Vacunes i poblacions

La propaganda en favor de les vacunes afirma que gràcies a elles hem pogut fer desaparèixer o mantenir en nivells inapreciables moltes malalties que abans eren autèntics flagells per la societat. La propaganda en contra de les vacunes afirma que resulten irrellevants ja que aquestes malalties ja estaven en vies de desaparició i que el fet de vacunar la població no va tenir un efecte pràctic en la evolució de la malaltia. Aleshores, que hem de pensar?

Com sempre passa, cadascú mostra les dades segons li convé. Però com que cada malaltia té les seves particularitats que cal analitzar en detalls, podem simplificar limitar-nos a un parell d’exemples, un aparentment a favor i l’altre aparentment en contra.

Un cas a favor difícil de rebatre seria el de la poliomielitis. Si mirem els gràfics amb la incidència de la pòlio a Espanya o als Estats Units, podem veure l’efecte que va tenir la introducció de la vacuna a partir de l’any 1963 a Espanya i al 55 als USA. Sincerament em sembla difícil discutir l’efectivitat que ha tingut.

Aquest és un cas que convida a l’optimisme. La pòlio no té (com altres malalties) un reservori animal, de manera que si la fem desaparèixer en els humans haurem enllestit el problema com va passar amb la verola. Només ens hauran d’amoïnar les reserves que tinguin els militars amagades vas a saber on amb ves a saber quines intencions.

Però les coses no sempre són tan clares. No totes les vacunes són igual d’efectives i un exemple el tenim en el cas de la tos ferina. Si mirem la gràfica de l’evolució de la malaltia al llarg dels anys veiem que no acaba de desaparèixer, i el canvi de tendència en la incidència tampoc encaixa exactament amb el moment en que es va introduir la vacuna, a mitjans dels anys 40. La gràfica és dels Estats Units. No he trobat dades d’aquí, segurament perquè la tos ferina no va ser de declaració obligatòria fins als anys 80.

A mi em sembla que la cosa no va malament, però hi ha qui creu que aquestes dades indiquen que la vacuna és poc útil perquè la malaltia ja anava de baixa. Gràcies a les millores en higiene, nutrició i  altres tractaments ja estàvem guanyant la batalla. El problema és que cap de les dues opinions es pot defensar només amb aquestes dades. Des del punt de vista d’un científic acostumo a malfiar dels raonaments fets a partir d’una única dada. Les coses sempre es poden interpretar de moltes maneres, i aleshores el que cal són… més dades. En aquest cas simplement hauríem de veure que passa si deixem de vacunar la població. I per sort, si que tenim aquestes dades.

A finals dels anys 70 es va suggerir que la vacuna de la tos ferina estava associada a problemes neurològics i alguns països, entre ells Suècia, van decidir retirar-la. Això ens permet veure que va passar amb els casos de tos ferina si comparem Suècia (que no vacunaven) amb Noruega (que seguien vacunant). És útil perquè permet comparar dos països amb situacions econòmiques, sanitàries i socials, prou similars.

I el cas és que el nombre de casos de tos ferina a Suècia va començar a augmentar a partir de l’any 1983, mentre que a Noruega es va mantenir baix. Això podria suggerir que efectivament és gràcies a la vacuna que la malaltia es manté sota mínims, però realment és així? Doncs jo diria que si, perquè quan es va tornar a introduir la vacunació a Suècia l’any 1996, la incidència de la malaltia va tornar a baixar.

El mateix podem veure en el cas d’Anglaterra. Mentre va baixar el nivell de vacunació, hi va haver un rebrot en el nombre de cassos, que s’esvaeix en tornar a augmentar el nombre de vacunats.

De manera que, malgrat que la vacuna potser no és la única manera de lluitar contra una malaltia, si que és una de les més efectives.

Només aclarir un detall que no és irrellevant. Les gràfiques que he  posat són del nombre de casos i no de nombre de defuncions. Quan us ensenyin gràfiques mireu si parlen de casos o de morts, perquè són coses diferents. Sovint es diu que les vacunes no serveixen perquè no modifiquen la tendència a la baixa en el nombre de morts. A mi em sembla que això és un error (o una trampa) perquè, insisteixo, ningú diu que les vacunes siguin la única manera d’evitar que algú mori per aquella malaltia en concret. És bona cosa que cada vegada podem curar les malalties amb més eficiència, però és molt millor evitar que les agafem i de pas, fer que l’agent patogen estigui menys present per entre les persones. Seria absurd dir que  com que la quimioteràpia cada vegada funciona millor, ja no ens cal una vacuna per prevenir el càncer. No se vosaltres, però jo prefereixo no patir un càncer abans que patir-lo i que me’l curin (i a la societat li surt molt més econòmic).

Tot això està molt bé a nivell de societat, de població, però que passa a nivell individual? Hi ha qui parla dels efectes secundaris de les vacunes, de la seva toxicitat i de com causen altres problemes. Un punt  molt important, però això ho deixem per demà.

10 comentaris

  • Daniel Closa

    18/12/2010 22:12

    Hola Ramon.
    Això de les gràfiques acostuma a ser delicat i cal tenir clar la informació que donen i la que no donen. Al principi ja deia que agafat un exemple que em sembla poc discutible (la pòlio) amb un de més difícil d’interpretar l’exemple (la tos ferina).
    1) És cert que no hi ha dades de cobertura abans del 67. Però això no és cap trampa. La gràfica està feta per veure l’efecte de la baixada en la cobertura, i aquestes dades hi són del tot. Justament he posat l’enllaç a l’article original per treure tota la informació si interessa. però insisteixo: en aquest punt no es tracta de veure l’efecte de la vacuna sinó només quin efecte va tenir en la malaltia una caiguda en un 30% en la cobertura de la vacuna.
    2) Els pics de vacunació són només dos. Certament es podria pensar que no és tant notable l’efecte com sembla. (tot i que quan s’arriba a nivells de cobertura propers superiors al 90% la incidència és clarament menor que mai). En tot cas, l’estudi original analitzava aquesta situació incloent més països. No he ficat totes les gràfiques però efectes semblants es van detectar, a més de Suècia i Anglaterra, a Japó, Rússia, Irlanda, Itàlia, Alemanya i Austràlia. Dos pics a Anglaterra poden ser casualitat, però si s’observen tendències semblants a tants països, ja es pot parlar de relacions causa-efecte.
    3) Que és millor, els efectes greus de la tos ferina o els efectes greus de les vacunes? Al final, aquesta és la pregunta important i la que ha de decidir l’actitud que cal prendre. No és una equació simple, perquè cal tenir molts aspectes en consideració. No només els individuals, que són els únics que acostumem a tenir presents a nivell individual. A part de aconseguir menys morts anuals (que això és la xifra més important) també cal considerar el preu de tractar centenars de milers de casos de tos ferina o la pressió hospitalària que representa per un sistema sanitari que ja va prou ofegat. Les dades que he vist (tot i que no soc pas un expert ni molt menys) em diuen que surt a compte vacunar. No contra tot, és clar, però les vacunes que s’acostumen a posar té sentit fer-ho.

  • Ramon Masià Fornos

    18/12/2010 20:04

    Benvolgut Dan,

    Sobre la gràfica d’Anglaterra: em sembla que la teva lectura és la més optimista possible:

    1r) les dades de cobertura d’abans del 67 no hi són, i en canvi hi ha la fletxeta d’immunitazició. D’això se’n diu trampa dels qui han fet la gràfica. I si només van posar 10 vacunes? Això no és seriós.

    2n) els pics en la zona de vacunació baixa són només 2 (com a molt 3). Unint aquests punts amb una recta, es multiplica l’efecte visual d’aquests dos casos. A més, en la zona desconeguda (quant a la cobertura, que probablement no arriba al 70%) les dades de casos són totalment homologables a les zones més bones.

    3r) la tos ferina no és el càncer. A més dels efectes secundaris, lleus i no tant lleus (en pocs casos), no se’n parla mai. Què és millor els 30 o 40 mil casos de tos ferina de més (en el cas més negatiu) o el % d’efectes secundaris en una població de 3,4,5,6 milions de persones? (notem que l’1 per cent serien sobre 3 milions 30000 casos d’efectes secundaris).

    en definitiva, ni tan sols amb la gràfica més favorable les anàlisis són tan contundentment favorables com es pretén,

    salut

    Ramon (ex-fum)

  • Daniel Closa

    15/12/2010 15:35

    Ariadna. Paciència ;-)

    Clidice. El que passa és que les xifres es podenposar de moltes maneres. I segons com pots vendre resultats enganyosos. Suposo que ells diran que som els que creiem en les vacunes els enganyats. (Enganyats o sospitosos de ser mercenaris a sou de farmacéutiques)

    Maria Perelló. Mecagoenla… Tens tota la raó. Vaig mirar tantes gràfiques que al final vaig agafar la que no era. Ja ho he arreglat. Ara si que es la correcte.
    (I mira que em fa ràbia quan veig errades d’aquestes en que la gràfica no diu el que diu el text…). Gràcies per l’avís!

    ilitch. Certament, moltes vegades s’idealitza massa les condicions de vida del passat, quan només tenies accés a remeis naturals. L’exemple que esmentes de tenir vuit fills perque dos arribessin a l’edat adulta és paradigmàtic.

  • ilitch

    15/12/2010 14:23

    Què passaria si al sistema sanitari actual li treguéssim les vacunes (mantinguen la resta igual): doncs que l’esperança de vida baixaria al voltant de 10-20 anys, els carrers estarien plens de “”tullidos””, hauríem de fer com abans i tenir 5-7 fills per parella perquè algun sobrevisquis, …. La medicina que ha fet més per nosaltres és la preventiva i qui no ho entengui és que és un pel … burru. Una bona manera de “demostrar-ho” és posant en un eix l’esperança de vida i a l’altre les accions fetes a partir de la medicina preventiva (remuntant-nos un segle enrere)

  • Maria Perelló

    15/12/2010 13:05

    molt interessant aquest post, és un tema que podríem discutir molt però és evident una cosa com diuen els altres tertulians i és que les vacunes són efectives. una coseta només: les gràfiques comparatives població espanyola i d’USA per la polio, pot ser que la gràfica dels USA siguin dades de measles o sigui xarampió? a veure si ara em confonc… :)
    salutacions! Maria

  • Clidice

    15/12/2010 11:29

    Reconec que sóc incapaç de comprendre les persones que decideixen no vacunar els seus fills, perquè, els agradi o no, les xifres canten. També em xoca molt quan diuen “va morir de la grip” i no diuen que tenia 96 anys. A veure quin dia comencem a fer-nos a la idea que morir-se és més segur que no pas que ens toqui la rifa per Nadal.

  • Ariadna

    15/12/2010 10:58

    Doncs esperarem aquesta segona part de l’article.

  • Daniel Closa

    15/12/2010 9:45

    Dóns! De vegades hi ha qui te problemes per la vacuna. Al·lèrgies a algun component i cosses així (com qualsevol medicament).
    Com es pot fer en el cas del càncer o la leucèmia? Ai! Si ho sabés, l’any proper guanyaria el premi Nobel :-)
    En principi la idea és la mateixa: Trobar alguna proteïna exclusiva de les cèl·lules canceroses i fer que els limfòcits reaccionessin contra elles. Però com que son les nostres pròpies cèl·lules, no sembla que existeixin uns marcadors tant clars. Sempre hi ha cèl·lules sanes que també tenen aquestes proteïnes, de manera que l’atac dels limfòcits danyaria òrgans sans.

  • Laia Olmo

    15/12/2010 9:39

    Fascinant! Aquest si que es un post ben divulgatiu! Amb gràfiques i tot!

    A vere, el tema de les vacunes és… “ni tanto ni tan poco”. L’any passat no em vaig vacunar contra la grip i per aquestes dates, vaig enganxar un trancazo de tres pares… aquest any per aquestes dates, tampoc m’he vacunat i, toquem fusta, no he enganxat res. Motiu? M’he abrigat més i he procurat tapar-me bé a casa també per evitar agafar fred.

    Les vacunes van molt bé. La triple virica, la del tetanus, les que et treuen l’alergia (mes de 5 anys de vacunes quan era petita… encara me’n recordo… :s) Et poden treure un bon maldecap i sobretot, molt de patiment.

    Amb lo del càncer no ho tinc tant clar… Aqui llanço la meva pregunta: com es pot prevenir??? mirant el nivell de nutrients o proteïnes en concret que causen càncer? si es pogués fer, OLÉ!

    i la leucèmia?? allí llenço una altra pregunta per anar obrint boca…

    apa, fins la propera! Bon post, Dani! ;)