millor o pitjó” lo important (com en les cultures) és la diferenciació en l’expressió, el ventall d’aptituds per l’adaptació, això dóna la riquesa

  • Laia Olmo

    10/12/2010 14:21

    Ep, que no et sentin els neocons i els “creacionistes” (corregeix-me si m’equivoco, Dani, a vegades mesclo conceptes).
    En el fons som uns animals… sino mira a segons quins éssers peluts que estan a la platja o al xiringuito… voràs tu! I quan es gratem el nas o ens rasquem l’aixella? Si no descendim dels micos, d’on venim? dels aliens? panspèrmia? és algo que no podem controlar i que tots i cada un de nosaltres ens hem fet alguna pregunta i investigacions com aquestes ens permeten esbrinar que som una evolució dels micos.

    Que venim dels micos? I què? Que tirem més enrere i venim dels llangardaixos que van evolucionar en bípeds? Docs vale! Que venim d’unmeteorit? Ja a aquestes alçades et fan creure de tot… encara que, ben mirat, si ens fixem en segons qui, no m’estranyaria que vinguessin de Vulcà o d’Andoria (perdoneu, estic veient Star Trek TNG i això passa factura) perque tenen unes penques o una cara que no és d’aquest món.

    Conclusió: venim del mico… això és irrefutable… acceptem-ho quan abans millor i fem una mica l’animal que mai va malament desmelenar-se.

    Gràcies pel post, Dani ;)

    PD: també cal veure-li la guasa a la ciència oi?