Vacunes, autisme, timerosal i altres.

Les vacunes poden causar problemes, poden induir reaccions adverses i fins i tot poden resultar fatals en algun cas. Això, que hi ha qui ho repeteix com si fos una lletania, és exactament el mateix que pot passar amb qualsevol medicament. Però atenció! En el cas de les medicines tradicionals i naturals també passa el mateix. El fet que un producte sigui natural no vol dir que no pugui induir al·lèrgies o  ser tòxic. Sap greu, però el risc zero en aquesta vida no existeix.

El que passa és que els medicaments els prenem quan estem malalts, mentre que la vacuna s’administra mentre estem sans. I això, per molt racional que siguis, dóna mal rotllo. A sobre, l’any 1982 es va publicar a la revista “The Lancet” un article que indicava una relació entre la administració de determinada vacuna i l’autisme. Els qui volien una demostració de com de dolentes eren les farmacèutiques, allà tenien la prova. També es va dir que l’autisme estava augmentant any rere any igual que el nombre de vacunes administrades. Per tant els dos factors estaven relacionats!

Però que dos coses passin alhora no vol dir que estiguin relacionades. El preu de petroli o la superfície de la meva calba també augmenten any rere any, i ningú pensaria que tenen res a veure una cosa amb l’altre o amb l’autisme. Estrictament no hi havia cap dada que les relacionés, excepte aquell article del dr. Wakefield que estudiava un grup de 12 nens i que únicament suggeria una correlació.

La cosa va prendre molta volada, però l’any 2004 el diari Sunday Times va descobrir que els 12 nens els havia triat un grup d’advocats que (oh, casualitat!) preparaven una demanda contra els fabricants de vacunes i que el dr. Wakefield havia cobrat 55.000 lliures per tirar endavant l’estudi. De manera que era un estudi “fet a mida” i la revista el va retirar. De manera que ara com ara no tenim cap evidència sòlida que relacioni vacunes amb autisme, tot i que el mal ja està fet i molta gent encara ho creu. Com va dir algú “és molt fàcil espantar la gent, però és difícil fer passar la por“.

Però les vacunes tenen altres problemes. Es parla també molt de la presencia de thiomersal (o timerosal) en la preparació. Un tòxic fet amb mercuri al que ara també acusen de causar autisme o intoxicacions diverses. El timerosal certament és tòxic i justament per això es posava, per evitar que hi creixin microbis. Les vacunes han d’injectar-se i cal estar segurs que des de la fabricació fins l’administració no es contamina amb bacteris o fongs. Aquestes coses poden passar, sobretot perquè en molts països les vacunes no són monodosi i el risc de contaminació és important,  de manera que per evitar-ho en algunes vacunes es posaven conservants com el timerosal.

Inicialment es posava perquè creien que la seva toxicitat pels humans era baixa. El timerosal es fa servir des de 1930 i no n’hi ha només a les vacunes. Per exemple, hi ha tintes per fer tatuatges que també en contenen. De totes maneres, en el dubte és millor prevenir i la tendència és a eliminar el timerosal i fabricar, sempre que sigui possible, vacunes monodosi. Encara n’hi ha que en tenen, però cada vegada menys (aquí teniu una taula amb les vacunes comercials als Estats Units i veureu que  les dels nens, quasi totes ja són “timerosal-free”) . El que si que queda són molts embolics. Hi ha qui parla del risc de donar mercuri als nens. Però no és el mateix el mercuri que el metilmercuri (igual que no és el mateix prendre clor que prendre clorur sòdic).

Un altre terme que sembla que fa por són els “adjuvants”. Això són productes que es posen per intentar que la vacuna sigui més efectiva. A la pràctica vol dir que sense adjuvant cal posar, per exemple, un milió de virus atenuats per dosi, però amb el adjuvant, només calen mil virus per dosi i l’efecte és més intens. El problema és que la reacció inicial (l’enrojolament, la inflamació o la febre) poden ser més forts que sense adjuvant.  Cal vigilar, perquè hi ha molts tipus d’adjuvants i generalitzar sobre ells és absurd. El que toca és veure si els adjuvants que es facin servir tenen efectes secundaris importants i valorar si això compensa la millor efectivitat de la vacuna. Una vegada més, el tema és la qualitat dels controls que apliquem.

També s’ha dit que les vacunes poden causar les malalties que pretenen evitar. Això pot passar en el cas de les vacunes amb patògens si s’han preparat de manera incorrecta i els microbis que haurien d’estar morts o atenuats, accidentalment no ho estaven. No és possible en canvi si únicament s’administren proteïnes o fragments del microbi. En això, de nou, el problema no és de les vacunes en si, sinó dels controls de qualitat. En aquest tema segurament tothom estarà d’acord que mai serem prou estrictes exigint que els controls siguin màxims. Tampoc està de més recordar que les tècniques que fem servir ara són millors que les de fa setanta anys.

En moltes ocasions el que passa és que s’agafen casos de reaccions adverses de les vacunes (que ja he dit que n’hi ha) i es mostren com si fossin la norma. És una fal·làcia. Cada any hi ha persones que moren per reaccions al·lèrgiques als antibiòtics i ningú posa el crit al cel demanant que es prohibeixin. Doncs el mateix passa amb les vacunes. Pels responsables sanitaris es tracta de comparar els efectes negatius de no vacunar la població amb els efectes negatius de vacunar. I amb aquestes dades triar el mal menor. Això no és cap consol per aquell que li toca patir un efecte advers, és clar, però es pot fer d’alguna altra manera?

Però al final, i per sobre de tot, tenim el problema emocional que deia al principi. La vacuna la posem quan el nen està sa. Si passa alguna cosa, emocionalment és un fet devastador. En canvi, tots aquells que salvaran la vida pel fet d’estar vacunats, simplement mai no ho sabran. Veiem la part tràgica amb tota la cruesa, però la positiva, que sabem que hi és, únicament es fa visible en les estadístiques i, és clar, no és el mateix.

20 comentaris

  • enric

    31/03/2017 17:15

    El problema es que la població actual s’ acostumat a tenir salut gracies a les vacunes i els antibiotics i ho dona per sopossat que tant les vacunes com els antibiotics resolen totes les malaties, quan la realitat es que , de sempre, les vacunes tenen efectes secundaris i en algunes persones més, i que els antibiotics no es segur que funcionin sempre, segons la cepa del microbi i la perdua de efectivitat de alguns antibiotics, per aixó la conducta correcta que tindriem que tenir envers les vacunes i els antibiotics es que no son panaceas sino que son tractaments que sempre comporten una alteració i una activitat especial en el organisme, ja sigui matant microbis o desenvolupant resistencias a ells, i que aixó sempre es un procés que no té res de senzill i que passa dins el nostre cos.

  • Felipe

    31/03/2017 9:14

    Molt bon aport!

  • Josep Pareja

    20/12/2010 10:54

    Endavant amb aquest blog! Boníssim per combatre l’obscurantisme homepàtic i naturalista que ens ha vingut a sobre… Encara que la batalla amb molts d’ells està perduda. Simplement hi tenen fe, i contra la fe, no hi ha rao que pugui.

  • Daniel Closa

    18/12/2010 22:20

    Si, si. Inexactituds i fins i tot ximpleries es troben en els dos sentits.
    LA comparació… Bé, a mi no em sembla tendenciosa. Ho deia literalment i és com la veig. No ho discutirem de totes maneres, ja que tampoc portaria enlloc.
    Salut i gràcies per compartir el teu punt de vista.

  • Carles

    18/12/2010 18:51

    Sí que n’hi ha, d’informació falsa contrària a les vacunes. Però també n’he llegit, d’informació falsa, tendenciosa i molt absurda, a favor.

    Sense ànim d’eternitzar el debat. Però comparar la inoculació de substàncies tòxiques i estranyes directament per via intravenosa amb una esgarrinxada em sembla, si em permets també, poc exacte, a part de tendenciós. Bé deus saber que els mecanismes de defensa que té el cos davant d’una agressió com una esgarrinxada o respirar un determinat aire són múltiples. Mucoses, glòbuls blancs, epidermis, jo què sé, tu ho deus saber millor. I el cos pot respondre l’atac amb una defensa a l’alçada. Inocular directament a la sang cossos estranys, a vegades fins i tot, corregeix-me si m’equivoco!, amb metalls i carn d’altres espècies en un cos humà de dos o tres mesos de vida, sona malament, però és el que és, no?

    Bé, torno a agrair-te tanta informació sobre el tema, tot el luxe de dades i d’enllaços… L’Ara ha fitxat un bon expert!
    ;-)

  • Daniel Closa

    17/12/2010 23:33

    Carles. No volia posar-te nerviós ni, per cert, ser despectiu. Però si t’has informat prou del tema vacunes segur que hauràs trobat moltíssima informació falsa, tendenciosa i fins i tot absurda. La meva intenció era aclarir alguns temes sobre els que es diuen massa mitges veritats (quan no falsedats descarades). Després, com molt bé dius, tothom ha de prendre la decisió que cregui convenient de manera conscient i meditada. Però per decidir s’ha de disposar d’informació fiable. Per això també la meva mania de enllaçar les fonts d’on trec les coses.
    I en això dels qui decidiu no vacunar, la meva intenció només era deixar clar que un argument que moltes vegades es fa servir (que el no vacunar no afecta a la resta) no és exacte. A partir d’aquí, de nou, tothom triarà el que li sembli i jo ja no pretenc entrar-hi. Encara que sempre que escrius es fa evident la posició personal. Tampoc vull mostrar una neutralitat artificial.
    Però, permet-me una llicència (no m’hi puc resistir). Això d’inocular coses estranyes a un nadó per via intravenosa sona molt malament, però és exactament el que li passarà cada vegada que es faci una esgarrinxada. O que respiri aire en el que algú ha esternudat i deixat anar microgotes plenes de bacteris. Des del moment en que naixem no paren d’entrar coses al cos per diferents vies. La vacuna només és una d’elles, (que, a més, en principi està controlada). I, finalment, les vacunes no es posen quan el sistema immunitari està en formació. No funcionarien aleshores. Es posen quan ja està en condicions de respondre.
    De totes maneres deixa’m dir-te que és enriquidor discutir diferents punts de vista sobre les vacunes amb algú que opina de les vacunes tenint idea del que parla (que de vegades topes amb cada un…).

  • Carles

    17/12/2010 22:37

    Daniel, ara he estat llegint tots els articles sobre les vacunes, no els havia vist! Molt interessants i exhaustius, gràcies per tanta informació.

    Deixa’m dir-te que m’he posat una mica nerviós llegint el que deies dels que no vacunem. Dels que no vacunem, n’hi ha una bona colla que no ens hem informat i format pel que es diu a internet sobre el tema, ni som amants de la “vida natural”, ni hem ignorat els metges i pediatres, ni som uns irresponsables per posar la vida en perill dels altres éssers. No. Podria descriure amb termes tan despectius la majoria de la població que es decanta per vacunar. Naturalment, si jo cregués que poso en perill la vida dels altres vacunaria immediatament el meu fill!

    Només dir-te que particularment m’he informat molt, a partir de molts llibres, de dades, d’opinions d’experts, de debats amb metges, infermers i pediatres, gairebé et fas especialista en el tema sense ser del ram, perquè són moltes les nits sense dormir intentant trobar una lògica… i la decisió, com a mínim, ha de ser respectada.

    I des d’aquí, jo animo a la gent perquè l’acte d’inocular directament a la sang per via intravenosa tantes substàncies estranyes al cos d’un nadó amb el sistema immunitari en plena formació, en repetides ocasions i durant tants anys, sigui una decisió conscient i meditada, des del coneixement que et poden brindar uns bons llibres i uns bons metges i pediatres.

  • Carles

    17/12/2010 22:06

    Daniel… Sí, aquestes malalties… o bé han estat eradicades per les vacunes… o per la millor alimentació, més rica i variada, per la millor higiene, per les millors condicions de vida, per no tenir tanta pol·lució de les indústries, per millor seguretat i autoconfiança, etc, etc…
    Perquè han canviat els temps, vaja.
    Que investiguin per vacunar contra el càncer i la sida, les malalties del nostre temps!

  • Daniel N

    17/12/2010 20:57

    Potser que féssim una ullada a les vacunes ordinàries. Suposo que ningú no vol patir diftèria, tos-ferina o poliomelitis (què ni sabem el que són perquè estan eradicades gràcies a les vacunes). I quan viatgem a segons quins països a ningú li molesta vacunar-se de malària, febre groga o ràbia (malalties fotudes elles). Finalment per qualsevol esgarrinxada que no falti la del tètanus.

  • Daniel Closa

    17/12/2010 9:05

    Carles. El que passa (ai!) és que els experts també tenen interessos. Però la gran (diria que la immensa) majoria d’experts no dubten en la utilitat de les vacunes.
    Al tanto, que jo no en soc estrictament un expert (veuràs que al blog parlo de qualsevol camp de la ciència). Com a biòleg entenc el mecanisme fisiològic, però l’expert de veritat és el metge.
    Però tens raó en que el soroll mediàtic entre detractors i promotors desconcerta una mica. I de vegades topes amb missatges d’allò més difícils de interpretar. (És veritat: Hi ha metges que s’expliquen amb el cul)

  • Carles

    17/12/2010 8:51

    Daniel, estic d’acord amb tu. També crec que l’única opinió vàlida és la de l’expert…. Però és que les dades a favor i en contra són dels mateixos experts!
    Potser el debat l’hauríeu de fer entre vosaltres els experts, i arribar a conclusions inamovibles… Així el ciutadà ras ens estalviaríem de llegir tant…. ;-)

  • Daniel Closa

    17/12/2010 8:23

    David. Ui. Aquí em limito a dir el meu punt de vista, (personal i intransferible i sotmès a tots els errors que vulguis).

    Carles. Per una banda tens raó en que caldria un debat obert i constructiu. Però per altra, hi ha temes en que no totes les opinions tenen el mateix valor. La opinió d’un epidemiòleg, per exemple, hauria de tenir molt més pes que la dels qui no som experts en la matèria. I en temes científics cal deixar ben establert quins són els temes opinables i quins no. Amb això de no opinables em refereixo als que requereixen dades i no opinions.
    A la pràctica és molt difícil arribar a bon port. (Però això no vol dir que no s’hagi d’intentar!) Justament espais com els blogs o formats semblants poden fer-hi algun paper en el debat..

  • Carles

    17/12/2010 1:27

    La llàstima és que pots llegir tantes coses a favor de les vacunes com en contra. I et convencen igual. Jo després de llegir molt he decidit lliurement no vacunar el meu fill, i m’ha quedat la mateixa por que contregui alguna malaltia com si l’hagués vacunat. Podria entrar en detalls, però millor emplaçar-se als llibres.

    Per altra banda crec que fóra bo un debat social obert i constructiu sobre el tema, tot i que sospito que no arribaríem a bon port, perquè en definitiva són maneres diferents d’entendre la vida i la malaltia.

    Heu llegit “La enfermedad como camino” (Dethlefsen & Dahlke)?

    Salut! (i mai millor dit!)

  • David Garcia Soler

    16/12/2010 22:24

    Daniel: Moltes gràcies. Sisplau, no paris. Ets tan fi, que evites donar a entendre que pots tenir presents errors i tendenciositats de persones rellevants concretes. Moltes gràcies. Et llegeixo amb fruïció.

  • Daniel Closa

    16/12/2010 16:18

    Laia Olmo. Allò de l’article aquell explica perquè cada vegada que intentem publicar un treball en una revista científica hem de notificar si rebem diners d’alguna part que pugui estar-hi interessada. Això és vital per exemple en casos de investigacions pagades per la industria del tabac. No són gens de fiar!

    SM. Gràcies mestre!

    Santi. És normal que s’investigués. Sempre que hi ha algun indici, cal mirar-s’ho amb lupa. En aquest cas no s’ha trobat la correlació, però la història ja segueix i segueix. Per altra banda, també s’enten com és de fàcil vendre als pares de nens autistes la possibilitat de buscar un culpable.

    Brian. Potser aquesta vegada m’he passat amb els enllaços, però com que en aquests temes hi ha tanta penya que afirma coses sense dir d’on les ha tret…

    Laia B. Ep, que m’aprecio molt la meva calva! :-D
    Inocular fragments és més segur, si vols. Però la resposta acostuma a ser menor. Amb el virus ateunat generes diferents línies de limfòcits que poden reconèixer molts més epítops de diferentes parts del microbi. També es generen contra epítops formats per diferents proteines que estan juntes. I a l’hora de posar la maquinaria en marxa, les cèl·lules presentadores d’antígen responen més si es poden cruspir un bacteri sencer i depsres presentar motls fragments als limfos.

  • Laia B.

    16/12/2010 15:34

    Ai, m’ha fet molta gràcia això de la teva calba! Fent-te implants de cabell, doncs, podries prevenir a molts nens de l’autisme! Tot està a les teves mans, Dan! :-P

    Perdó… és que he rigut força!

    De les malalties en què s’administren microbis atenuats, no hi hauria la possibilitat d’inocular només fragments? Es reduiria una part del risc… Perquè el reconeixement és a nivell de membranes gairebé sempre, no?

  • Brian

    16/12/2010 13:47

    He llegit tots els apunts sobre aquest tema (durant uns dies no havia entrat) i no puc fer altre cosa que felicitar-te pel nivell didàctic i rigorós de l’exposició. Tornaré amb més temps per seguir cadascun dels vincles. Moltes gràcies una vegada més.

  • Santi

    16/12/2010 11:34

    Molt bons posts sobre el tema de les vacunes, Dan. Jo hi afegiria que en el tema de la relació entre les vacunes i l’autisme o entre el timerosal i l’autisme ha estat “investigat” en força ocasions des de l’article de “The Lancet” (veure per exemple http://www.uscfc.uscourts.gov/omnibus-autism-proceeding) i sempre s’ha conclòs que no hi ha relació.

  • SM

    16/12/2010 10:37

    Una molt bona anàlisi, com sempre!

  • Laia Olmo

    16/12/2010 10:14

    Tothom mira el que li interessa… els estudis farmacèutics que anomenes son tan panfletaris com el Salvame i fan dubtar de si t’has de vacunar o no. Ara, que murris els advocats aquells eh? Encara que no ens adonem, aquesta tècnica la utilitza tothom per generar publicitat tant positiva com negativa aixi que poca cosa podem creure avui dia.

    Lo dels efectes adversos tens tota la raó. Imagina que et senta malament una valeriana, de les naturals… què fas doncs? Es igual si és medicina natural o de laboratori, et pot sentar fatal igual.
    A mi em senta fatal l’àcid clavulànic i, des d’aleshores, m’ho miro bé abans de prendre’m un clamoxil o similar. El mateix passa amb les vacunes. Si tenen base d’ou i ets al·lèrgic, també. S’ha d’anar molt en compte amb la medicina normal i natural.

    Apa, a vigilar tots ;)