Arxiu del dijous, 10/02/2011

La caminada de l’Apol·lo 14

dijous, 10/02/2011

apolo14.jpg Han passat quaranta anys però, aparentment, tot segueix exactament igual. No és cap sorpresa ja que allà no hi ha ningú. I com que tampoc hi ha atmosfera, cap vent ha esborrat les petjades que van deixar. Són els indrets on les missions Apol·lo van allunar. Fa uns anys es van aconseguir algunes imatges, però ara la NASA acaba de fer públiques unes imatges, amb una resolució molt millor, de l’indret on va posar-se el mòdul lunar de la missió Apol·lo 14.

La foto la va fer la sonda Lunar Reconnaissance Orbiter i és interessant perquè permet veure clarament les petjades que van deixar els astronautes mentre deambulaven per la superfície lunar. Quan es parla de l’Apol·lo 14 sempre es recorda que un astronauta va portar uns pals de golf per veure on anava a parar la piloteta. Però més enllà de l’anècdota, la missió va tenir algun moment més interessant de l’esperat.

A la foto s’hi veu la part inferior del mòdul lunar, anomenat “Antares”. D’allà hi surt un rastre que s’allunya uns cent metres fins un indret on van muntar el laboratori ALSEP. Aquest laboratori l’instal·laven a totes les missions i era on hi havia els aparells per prendre les mesures programades en cada ocasió. Hi havia un magnetòmetre, un sismògraf, un detector de ions, un espectròmetre i altres aparells encarregats d’obtenir la màxima informació possible sobre la Lluna. Com que tot allò ho deixaven allà, calia situar-lo lluny de la nau per evitar que els gasos ejectats pel mòdul lunar en enlairar-se fessin malbé els aparells.

Però hi ha un parell de rastres més que es poden veure a la imatge. De fet indiquen el camí per on van marxar i la ruta de tornada en una “excursió” que van mirar de fer fins un cràter proper per tal de recollir mostres. La caminada era estrictament el que es coneix com una EVA (per Extra-Vehicular Activity). La primera havia servit per instal·lar el ALSEP, però la segona es va complicar inesperadament.

La idea era anar fins un crater d’impacte que hi havia a un parell de quilòmetres de la nau. Quan un meteorit impacta a la Lluna, els voltants del cràter queden plens de les roques que van sortir expulsades durant l’impacte. Per això, recollir-les serveix per saber com és l’interior de la Lluna sense necessitat d’excavar. Si voleu fer-vos una idea, tireu un pèsol sobre un plat ple de farina i ho podreu veure.

Els astronautes havien d’anar recollint mostres a mida que s’apropaven al límit del crater. Però també calia determinar exactament on agafaven cada mostra, i això els va portar més temps de l’esperat. A més el terreny va ser més costerut del que semblava. Hi havia turons i pendents que els dificultaven la orientació, de manera que no van poder arribar fins al mateix límit del cràter. En un moment donat els nivells d’aire i aigua que portaven eren els que calien per tornar amb seguretat, de manera que van haver de recular i es van quedar sense la visió espectacular des de la vora del cràter.

Les mostres recollides, prop de cent quilos, van ser extremadament útils per poder datar amb precisió l’edat de la Lluna. L’Apol·lo 14 també va aconseguir el rècord de la caminada més llarga feta sobre la superfície lunar. Però amb les imatges que ara s’han obtingut s’ha vist  exactament fins on van anar camí del cràter i van descobrir que només els havien faltat… trenta metres per arribar!

Encara que només sigui una altra anècdota, realment és una llàstima haver fet un viatge de 400.000 quilòmetres i al final no arribar per només trenta metres.