Homeopatia: no hi ha res.

10.23.jpgLlegint per diferents blogs trobo que demà arriba a Barcelona la campanya “1023 Homeopatia: no hi ha res”. Una iniciativa que va sorgir a Anglaterra en la que grups d’activistes escèptics amb la homeopatia intentaran suïcidar-se amb sobredosis de remeis homeopàtics. Tot plegat és muntar una mica d’espectacle per posar de manifest la poca base que té la homeopatia i la gran quantitat d’enganys que hi ha al darrera.

La xifra triada, 1023 és una aproximació al mol, la unitat de mesura que es fa servir en química. Estrictament un mol conté 6,022 x 1023 àtoms (o molècules). I pels que no esteu acostumats a la nomenclatura científica, això és gairebé un quadrilió d’àtoms.

El problema amb els medicaments homeopàtics és que es preparen amb dilucions de l’ordre de 1060 .I a la pràctica això vol dir que tens menys d’un àtom de medicament per litre de preparat. En alguns cassos tindries menys d’un àtom en un volum equivalent a un oceà. Per això, simplement no queda res més que aigua o sucre o l’excipient que hagin fet servir. No hi ha res als medicaments homeopàtics. Per això els qui intentin suïcidar-se no corren cap perill.

Però molta gent diu que funcionen, que els van be i que els metges tradicionals es neguen a acceptar la homeopatia per foscos interessos, per immobilisme o perquè estan a sou (ai!) de… les farmacèeeeeeeutiques (Tot i que molts farmacèutics avisen que la homeopatia no té cap base científica).

El motiu, però és més senzill. Per acceptar que una cosa que ja no hi és funciona, calen demostracions molt sòlides. I la homeopatia no les pot oferir. Si que hi ha molts casos individuals que després de prendre un medicament homeopàtics van millorar. Per als que ho han provat i els ha funcionat això sembla una demostració sòlida. Però en realitat no demostra res.

Per començar, un mal de cap, una migranya o una afecció qualsevol pot curar-se tota sola. De fet, la majoria de patologies lleus tenen un cicle més o menys conegut. Diuen que la grip dura una setmana si prens medicament i set dies si no en prens. Hi ha qui creu que es va curar la grip perquè va prendre antibiòtics, però no es cert. Els antibiòtics no afecten als virus. La persona simplement es va curar quan tocava. Si no hagués pres antibiòtic s’hauria curat igual.

Doncs moltes vegades sembla que això és el que passa amb la homeopatia. Per això, els cassos individuals no serveixen per saber si un medicament (homeopàtic o convencional) funciona. I per això, quan algú diu “jo em vaig curar amb un remei homeopàtic” l’únic que puc fer és somriure i no dir res. Simplement ignorem que va passar exactament.

Un altre efecte possible (de fet, és el més probable) és l’efecte placebo. Sovint es considera un menyspreu parlar de placebo, però a mi em sembla genial. Si estar convençut que aquell medicament serà efectiu fa que el meu cos reaccioni i em curi… doncs excel·lent! I si la homeopatia el que fa es posar en marxa un potent efecte placebo, és genial.

Al final, la manera de saber si funciona o no és la habitual. Agafar grups grans de persones amb la mateixa malaltia, donar un remei homeopàtic a unes i un placebo a les altres i comparar com evoluciona la malaltia en el grup. No en els casos individuals, perquè cada persona és un món. Però de mitjana s’ha de veure si hi ha diferències o no. És important que l’estudi es faci a cegues (que el pacient ignori si pren medicament o placebo), millor doble ceg (ni el pacient ni el metge saben el que està prenent) i millor encara, no subvencionat per una industria amb interessos en el tema (ai!). Quan això s’ha fet, s’ha vist que efectivament el remei homeopàtic cura més que no prendre res… però no és millor que el placebo.

Hi ha qui creu que aquests  estudis són discutibles, que estan mal fets o que són  tendenciosos. Pot ser discutible, però en tot cas és difícil acceptar un tipus de remei que va contra tot el que sabem de química, de biologia i de física i que a més dóna resultats negatius o (si voleu) dubtosos en els estudis clínics. I si els mecanismes que proposen (memòria de l’aigua) fossin certs, seria molt inquietant!

Moltes vegades no té importància, però en ocasions hi ha qui abandona tractaments que sabem que funcionen per fer servir altres d’homeopàtics que sabem que no o que, com a molt, no està gens clar que funcionin. I això ja és més greu.

Hi ha qui ho segueix investigant, perquè si realment funcionés seria fantàstic i tot un nou camp per investigar. Potser algun dia tindrem dades més concloents. Però de moment només tenim molta gent dient que “a mi em va anar bé” i algunes teories que no s’aguanten per enlloc. Això per no parlar del bla bla bla místic que en realitat no vol dir res.

I no siguem innocents. La industria homeopàtica funciona exactament igual que la indústria farmacèutica.  També hi ha interessos, fan campanyes, ofereixen incentius als farmacèutics i volen, bàsicament, guanyar diners. De fet, la campanya del 1023 va començar en protesta quan la cadena anglesa de farmàcies Boots, va justificar la venda de remeis homeopàtics reconeixent que ho fan “perquè els clients les compren, no perquè siguin eficaces”.

61 comentaris

  • Daniel Closa

    06/02/2011 21:50

    Núria. Al final es tracta de buscar la millor actuació per la salut, sense massa manies. Si algun antihistamínic et funciona, doncs ja ho saps, si el placebo o la homeopatia haguessin funcionat encara millor, i si res no funciona, doncs toca buscar el tipus de vida més saludable. Al final hem de reconèixer que tampoc ho sabem curar tot.

    Emma C. Be, és el que insisteixo. SI et va be, t’és indiferent que sigui per placebo. La discussió és bàsicament sobre quina explicació teòrica hi ha al darrera. I les flors de Bach,.. aquestes encara són més placebo que res (però aquesta és la meva opinió). De nou, si et van be… L’únic que no faria mai és pensar que malalties greus es curen amb flors de Bach. Que hi ha qui vol tractar-se el càncer amb això i aleshores si que es una mala estratègia.

    Josep-Maria. El nom no fa la cosa (tampoc en el cas de la homeopatia). Però els placebo i nocebo són fenòmens ben coneguts i bé els havien de posar un nom. D’altra banda, el que descrius tant pot ser un cas de sobredosi com un nocebo (Creus que determinat producte a determinada concentració et sentarà malament i quan el prens empitjores). En realitat la única manera de saber si es tracta d’un efecte farmacològic o d’un nocebo és que t’ho prenguis sense saber si la dosi és la correcta o la sobredosi. Per això deia al post que els casos individuals no serveixen per establir o rebutjar teories. Calen estudis clínics fets a cegues i en grups de població prou grans. Tota la resta és especular sense bases prou sòlides.
    Relacionar homeopatia amb religió opino que és una mala aproximació. Ciència i religió haurien de limitar-se al seu terreny perquè sinó no hi ha manera d’entendre res. Però certament hi ha qui s’ho pren com una fe i, per tant, considera que no calen dades per donar-ho per bo. Certament també hi ha científics passats de voltes. Però ni els que abracen la homeopatia com una religió ni els científics radicals són factors a favor o en contra de cap de les dues coses. Al final, una teràpia funciona o no i s’ha de poder esbrinar d’una maner el més objectiva possible. Com tu, jo crec que al final sabrem la veritat, però (a diferencia de tu) sospito que serà placebo.

  • Joan

    06/02/2011 18:38

    Quan jo estava a la facultat, un dels nostres llibres deia que el millor argument contra l’homeopatia era una exposició objectiva dels seus principis. Però com fan notar altres, no es pot negar l’efecte placebo. Fa molts anys, quan encara es podia comprar de tot a les farmàcies, me’n recordo d’una dona que es feia tractar mal de panxa amb injeccions d’estreptomicina. El perill acceptat d’aquestes coses és que retrassin les visites a un mege de debò, permetent un empitjorament d’una malaltia

  • Brian

    06/02/2011 18:10

    Daniel,
    En la resposta al meu comentari em va sembla veure-hi un petit reny :) Per què faig servir la paraula “pseudociència”, potser? Per si fos aquest el cas, copio el que en diu la Wikipedia, que em sembla bastant ajustat a el que tu mateix has dit en alguns comentaris:

    Pseudoscience is a claim, belief, or practice which is presented as scientific, but which does not adhere to a valid scientific methodology, lacks supporting evidence or plausibility, cannot be reliably tested, or otherwise lacks scientific status

    Per cert, la carga de la prova, que deia algú, és de qui afirma.

  • Josep

    06/02/2011 18:04

    No acabo d’entendre perquè els medicaments homeopàtics no poden actuar pel mateix mecanisme que ho fa la religió? No estem diguent que l’important és que funcionan i el fet que no coneguem el seu mecanisme no els ha de desmerèixer…
    Doncs si partim d’aquest punt, potser el mecanisme podria ser la fe, igual que la religió, o és que no ha sigut aquest el mecanisme que ha solucionat més problemes de salut des de fa milers d’anys? O es que tota la gent que te fe està equivocada en creure coses sense explicació científica…?
    Sembla que estem parlant de més de tres quartes parts de la població mundial.
    La meva avia també creia en el mecanisme de la fe per a curar gairebe tot, llavors perquè pel cas de la homeopatia no pot ser la fe (o el que ve a ser el mateix el placebo)?

  • Xavi P

    06/02/2011 14:16

    Em quedo amb el comentari de Gemma Renedo … “soc farmacèutica … A un nen no li parlis d’efecte placebo”. Ja està tot dit. Els nens són aquelles criatures que ploren quan cauen i sembla que s’hagin trencat una cama. Al segon de donar-li un petonet i un caramel ja està tot solucionat. Fins i tot es curen quan els hi dius que els hi fas una “frega màgica”

  • Josep-Maria Figuera

    06/02/2011 12:38

    Si millores, és per l’efecte placebo. Si empitjores, també (i en dieu “nocebo” ; per cert, posar nom a una cosa no equival automàticament a explicar-la, en tot cas, a identificar-la, que ja és molt). Si et quedes igual, ¿com en dieu? Em sembla que heu fet d’això del placebo una cosa molt elàstica, a conveniència vostra. Jo em referia a un empitjorament sobtat lligat sempre a la presa d’una concentració no adient, cosa que no pots admetre de cap de les maneres, per –crec– prejudici, I part essencial d’aquest prejudici , és clar, és considerar que el pacient ordinari no està qualificat per a establir si aquell empitjorament és produeix com ell diu. Home, així sou jutge i part.
    Hi ha una intervenció que, d’alguna manera relaciona l’homeopatia amb la religió. En relació amb la religió em considero agnòstic; en relació amb l’homeopatia, en canvi, crec que algun dia sabrem la veritat, sigui quina sigui. I aquesta veritat sospito que no serà la de l’efecte placebo.
    Fa més de vint anys vaig passar una setmana a Bordeus. Passejant per aquells carrers em va cridar l’atenció la freqüència, diria que alta, amb què veia a les portes la placa que indicava el consultori d’un metge homeòpata. Suposo que devia ser per alguna cosa, no crec que relacionada amb cap religió. Cal evitar també l’actitud parareligiosa envers la ciència actual. Amb els babilonis i els egipcis, la ciència estava en mans de la religió; els sacerdots eren els científics. Després la ciència es va independitzar. Avui dia hi ha científics, però, que potser adopten una actitud sacerdotal: excomuniquen a tort i a dret.

  • Emma C

    06/02/2011 2:03

    Hola,
    La meva experiència amb la homepatia és puntual i haig de dir que m’ha funcionat (o, millor dit, he volgut que em funcionés, donat que és placebo). No tinc cap problema que ho sigui si, com diu, acaba funcionant: millor això que res, no? O millor homeopatia sense efectes secundaris que no pas un medicament que per arreglar-te una cosa te n’espatlla una altra, oi??
    Bé… El cas és que també he “flirtejat” amb les flors de bach i m’agradaria saber quina opinió en té i si es tracta d’un “medicament” del mateix tipus que la homeopatia.
    Moltes gràcies!!

  • Núria Tomàs

    06/02/2011 1:22

    Vaig encetar els comentaris dient que a mi no m’ha funcionat. Exposaré els meus arguments. Al·lèrgies ambientals vàries, sobretot al pol·len de les gramínies. El dia que vaig canviar l’antihistamínic convencional per l’homeopatia va ser la meva pitjor primavera, ja podia anar-me inflant de boletes que res de res. Solució final? Marxar de Barcelona i anar a viure al Pirineu, com a mínim l’al·lèrgia emprenya només durant els 15 dies de màxima pol·linització de les gramínies, ha desaparegut l’al·lèrgia als àcars de la pols, la picor dels ulls i les faringitis. Aquests 15 dies tiro del meu antihistamínic de confiança (no tots em funcionen) i puc més o menys viure en pau.També he tingut problemes d’angoixes. Vaig canviar els ansiolítics per homeopatia i vaig haver d’acabar amb una baixa perquè l’angoixa anava a més. Al final, un ansiolític convencional a la butxaca que ja ha caducat del temps que fa que no en prenc però em dóna seguretat (efecte placebo?). Està allà per si de cas. Ara, el millor remei, el mateix de l’al·lèrgia, fugir de la ciutat. I més exemples, els meus nens pocs cops estan malalts i sempre he cregut que era perquè al sortir de l’escola, fes fred o calor, estaven una horeta jugant al parc o a la muntanya el cap de setmana. Aire fresc i poca cosa més. Jo ja no vull que cap metge em recepti cap producte homeopàtic perquè no m’han demostrat la seva funcionalitat, igual que no vull que cap metge em recepti un antibiòtic quan tinc una grip o un constipat.

  • Daniel Closa

    06/02/2011 0:38

    Josep-Maria. No deia res, perquè no crec que es pugui dir res sense conèixer els detalls. Que algú prengui un medicament i empitjori tant pot voler dir que el medicament li ha sentat malament com que no ha fet res i la malaltia ha seguit el seu curs (empitjorant). Els cassos individuals no serveixen per decidir si una teràpia (la que sigui) és efectiva o no. Els placebos poden fer empitjorar (és l’efecte nocebo). I si en fem referència no és perquè sigui cap recurs. És perquè tots els tractaments s’han de comparar amb un placebo. I als assaigs clínics, l’efecte aconseguit amb un medicament homeopàtic és igual que l’aconseguit amb un placebo. Però al tanto! Tots dos tenien més efecte que no fer res. De nou la pregunta. Que té de dolent que la homeopatia sigui per efecte placebo? Mentre sigui efectiva…
    En algun comentari anterior (deu n’hi do com anima als comentaris aquest tema) ja he comentat que els nadons si que poden experimentar un efecte placebo. L’exemple que posava es el desencadenat per una mare que confia en que fa el millor pel seu fill o una que està angoixada pensant que alguna cosa va malament. Les criatures les noten aquestes coses i el placebo (o el nocebo) es posen en marxa. El cas dels animals, la veritat és que no ho se. He llegit tant que si com que no, però no tinc dades per opinar.
    Qui ha d’aportar la prova? Suposo que qui sigui és irrellevant mentre la prova sigui sòlida i convincent.

  • Josep-Maria Figuera

    06/02/2011 0:17

    Daniel: a la referència que fas a la meva intervenció de les 23.17 no hi dius res sobre els medicaments homeopàtics que m’han fet empitxorar. ¿Això és propi de “placebos”? ¿Per què funciona amb nadons i amb animals? ¿També son autosuggestionables?Sou els qui ataqueu l’homeopatia els qui empreu el recurs de parlar de “placebo”. Els qui d’alguna manera la defensem ens hi hem de referir per contestar la vostra argumentació, independentment que ens molesti o ens faci gràcia.
    Dius que potser algun dia es demostrarà que no funciona. Bé, jo no tinc clar a qui correspon aportar en aquesta disputa el que se sol conèixer com “la càrrega de la prova”.

  • Daniel Closa

    05/02/2011 23:58

    Ota. Ha ha. El vídeo és molt bo. Ei. Si un aniset, un placebo o un remei homeopàtic et treuen la crisi d’asma i t’estalvies la cortisona. Molt millor. El que expliques és un bon exemple de dues coses. El placebo podia ser la explicació del que et va passar, i quan vas deixar de tenir confiança en el metge, el placebo es va esvair. L’altre és que de vegades és difícil analitzar la homeopatia perquè hi ha qui li barreja molt misticisme una mica passat de voltes. Però no seria correcte descartar-la per aquestes exageracions. Al final només cal mirar-ho com una estratègia terapèutica que, de moment, no té cap suport teòric (cosa que a priori no és un demèrit) i que hauria de passar les mateixes proves i assaigs d’eficàcia que qualsevol altre tractament (i aquí és on punxa).

  • Daniel Closa

    05/02/2011 23:53

    Gemma. No tinc cap interès en parlar malament de la homeopatia. No crec que hagi parlat malament. I he dit un grapat de vegades que si creus que et va be, doncs endavant i no hi ha res a dir. Apunto que el mecanismes pel qual funciona sembla que es un placebo. (Quin interès teniu a parlar malament del placebo?). I a un nen el placebo li pot funcionar tant com a les persones adultes. No es un tema racional sinó d’actitud.
    Tampoc soc cap savi, ni molt menys. Però com a biòleg, alguna cosa en sé de microbis i molècules. L’antibiòtic mata els bacteris que ha de matar i segurament alguns més, però no tots els que viuen amb tu. Moltíssima gent pren antibiòtics cada dia i no agafen diarrees, aftes ni fongs a la vagina. Els seguidors de la homeopatia comparen amb massa freqüència un bon tractament homeopàtic amb un tractament convencional administrat de manera incorrecta.
    I això que no té efectes secundaris… No hi ha res que sigui efectiu i que no tingui efectes secundaris. Si no te efectes secundaris, tampoc en tindrà de primaris.

    Josep-M Figuera. Home! Ja m’ho suposo que no preteneu demostrar res. Això es feina dels especialistes. Si ho preneu és perquè considereu que us va millor que altres alternatives i això és una actitud molt assenyada (crec que això ja ho he repetit una dotzena de vegades).
    Els detractors haurien de ser més prudents? Potser si, però després de tants anys intentant esbrinar si funciona o només és un placebo, potser també haurien de començar a ser prudents els seguidors de la homeopatia. Potser algun dia es demostrarà que no funciona. I (una vegada més) amb que no funciona vull dir que no funciona més que un placebo. I el placebo, per segons que, funciona força be. La pregunta que em faig és: perquè als seguidors de la homeopatia els molesta que el mecanisme sigui el placebo?

  • Ota

    05/02/2011 23:52

    Parlant d’homeopatia, no us podeu perdre aquest vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=HMGIbOGu8q0

    Tan de bo ho poguéssim curar tot amb “efectes placebos”, a mi em sembla l’invent més collonut que hi ha hagut mai. Ha curat absolutament de tot! Tot allò que funcioni amb els anissets, doncs endavant…

    Jo, de petita, en plena crisi asmàtica de les que normalment només et millores amb un bon xute de cortisona, m’havia curat a l’instant amb arsènic tan diluït que pel que sembla no em deuria tocar ni una mol.lècula per got d’aigua (i amb la il.lusió que em feia això d’estar prenent arsènic!). Però el cas és que fos pel que fos, el meu cos va reaccionar. Casos com el meu n’hi ha a patades, i per això segueix viva l’homeopatia. Que m’hagués curat també amb mètodes com el de l’aspirina amb la tirita? Jo crec que si. Però no per això deixo d’adorar aquells anissets que em van obrir els bronquis en plena crisi sense necessitats de cortisona.

    Anys més tard, quan el metge em va començar a parlar de les meves reencarnacions en vides anteriors i coses per l’estil, doncs mira… ja era adolescent i cada cop em costava més tenir-li respecte. Fins que vaig deixar d’anar-hi perquè els anissets em van “deixar de funcionar”….

    Vaja, que si el pacient té la sensació que la cosa li va bé, fantàstic i endavant, encara que racionalment la cosa per ara no s’aguanti per enlloc. Però sense deixar de tenir present que els qui en saben de veritat de medicina són els metges, i que per segons què millor deixar-se d’anissets…i sinó mireu el vídeo!

  • Josep-Maria Figuera

    05/02/2011 23:17

    Per experiència puc dir que això de “placebo” no ho veig clar. P. ex., si prenc tal medicament homeopàtic a tal concentració em puja la pressió arterial (no una sola vegada). Si prenc tal altre a tal concentració em produeix un empitjorament en un altre punt de la meva salut.
    La gent que ens tractem amb homeopatia, més o menys irregularment, no ho fem per demostrar res. Ho fem perquè ens funciona, o així o creiem, encara que ningú –ni,per descomptat, els homeòpates– tinguin clar el perquè .
    També puc dir per experiència que hi ha malalties o problemes de salud en què em sembla que la homeopatia és molt més efectiva que en altres. I que pot ser un greu error tancar-se en l’homeopatia i rebutjar la medicina convencional.
    En general em sembla que els detractors hauríeu de ser més prudents. Potser algun dia sabrem per què funciona. De més verdes en maduren.

  • Gemma Renedo

    05/02/2011 22:57

    l’únic que ha demostrat aquesta quinzena de persones és que l’homeopatia no té cap efecte secundari.

  • Gemma Renedo

    05/02/2011 22:55

    Daniel, sembles un sabi….sabs de tot noi!
    L’antibiòtic mata el bacteri patògen i la resta de bactèris que viuen amb tú. Per això després tens diarrea, aftes, infeccions per fongs a la vagina, i noves infeccions bacterianes que cal tornar a tractar amb un nou antibiòtic…jo he vist nens de dos anys que prenen un antibiòtic cada 15 díes…els meus fills no n’han prés mai.

  • Gemma Renedo

    05/02/2011 22:50

    Però quin interés té tota aquesta gent en parlar malament de l’homeopatia? Jo sóc farmacèutica i a casa només prenem homeopatia. A un nen no li parlis d’efecte placebo. Us podria explicar un munt d’experiències pròpies, però no cal. Potser que ens preocupem d’altres temes més importants,no?

  • Daniel Closa

    05/02/2011 22:49

    Xavier. El metge et receptarà l’antiinflamatori que et senti millor o l’antibiòtic més adient. El que no et causi al·lèrgia i elimini amb la màxima eficàcia el microorganisme que afecta al teu cos en aquell moment. Amb la dosi adient per a tu i el format que et sigui millor. Al menys és com hauria de ser. I matar el microbi no és atacar un símptoma. És eliminar la causa, en aquest cas, una infecció. (incidentalment. Per la grip no t’hauria de donar antibiòtic). I un bon metge convencional hauria d’escoltar que et passa i esbrinar que ho ha causat. De nou, això és com hauria de ser. Si els homeòpates disposessin només de set minuts per pacient tampoc farien gaire res de bo.
    Que el sistema sanitari estigui saturat no vol dir que els principis de la medicina siguin incorrectes.
    Hi d’això que has dit que ataca la causa i no el símptoma. És una afirmació molt freqüent quan es parla d’homeopatia, però francament, hi ha moltes malalties de les que no en sabem la causa. Ni la medicina convencional ni la homeopàtica ni ningú al món. La medicina convencional també intenta eliminar la causa. Però si no és pot, al menys intenta minimitzar els símptomes.
    Finalment, la homeopatia la va inventar en Samuel Hahnemann fa un parell de segles. Encara li falta molt per ser mil·lenaria. I de totes maneres, si fos mil·lenaria no voldria dir que fos bona. Només que es vella.

  • Xavier Maymó i Mas

    05/02/2011 21:08

    Daniel:: El metge convencional et receptarà un antiinflamatori, si et fa mal l’esquena, o un antibiòtic, per una grip.
    Un bon homeòpata et donarà el TEU remei, per atacar la CAUSA de la malaltia, no el SÍMPTOMA. Aquesta medicina no es cap invent modern. Es molt més antiga que la medicina convencional.
    No vull convèncer a ningú, però no es pot desprestigiar a la lleugera una ciència mil·lenaria.

  • Daniel Closa

    05/02/2011 20:17

    Marc Blanco. Coincideixo amb tu. Si en la preparació no hi ha res, doncs no hi ha res i no pot tenir cap efecte. A no ser que creguis en la màgia. Però, de nou, les creences són poderoses (s’en diu placebo).

    Salvador. Be, tot comporta un risc. Caries… excés d’hidratació… al·al·lèrgia a l’excipient… :-)

    Jordi Marin. Aixó funciona molt. Aconseguir que el cos mobilitzi recursos per treure dolor, augmentar el nivell immunitari o similars és una molt bona aproximació. Que té límits, naturalment, però que per malalties lleus segurament és un plantejament molt bo. Si això ho aconsegueixes prenent el que sigui diol·lit a l’infinit, doncs cap problema.

    Xavier. Això que expliques és exactament el que fa el placebo. Per això jo opino que la homeopatia és un placebo ben parit.
    En el cas dels teus fills, la veritat és que no en pots estar segur que la causa sigui la visita a l’homeòpata. Potser han heretat uns gens molt resistents als refredats. Per això deia al post que la única manera de saber-ho és comparar grups grans de persones en condicions equivalents.
    I això que l’homeòpata ha de saber el remei per cada persona i no per cada malaltia, és cert, però és igual de cert per el metge convencional. De fet, és una obvietat.

  • Xavier Maymó i Mas

    05/02/2011 19:58

    Durant 20 anys he estat tractat amb homeopatia, i us asseguro jo, que el remei homeopàtic, no cura per si sol.
    Per entendre’ho el remei reforça les defenses, perquè el propi cos en fabriqui més i et curis tu solet.
    Quan els meus fills eren petits, eren els únics del seu grup, que no agafaven MAI cap refredat en tot l’hivern. el secret, es la visita anual al homeòpata.
    L’homeòpata ha de saber quin es el remei per cada persona, NO per cada malaltia!
    Salut

  • Jordi Marín

    05/02/2011 18:07

    Els meus pares feien servir els remeís homeopàtics, sense saber-ho, d’una altra manera. Perquè no em maregés en pujar al cotxe, em posaven una aspirina (encara no es venia el genèric) amb esparadrap al melic. I no em marejava!!!

    Fins i tot un petó de bona nit feia miracles… no deixen de ser exemples de maneres de reforçar l’autoestima del malalt, cosa que millora el seu estat d’ànim, segrega certes substàncies (feniletilamina, dopamina..) que acaben per tenir un efecte beneficiós. I res més.

  • Salvador

    05/02/2011 17:32

    No estic d’acord en què no corren cap perill prenent-se grans quantitats del medicament. Si el qui hi ha és aigua amb sucre s’exposen a una bona càries.

  • Marc Blanco

    05/02/2011 17:28

    No es tracta de fe o no fe. Si aquesta gent s’ han pres una sobredosi de vàliums homeopàtics i no els ha passat res és per que no pot passar res. Ni noves lleis de la física ni de la química ni punyetes. Si no els ha passat res, confirmant el que la ciència ja ens diu, per què insistir en buscar atenuants (és que no hi he tingut prou fe, és que jo he vist que funciona, és que, és que…). No, que no, que s’ han pres una sobredosi i no els ha passat res, ni a ells, ni a tots els que han fet la proba. No els ha passat res, ni els pot passar res.

  • Daniel Closa

    05/02/2011 13:26

    Josep. Ai! però els humans, encara que ens diem racionals no ho som gaire. Potser més que homo sapiens hauríem de dir-nos homo emocionalis. I d’altra banda, sempre és excitant pensar que potser hi ha una llei nova de la física o de la química allà al davant, esperant a ser descoberta. El problema és destriar on val la pena mirar, perquè de teràpies màgiques, desconegudes, miraculoses i esotèriques n’hi ha grapats. I tampoc podem dedicar temps i esforços a investigar tot el que li passi pel cap a qualsevol. Per això, al final cal reclamar probes sòlides.

    agustina. No es tracta de desacreditar sinó de reclamar una explicació del perquè passa. Tampoc es pot simplement ignorar tot el coneixement que tenim en química i biologia sense més. Un efecte placebo em sembla una explicació molt bona per entendre com funciona la homeopatia. Al menys, molt millor que memòries de l’aigua o similars. I si un dia es demostra que l’aigua té memòria, doncs estaré encantat d’investigar-ho i aplicar-ho. Però mentre això no es demostri i disposi d’una explicació senzilla i entenedora sempre trio la última. Fixa’t que no dic que no funcioni mai (al contrari), només dic que sembla ser un placebo molt ben fet. I insisteixo. Que tenen els homeòpates contra el placebo?

    Andreu. Hi tant. El dubte és el motor de la ciència. Però no tos els dubtes són iguals. Els valuosos són els dubtes raonables. La homeopatia crec que entra de ple en aquesta categoria i per això s’ha investigat força. La idea que no s’investiga per el tancament dels científics és una caricatura de la realitat. El que passa és que als estudis els resultats no surten gens clars.
    Potser els homeòpates i els defensors de la homeopatia també haurien de fer l’exercici de dubtar del que diuen, enlloc de culpar als estudis quan no surten com els agradaria.

  • Daniel Closa

    05/02/2011 13:11

    Brian. Home! Hi ha de tot, i de fins ara tothom que ha passat per aquí ho ha fet de manera prou respectuosa. El debat sempre és enriquidor. Aquesta és la gràcia dels blogs, no? :-)

    hypokalemic. Si es que mai en tens prou!

    Jordi Carrera. El tema dels interessos apareix en qualsevol activitat i cal comptar-hi. La llauna és quan es barregen dades científiques o sanitàries passades pel sedas dels interessos. Aleshores tot s’embolica. Per això cal fer l’esforç de mirar de mantenir-se en un terreny més o menys “objectiu”. (No és fàcil, però)

  • Andreu

    05/02/2011 10:03

    Bon dia,

    Insisteixo que la ciència no avançaria sense dubte. Per tant, els científics hauríem de “mimar” el dubte. No hi ha res més immòbil que un científic anclat en les tesis actuals. Per tant benvingut el dubte que ens ofereix la homeopatia i molt de respecte, ja que a partir de “les coses que no quadren” podem refer els models actuals, que són només això : Models d’explicació de la realitat, amb els seus marges de validesa ben acotats. La veritat (dita “ground truth” en el meu camp) no la coneix ningú!
    Molta salut a tots!

  • agustina

    05/02/2011 3:59

    No es pot desacreditar l’homeopatia ni altres terapies perque no es pugui demostrar el seu mecanisme d’acció sota el punt de vista de la química.. No només existeix la presència de substàncies químiques per explicar un mecanisme d’acció. Jo soc farmacéutica i usuaria d’homeopatia. Per a que funcioni s’ha de prescriure adequadament. Ho he vist moltes vegades en mi i en molts altres casos.

  • Josep

    05/02/2011 1:01

    La història de la ciència i la raò ha estat la història de l’evolució de l’home, no podem dubtar d’això.
    Si ningú és capaç de demostrar “científicament” que la homeopatia funciona i perquè funciona, no hi podem creure.
    A veure si ara haurem de començar a creure també en els miracles de Joan Pau II …

  • Jordi Carrera

    05/02/2011 0:18

    El problema per mi és que si hi ha mercat d’homeopatia, els metges salten i diuen que només és competència d’ells, si es posa de moda l’acupuntura igual,, les herboristeries les ha mirat de tallar amb una brega que fa temps que dura….Critiquen una cosa que després resulta volen per ells …lo certy és que lo pitjor que ens pot passar tant d’una medecina com de l’altre són els interessos i tal com apunta l’article ,, certes farmaceutiques

  • hypokalemic one

    04/02/2011 21:57

    divertit avui! … més, més!

  • Brian

    04/02/2011 20:59

    Ostres Daniel, no m’esperava que tinguessis una clientela tant procliu a la pseudociència. O potser és l’efecte cap de setmana :)

    Sort que ho encaixes tot amb una paciència i una esportivitat que molts no podem per menys que envejar-te.

  • Daniel Closa

    04/02/2011 15:23

    Joan Llobera. Uf. si que està esbiaixat. I amb massa passió i interessos. L’article que dius deu ser el de beneviste. I ara li segueix els passos en Luc Montaigner. Ja veurem que en surt. però sempre es el mateix. Cal ser MOLT convincent i amb dades molt sólides per ferfr que replantejem tota la química i biologia que coneixem.
    I amb les revistes… Hi ha molts articles que troben dades a favor de la homeopatia, però massa sovint són estudis finançats per industries homeopàtiques. Això no vil dir que siguin erronis, però es preferible que no hi hai interessos pel mig. Després dels anys llegints estudis financats per les tabacaleres on descobrien que el tabac no causava càncer, estem tots una mica sensibles en el tema dels interessos foscos.
    En tot cas, espero el teu apunt.

  • Daniel Closa

    04/02/2011 15:17

    Dolors. Doncs de moltes maneres es pot explicar. Hi ha el fet que potser s’haurien curat igualment sense prendre res (i que no hi ha manera de saber-ho). Però sobretot, no pots descartar el placebo. El mecanisme no es posa en marxa simplement pel color de la pastilla o per el gust del xarop (que també)el desencadenant és l apercepció delpacient que alguna cosa està fent per millorar. Un nen pot notar-ho simplement a partir de l’actitud dels pares. Potser vosaltres mateixos, en administrar un medicament en el que hi creieu, desencadeneu l’efecte placebo en les criatures. Fins i tot en els nadons, una mare tranquil·la és “terapéutica” que una mare estressada.
    Insisteixo, al final l’important és que curi. Com a científic discutiré mecanismes que semblen no tenir sentit, i el fet de vendre aigua a preu de medicaments. Però això és un altre tema.

  • joan llobera

    04/02/2011 15:13

    El debat sobre la homeopatia està una mica massa esbiaixat. Es poden trobar com a minim 3 laboratoris independents que han mostrat que quantitats dissoltes fins a nivells absurds poden provocar reaccions del sistema immune. Un article fins i tot comença dient “contrariament al que ens esperàvem…”. Però enlloc de dir això s’ha d’investigar sèriament, i donar diners per aclarir el tema es fa veure que no existeixen, aquests resultats, i inclus els condemnen.

    El primer investigador que va publicar aixo va aconseguir que Nature encarregues un estudi especificament destinat a desmentir-ho, i inclus va veure com li tancaven la unitat de recerca, després d’una brillant carrera com a immunòleg.

    Hauré de retrobar els articles i escriure una entrada al blog… Si a algu li interessa, cerqueu d’aqui uns dies a http://ciencia.ara.cat/joguinesdelaboratori/

  • Dolors Muñoz

    04/02/2011 15:01

    I quan funciona amb nens petits, com ara nadons… com es menja l’efecte placebo.
    Els meus fills en prenen i amb 9 anys la gran no ha pres mai cap antibiòtic ni cap analgèsic… per alguna cosa deu ser…

  • Daniel Closa

    04/02/2011 11:52

    Núria. Això que no funcioni li passa a molta gent. Com de costum, només es parla dels que funciona. Potser hauries de tenir més fe ;-D

    Montserrat. Em sembla que juguen sobre segur.
    I si. aixó de la homeopatia desperta passions. Si al menys les dades fossin tant contundents com les opinions…

    Ariadna. Doncs siet va be, cap problema. Al final t’es igual que sigui per una “estimulació de la bioenergia cosmica reconcentrada al teu cos”… o per un efecte placebo. L’important es que la tos marxi.

  • Ariadna

    04/02/2011 11:32

    La meva experiència amb l’homeopatia ve d’un xarop que em van donar a la farmàcia. No hi crec ni hi deixo de creure només sé que és el més eficaç que he probat quan he tingut tos.

  • Montserrat Esteve

    04/02/2011 11:22

    Home , doncs si ho diu en Luc Montagnier que funciona……..
    A veure si aquest que es volen suïcidar tindran una sorpresa!!!! si hi ha tanta merda… no se jo!!!!
    Avui això promet, sempre que parles d’homeopatia tens grans debats.

  • Núria Tomàs

    04/02/2011 10:55

    He provat la medicina homeopàtica en alguna ocasió i no m’ha funcionat. Potser és perquè no hi crec prou…