Arxiu del divendres, 18/02/2011

Coltan, un mineral dramàtic

divendres, 18/02/2011

coltan.jpg Hi ha paraules que generen associacions immediates, siguin bones o dolentes. Normalment tenim present la causa. Un bon o mal record, un fet important de la vida, alguna noticia que ens va impactar… Però altres vegades només queda un cert malestar que no podem relacionar amb res en concret. I habitualment això és per disposar de poca informació. Aquest sentiment és el que jo tenia amb el coltan. Un nom que em porta imatges de guerra, explotació sang i injustícia, però que, de fet, no tenia gaire clar el que era.

Es parla del coltan normalment associat amb el sagnant conflicte del Congo. Hi ha reportatges que mostren les condicions inhumanes que hi ha a les mines d’on s’extrau. Per Internet trobes dades on afirmen que per cada quilo de coltan extret han mort tantes persones. Els diners que genera financen l’armament per mantenir la guerra i assegurar el control de la producció per part de països i industries de diferent indrets del planeta.

Tot això és cert, però segueixo sense tenir clar que és el coltan. La clau és que es fa servir per fabricar components dels aparells electrònics. El telèfon mòbil, l’ordinador i tots aquests estris requereixen coltan. Que, pensant-ho un moment, sembla un nom estrany per un mineral.

El cas és que estrictament no és un mineral sinó una barreja de dos minerals. La columbita i la tantalita (això si que són noms típics de minerals). La paraula coltan es fa servir en el comerç i es fa amb la primera síl·laba de cada un dels dos components. Químicament la columbita són òxids de niobi, ferro i manganès [(Fe, Mn) Nb2O6]. L’oxigen, el ferro i el manganès no són  massa importants, però el niobi si. Sobretot es fa servir per fabricar acers, però el podem trobar en moltes aplicacions industrials.

L’altre mineral, la tantalita, és similar a la columbita, però part dels àtoms de niobi s’han substituït per àtoms de tàntal [(Fe,Mn)(Ta,Nb)2O6]. I com podeu suposar, en aquest cas, la importància radica en el tàntal, que resulta imprescindible per fabricar condensadors electrolítics, un dels components dels aparells electrònics miniaturitzats.

Al final la equació és senzilla. Volem fer servir telèfons mòbils i preferiblement canviar-los cada any. Volem ordinadors portàtils, tablets i dispositius cada vegada més petits i amb més aplicacions i això genera un negoci fabulós. Però per fabricar-los cal tàntal, i el tàntal es troba al coltan. Sense coltan, adéu a la telefonia mòbil i als aparells als que ja ens hem acostumant i que estan modificant el món d’una manera radical. No és estrany que el considerin un mineral estratègic.

S’esmenta que la guerra del Congo va fer pujar el preu del coltan d’una manera extraordinària. Això efectivament va passar l’any 2000, però (i això ja no s’esmenta tant) poc després el preu va tornar a normalitzar-se. Ens agrada dramatitzar les coses fins i tot quan la realitat és tant brutal que no requereix afegir-hi de la nostra part. Al final semblaria que només surt coltan del Congo. En part ho sembla perquè es creu que allà hi ha el 80 % de les reserves mundials. Però una cosa és on hi ha reserves i un altre cosa diferent és d’on s’extreu efectivament el coltan.

Els principals productors de coltan al món son Austràlia i Brasil. També n’hi ha al Canadà. En realitat, el del Congo només representa al voltant del 10 % de la producció mundial. Suposo que la guerra del Congo no és tant per el coltan d’avui sinó (entre moltes altres coses) per controlar el que s’extraurà en un futur.

El coltan és un exemple excel·lent i dramàtic de com podem arribar a dependre de recursos naturals dels que normalment no en tenim ni idea. I com un mateix recurs pot ser una font de riquesa per un país i una tragèdia per un altre.