Arxiu del divendres, 4/02/2011

Homeopatia: no hi ha res.

divendres, 4/02/2011

10.23.jpgLlegint per diferents blogs trobo que demà arriba a Barcelona la campanya “1023 Homeopatia: no hi ha res”. Una iniciativa que va sorgir a Anglaterra en la que grups d’activistes escèptics amb la homeopatia intentaran suïcidar-se amb sobredosis de remeis homeopàtics. Tot plegat és muntar una mica d’espectacle per posar de manifest la poca base que té la homeopatia i la gran quantitat d’enganys que hi ha al darrera.

La xifra triada, 1023 és una aproximació al mol, la unitat de mesura que es fa servir en química. Estrictament un mol conté 6,022 x 1023 àtoms (o molècules). I pels que no esteu acostumats a la nomenclatura científica, això és gairebé un quadrilió d’àtoms.

El problema amb els medicaments homeopàtics és que es preparen amb dilucions de l’ordre de 1060 .I a la pràctica això vol dir que tens menys d’un àtom de medicament per litre de preparat. En alguns cassos tindries menys d’un àtom en un volum equivalent a un oceà. Per això, simplement no queda res més que aigua o sucre o l’excipient que hagin fet servir. No hi ha res als medicaments homeopàtics. Per això els qui intentin suïcidar-se no corren cap perill.

Però molta gent diu que funcionen, que els van be i que els metges tradicionals es neguen a acceptar la homeopatia per foscos interessos, per immobilisme o perquè estan a sou (ai!) de… les farmacèeeeeeeutiques (Tot i que molts farmacèutics avisen que la homeopatia no té cap base científica).

El motiu, però és més senzill. Per acceptar que una cosa que ja no hi és funciona, calen demostracions molt sòlides. I la homeopatia no les pot oferir. Si que hi ha molts casos individuals que després de prendre un medicament homeopàtics van millorar. Per als que ho han provat i els ha funcionat això sembla una demostració sòlida. Però en realitat no demostra res.

Per començar, un mal de cap, una migranya o una afecció qualsevol pot curar-se tota sola. De fet, la majoria de patologies lleus tenen un cicle més o menys conegut. Diuen que la grip dura una setmana si prens medicament i set dies si no en prens. Hi ha qui creu que es va curar la grip perquè va prendre antibiòtics, però no es cert. Els antibiòtics no afecten als virus. La persona simplement es va curar quan tocava. Si no hagués pres antibiòtic s’hauria curat igual.

Doncs moltes vegades sembla que això és el que passa amb la homeopatia. Per això, els cassos individuals no serveixen per saber si un medicament (homeopàtic o convencional) funciona. I per això, quan algú diu “jo em vaig curar amb un remei homeopàtic” l’únic que puc fer és somriure i no dir res. Simplement ignorem que va passar exactament.

Un altre efecte possible (de fet, és el més probable) és l’efecte placebo. Sovint es considera un menyspreu parlar de placebo, però a mi em sembla genial. Si estar convençut que aquell medicament serà efectiu fa que el meu cos reaccioni i em curi… doncs excel·lent! I si la homeopatia el que fa es posar en marxa un potent efecte placebo, és genial.

Al final, la manera de saber si funciona o no és la habitual. Agafar grups grans de persones amb la mateixa malaltia, donar un remei homeopàtic a unes i un placebo a les altres i comparar com evoluciona la malaltia en el grup. No en els casos individuals, perquè cada persona és un món. Però de mitjana s’ha de veure si hi ha diferències o no. És important que l’estudi es faci a cegues (que el pacient ignori si pren medicament o placebo), millor doble ceg (ni el pacient ni el metge saben el que està prenent) i millor encara, no subvencionat per una industria amb interessos en el tema (ai!). Quan això s’ha fet, s’ha vist que efectivament el remei homeopàtic cura més que no prendre res… però no és millor que el placebo.

Hi ha qui creu que aquests  estudis són discutibles, que estan mal fets o que són  tendenciosos. Pot ser discutible, però en tot cas és difícil acceptar un tipus de remei que va contra tot el que sabem de química, de biologia i de física i que a més dóna resultats negatius o (si voleu) dubtosos en els estudis clínics. I si els mecanismes que proposen (memòria de l’aigua) fossin certs, seria molt inquietant!

Moltes vegades no té importància, però en ocasions hi ha qui abandona tractaments que sabem que funcionen per fer servir altres d’homeopàtics que sabem que no o que, com a molt, no està gens clar que funcionin. I això ja és més greu.

Hi ha qui ho segueix investigant, perquè si realment funcionés seria fantàstic i tot un nou camp per investigar. Potser algun dia tindrem dades més concloents. Però de moment només tenim molta gent dient que “a mi em va anar bé” i algunes teories que no s’aguanten per enlloc. Això per no parlar del bla bla bla místic que en realitat no vol dir res.

I no siguem innocents. La industria homeopàtica funciona exactament igual que la indústria farmacèutica.  També hi ha interessos, fan campanyes, ofereixen incentius als farmacèutics i volen, bàsicament, guanyar diners. De fet, la campanya del 1023 va començar en protesta quan la cadena anglesa de farmàcies Boots, va justificar la venda de remeis homeopàtics reconeixent que ho fan “perquè els clients les compren, no perquè siguin eficaces”.