Dioxines

Dioxines.jpg Aquests dies topem (una vegada més) amb la noticia d’una contaminació alimentaria de gran magnitud. A Alemanya estan retirant ous, aviram i porcs que contenen nivells molt elevats de dioxines. I com que vivim en un món globalitzat, s’estan retirant partides d’aliments provinents d’Alemanya en diferents països que n’havien importat i en altres que s’han espantat i per si de cas…. El problema és que l’origen de les dioxines no és cap granja en concret sinó un oli que es feia servir per fabricar pinso per animals. Les granges que van comprar aquell pinso van contaminar als animals, de manera que el problema es va escampar per diferents tipus d’aliments.

Les dioxines (estrictament policlorodibenzodioxines) són una família de productes relativament amplia. N’hi ha més de 400 tipus diferents. Les coses que les caracteritzen són que contenen àtoms de clor en la seva estructura, que alguns dels membres de la família són substàncies extremadament tòxiques i també que no serveixen de gaire res. En realitat acostumen a aparèixer sobretot com restes secundaries quan es cremen altres productes. Només quan es fabriquen coses com l’agent taronja que es feia servir a la guerra del Vietnam es feien expressament.

Cal dir que a la natura, en volcans o en incendis forestals, també es generen diferents dioxines de forma natural. De manera que sempre n’hi ha una mica a l’ambient. Però aquesta mica és una quantitat tan baixa que no ens causa problemes. La cosa canvia quan hi ha accidents industrials o contaminacions similars a la que ara s’ha descobert, que no és la primera ni (ai!) serà la última.

Un dels problemes amb les dioxines és que són productes liposolubles, és a dir que no es desfan a l’aigua sinó que es quedin als greixos. Per tant, a mida que un animal va ingerint els pinsos contaminats, les dioxines es van quedant acumulades al greix. I quan els humans mengem la carn de l’animal, tota la dioxina que s’havia acumulat al greix quedarà retinguda al nostre greix. Amb els productes que es dissolen en aigua la cosa és més fàcil perquè es van perdent a mida que els animals eliminen l’orina, de manera que la tendència és a anar desapareixent en cada pas. En canvi les que s’acumulen als greixos tenen tendència a concentrar-se cada vegada més.

I la contaminació pot venir per moltes bandes. Per exemple, ara estan sacrificant pollastres i gallines, però també cal treure de la circulació els ous que van pondre. I també la maionesa  o les galetes que es va fer amb aquells ous. Per sort, de moment sembla que aquí no ens ha arribat cap derivat d’aquells productes, de manera que en principi no cal patir.

La toxicitat de les dioxines està clara. Es diu que causen càncer, cosa que és certa encara que el mecanisme no està clar, però abans ja generen molts altres problemes de toxicitat neuronal, a la pell, al sistema immunològic, al sistema hormonal, a la reproducció… Com que hi ha molts tipus diferents de dioxines, el ventall de problemes és ben ampli. Un dels més característics és una alteració de la pell anomenada  acné clòric. Un cas que es va fer famós d’aquest tipus d’afectació va ser l’enverinament amb dioxines del lider Ucraïnès Vicktor Yuschenko. Va sobreviure, però l’efecte sobre la seva fesomia era espectacular.

Aquesta vegada l’origen ha estat una fàbrica en concret que fabrica olis destinats tant a la fabricació de pinsos com a usos industrials. Sembla que alguns dels que havien d’anar per la indústria van acabar barrejats amb els dels pinsos. Accident? Error? Manca d’escrúpols? Això els tocarà aclarir-ho les autoritats alemanyes, però en tot cas, ja hi ha veus que indiquen que potser caldria evitar que aquestes plantes fessin els dos tipus d’olis. Si et dediques exclusivament al pinso o a la indústria, però no als dos, no hi ha risc que es contaminin els uns amb els altres.

2 comentaris