Arxiu del dijous, 27/01/2011

Una galàxia molt, molt llunyana

dijous, 27/01/2011

galaxy-375.jpgEn una galàxia molt, molt llunyana…

Així començava la mítica “guerra de les galàxies”, i la frase era una bona estratègia per situar l’acció en un indret realment llunyà. Però per llunyana que estigués aquella, de ben segur que no pas tant com la que acaben d’identificar un equip d’investigadors de diferents universitats. El mèrit de ser la galàxia més llunyana de la que tenim notícia se l’acaba d’emportar una que està situada a 13.200 milions d’anys llum.

Aquesta xifra ens dóna dues dades importants. La primera és que la imatge que tenim és de quan la galàxia era molt joveneta. La llum que ara arriba va sortir d’allà fa 13.200 milions d’anys, de manera que el que veiem és com era la galàxia i no com és ara mateix. Curiosament, la veiem quan era jove, alhora que és la més vella que coneixem.

L’altre detall és que si el Big bang va tenir lloc fa uns 13.700 milions d’anys, podem deduir que en “només” 500 milions d’anys ja hi havia galàxies formades. Això no és tan senzill com sembla. Calia que els àtoms comencessin a reaccionar, que es formessin estrelles i que aquestes s’agrupessin en les grans acumulacions que són les galàxies. Sembla que tot això va passar relativament de pressa.

També fa gràcia el fet que la galàxia no l’han detectat de nou, sinó que era una de les que sortien a una de les imatges més famoses del telescopi espacial Hubble. La foto del “camp ultra profund”. Aquesta imatge la va obtenir a finals de l’any 2003 acumulant dades durant moltes setmanes i enfocant a una regió molt petita del cel en la que no hi havia estrelles que interferissin. La imatge, espectacular, mostra més de mil galàxies agrupades de manera que ens donen idea de com de gran i complex és l’Univers.

Els investigadors es van centrar en una petita taca blavosa que mostrava un gran desplaçament cap al roig. Això és la manera que tenen els astrònoms de mesurar com de lluny és una galàxia. Com que l’univers s’està expandint, les galàxies més llunyanes s’allunyen de nosaltres. I com més lluny estan, més de pressa s’allunyen. El motiu és fàcil de veure si imaginem un globus amb puntets pintats. Quan s’infla, tots els punts s’aniran separant, i com més lluny estiguin els punts, més de pressa se separen. Doncs amb les galàxies passa el mateix, però a una escala molt bèstia.

I com que s’allunyen, la llum que viatja es va “estirant” de manera que la seva longitud d’ona es modifica. Com que el color de la llum és determinat per la longitud d’ona, això fa que la llum que inicialment era blava es va tornant cada vegada més vermella. Com més lluny estigui la galàxia, més de pressa s’allunya i el color de la llum es torna més vermell. (De fet és una mica més complicat, però la idea ja seria aquesta).

Doncs el cas és que la galàxia que han trobat està tan lluny i té un desplaçament al roig tan gran que la llum ja ha passat més enllà del roig i s’ha ficat a l’infraroig. Tot plegat fa que aquell puntet blavós de la imatge del Hubble sigui molt més interessant del que la seva aparença modesta suggereix. Recordant una altre mítica sèrie de ciència ficció, podem dir que de moment, aquella galàxia és l’última frontera… per ara.