Càncer, pits, i ganglis sentinelles.

Gray607.jpg La lluita contra el càncer és la historia d’una llarga guerra, farcida de derrotes individuals, però també, gràcies a la recerca, de victòries en batalles col·lectives. N’hi ha prou de mirar enrere en el temps per adonar-nos de com ha anat canviant el panorama. Per exemple, el càncer de mama fa unes poques generacions tenia un pronòstic prou dolent. La cosa va millorar amb les tècniques quirúrgiques i de tractament que es van anar desenvolupant, però el preu, sovint era perdre el pit, amb unes conseqüències físiques i psicològiques molt importants.

Amb els anys es van anar millorant els sistemes de detecció precoç i tractament, de manera que cada vegada és va fer més habitual la extirpació només del tumor sense necessitat de mastectomia. Actualment, i depenent de com d’aviat es detecti el tumor, salvar el pit ja no és una excepció. El dubte que es manté sempre és si la malaltia s’ha escampat a altres indrets del cos. Les cèl·lules dels tumors tenen el mal costum de, abans o després, deixar el tumor inicial i escampar-se cap altres zones. Quan això passa la situació ja és molt més difícil de controlar i el pronòstic és molt més dolent.

En el cas del càncer de mama el que es fa és analitzar el camí de sortida de les cèl·lules tumorals. No marxen de qualsevol manera sinó que ho fan fent servir el sistema limfàtic. Per això, una estratègia que es feia servir era tallar la via de sortida. En el cas del pit eren els ganglis limfàtics de l’aixella. Si es treien els ganglis (una tècnica anomenada limfadenoectomia), les cèl·lules del tumor ja no podrien sortir i el tractament es podia centrar únicament en el pit. Igual que en una guerra, és important contenir l’enemic en una zona sense escapatòria.

De totes maneres, treure els ganglis no és irrellevant. En un temps es considerava (i realment ho era) un mal menor, però constantment s’intenta guanyar amb el mínim de danys col·laterals. Si el tumor encara no havia començat a escampar-se, potser no calia treure els ganglis limfàtics. Aleshores es va desenvolupar la tècnica del “gangli sentinella”. La idea era senzilla. Podem analitzar el primer gangli (el sentinella) que hi ha entre el tumor i la resta del cos. Si aquell està net, no cal treure la resta. Només es fa la limfadenoectomia quan el gangli sentinella surt positiu.

Ara el que fan és injectar a la zona del tumor un colorant que s’escampa per via limfàtica. Així és pot identificar fàcilment el primer gangli i obtenir una biòpsia que dirà com està la situació. En funció del resultat, quan s’operi per treure el tumor, també es trauran, o no, els ganglis de l’aixella.

Però s’acaba de fer un altre pas en l’intent de minimitzar els efectes del tractament. Un estudi es va plantejar quina és actualment la utilitat de treure tots els ganglis. Els tractaments han seguit millorant des que la tècnica es va posar en marxa i cada vegada són més efectius. Uns investigadors es van adonar que treure tots els ganglis permetia fer un recompte de quants d’ells presentaven cèl·lules tumorals. Com major sigui el nombre, el pronòstic és més dolent. Però, i aquest era el punt important, saber aquesta informació actualment ja no modifica el tractament que s’aplicarà!

De manera que potser ja no cal treure la resta de ganglis. I aquest va ser l’estudi que van fer. Un grup de més de 900 pacients, que havien donat positiu en el gangli sentinella, es va dividir en dos. A la meitat es va seguir com fins ara, traient la resta de ganglis de l’aixella. L’altre meitat va seguir el tractament que toqués, però no els van fer la limfadenoectomia. I vuit anys després han vist que l’esperança de vida no es modifica pel fet de treure o no els ganglis.

En altres paraules, en molts casos ja no caldrà treure tots els ganglis. Amb la informació dels sentinella sembla n’hi ha prou. Ara toca estudiar si això s’aplica a tots els tipus de tumors i seguir l’estudi més enllà dels vuit anys. Però sembla que hem avançat un altre pas en aquesta llarga guerra.

8 comentaris

  • Daniel Closa

    16/02/2011 22:36

    Una notícia excel·lent! Enhorabona.

  • Norma Navarro i Barlet

    16/02/2011 18:08

    Gràcies Daniel per la teva resposta.
    Ahir em van confirmar la gran noticia de que l’anatomia patològica de la mama que van treure estava neta de qualsevol cèl.lula infiltrant i això és una gran noticia.
    Ara sí començo de nou!
    Vinga endavant!
    Norma.

  • Daniel Closa

    16/02/2011 8:41

    Norma. I tant si se segueix investigant. Encara que tot plegat sigui dur i difícil, sempre és un estímul pensar que aquesta recerca serà indubtablement útil. Els tractaments que ara s’apliquen (els anticossos humanitzats per exemple) són el resultat de investigacions que es van fer fa uns quants anys. I ara es treballa en els tractaments que s’aplicaran en un futur no massa llunyà. Ànim!

  • Norma Navarro i Barlet

    15/02/2011 17:49

    Hola,
    Em dic Norma i tinc 37 anys.
    Tot i que els tractaments intenten ser conservadors, a vegades el destí ens depara males passades.
    En el meu cas, fa quasi un any em feien una quadrantectomia i treien ganglis de l’aixella. Ja havia fet la quimio per reduïr el tumor. Al Juliol, un cop acabada la radio i l’herceptin, un anticos per un tipus de tumor concret HER2+, va continuar la fisio pel braç afectat i vaig començar les revisions. La normalitat anava tornant . Al desembre, a la tercera revisió el Dr. Baselga (era a Bcn) em diu que es veuen unes microcalcificacions i que s’han de biopsiar per si de cas. Resultat: carcinoma in situ. Conseqüència: mastectomia.+reconstrucció DIEP
    Sóc a casa recuperant-me, costa, però no tant físicament com psíquicament, i per sobre de tot el què més costa és apendre a conviure amb la por.
    Desde el meu humil punt de vista, si el tumor és agressiu, com ho era el meu inicial (HER2+) i està avançat, i el sentinella és positiu millor treure’ls i evitar riscos innecessaris…però si a la llarga el càncer s’ha de manifestar trobarà la via per fer-ho…segueixint investigant si us plau. Moltes gràcies.
    Norma Navarro

  • Josep

    15/02/2011 1:13

    Gràcies Daniel, molt interessant. Anirem a dormir sabent una cosa més.

  • Daniel Closa

    14/02/2011 23:51

    Brian. De fet es més senzill. Independentment de com estiguessin els ganglis, el tractament donarà el mateix resultat tan si els treuen com si no. Si ha de funcionar, ho farà independentment del que passi als ganglis. I si no, doncs treure’ls no aporta cap benefici.

    Clidice. Cada cas és particular i potser no es poden comparar. però en general si que la millora ha sigut espectacular. Mica a mica es fa camí, i en alguns tipus de càncer n’hem fet bastant de camí!

  • Clidice

    14/02/2011 21:55

    No hi entenc gens, però de la mastectomia que va patir una tieta-àvia farà uns quaranta anys, a la poca intervenció que li han fet a la meva cunyada no fa pas gaire, hi ha hagut uns passos de gegant. I sembla que les notícies són cada dia més esperançadores.

  • Brian

    14/02/2011 20:35

    Curiós. A mi em semblava, de manera purament intuïtiva, que les cèl·lules incorporades a la limfa acabaven, més aviat que tard, a la sang perifèrica. Si hi ha temps de fer l’anàlisi del gangli sentinella vol dir que les cèl·lules tumorals es prenen el seu temps a l’hora de migrar.

    De tota manera hi ha una cosa que no m’ha quedat clara: si l’esperança de vida no es modifica amb la limfadenoectomia, ¿no voldria dir que les cèl·lules tumorals ja han migrat de bon començament, o bé que ho han fet per altres camins?