Arxiu del dijous, 23/12/2010

El nostre endemisme particular

dijous, 23/12/2010

Acatala a l'escola.jpg la Península Ibérica, igual que a molts altres indrets del planeta, es poden trobar diferents tipus d’endemismes. Un endemisme és una espècie pròpia d’un determinat indret, àrea o regió, que és exclusiva d’aquell territori i que no es troba enlloc més. El linx ibèric (Lynx pardinus) o el tritó pigmeu (Triturus pygmaeus) són exemples d’animals, mentre que alguns narcisos com el Narcissus tortifolius, són exemples de plantes. Per aquestes contrades també tenim alguns endemismes dignes de menció, com ara el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) pel que fa als animals o la corona de reina (Saxifraga catalaunica) que és una planta que només creix a Montserrat i Sant Llorenç del Munt.

Però el cas és que hi ha altres menes d’endemismes que, en pensar-ho un moment, t’adones que comparteixen moltes característiques amb els biològics. I de vegades tenen històries amb finals massa semblants.

Tenint en compte la especificitat de l’ambient en que creixen i es desenvolupen els endemismes, el reduït nombre d’exemplars i el seu valor intrínsec lligat al seu hàbitat, és fàcil veure que són particularment sensibles a les alteracions del seu hàbitat. Com que a més contribueixen a la riquesa i biodiversitat, es consideren, al menys en teoria, un patrimoni que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció.

Per això hi ha estratègies que contribueixen a evitar la seva desaparició. Per exemple, es creen parcs naturals on es té cura de la seva protecció. A més, moltes d’aquestes espècies estan incloses a les llistes d’organismes que no es poden matar o arrencar. No només això. Hi ha consens en que cal preservar el seu medi natural en condicions que permetin la seva viabilitat. Seria profundament estúpid declarar protegida una espècie i tot seguit destruir l’únic indret on habita per fer-hi camps de conreu.

És clar, hi ha alguns pixapins que es fan passar pagesos per que reclamen el dret a llaurar un territori on hi ha una espècie endèmica que pot tenir algun interès, al·legant que el seu conreu té el mateix dret que les espècies autòctones. És evident que qui agafi aquesta actitud no té el menor interès en la igualtat d’oportunitats entre vegetals. Simplement vol imposar el conreu que li dóna més rendiment. O potser sigui que té al·lèrgia a la planta original endèmica. No hi haurà manera de saber-ho perquè naturalment només farà referència al dret a la igualtat entre espècies i al dret dels pagesos a plantar el conreu que els sembli.

En ocasions resulta que allà hi havia una zona declarada protegida, però no passa res. Aquests suposats pagesos tenen el recolzament de poderoses multinacionals i grups d’opinió amb molts recursos. Es poden refer lleis i anar presentant al·legacions a tribunals, fins trobar-ne un que li doni la raó. El fet que a la Unió Europea hagin donat per bons els programes de parcs naturals per al manteniment de la biodiversitat també és irrellevant.

Aleshores et preguntes de quina manera hem de  protegir els nostre endemisme. Si amb trampes i estratègies legals es va destruint, de manera conscient i deliberada, el seu medi ambient , que cal fer? Protestar, és clar, però només això no aturarà els tractors.

Sigui el que sigui, alguna cosa caldrà fer. No? Perquè ningú més ho farà, i no serveix de res que ens donin la raó una vegada extingida l’espècie.