Cervell bilingüe

bilingual.jpg Ser bilingüe és una cosa ben curiosa. Sempre hi ha qui t’acaba parlant dels suposats avantatges o dels suposats inconvenients. Això deu ser un fet anecdòtic si ets un hispà dels Estats Units, o un suís  qualsevol, però aquí, on la llengua és un tema sensible, sovint acaba esdevenint un retret o una proclama. És tant freqüent  la politització de la llengua, que ja ni ens sorprèn. Però de vegades va bé recordar que la manera com ho fem per parlar un o més idiomes, més enllà de les implicacions socials, ens ofereix una via excel·lent per entendre com funciona la ment.

Sobre el bilingüisme hi ha un bon nombre d’estudis que troben fets també molt variats. Com és previsible, quan es comença a filar prim es van trobant fets que es consideren positius i altres de negatius. Per exemple, la riquesa i fluïdesa en l’ús del llenguatge sembla ser més gran en els monolingües que en els bilingües. Això no es nota en el llenguatge d’ús diari, però quan es mira en el cas d’un llenguatge més sofisticat sí que es nota. Podem dir que parlar només un idioma o parlar-ne molts, no afecta la vida normal. Però si vols fer alta literatura, els bilingües semblen tenir menys recursos lingüístics o triguen més a dominar-los.

L’explicació que en ocasions es dóna és simple: De mitjana tothom coneix un nombre semblant de paraules, però les pot gastar totes en un idioma o repartir-les entre varis. Una explicació que amb tota seguretat és massa simple per a un fet tan complex com el llenguatge.

El que sí que sembla passar és que l’habilitat en l’ús del llenguatge pot ser menor en els bilingües. Quan es fan estudis es troba que triguen una mica més a trobar la paraula que busquen. Que amb més freqüència tenen la sensació d’encallar-se i “tenir a la punta de la llengua” el que volen dir. I això els passa en els dos idiomes que dominen. Aparentment el cervell sempre té disponibles els recursos dels dos idiomes i cal un cert esforç per mantenir inhibit el que no es fa sevir en aquell moment. L’esforç és inconscient, és clar, però fa que el temps de resposta sigui més gran que si no et cal aquesta inhibició. Quan parlem no “activem” un idioma sinó que estem “frenant” el que no fem servir en aquell moment.

D’altra banda, hi ha dades que suggereixen que aquesta inhibició és un bon entrenament que constantment està fent el cervell bilingüe. Per això, en estudis per avaluar la capacitat de triar opcions, o resoldre conflictes, els bilingües resolen millor els problemes que no els monolingües. I aquesta gimnàstica mental també pot estar relacionada amb altres estudis que troben que ser bilingüe fa que l’aparició dels símptomes de demència senil o Alzheimer trigui al voltant de quatre anys més que no pas si ets monolingüe.

Més enllà de l’ús intencionat que es faci d’aquests resultats (i de molts altres similars), cal tenir present unes quantes limitacions. La primera és que són dades estadístiques i la majoria són estudis fets en nens, per tant, no es poden extrapolar directament a adults individuals sense més. Però, sobretot, hi ha moltes més variables que poden emmascarar els resultats. Molts treballs es fan en població que parla anglès i espanyol als Estats Units. Els hispans d’allà són un bon exemple de bilingüisme, però difícilment es poden comparar amb els monolingües en anglès en termes socioeconòmics. I les diferències que es troben poden ser pels idiomes o per l’estatus social. Encara que s’intenti corregir aquest factor, en ocasions no és tan fàcil.

A més, hi ha el fet que molts investigadors d’aquest tema no són fluents en els dos idiomes que estudien i fan servir un material, com a mínim, discutible. Això complica les coses a l’hora d’interpretar resultats. Sembla poc rellevant, però si has de posar un traductor al costat per fer un estudi, ja no és el mateix. Els resultats dependran de com de bé ho facis però també de com sigui de bo el traductor. Una altra cosa aparentment irrellevant però que pot afectar notablement alguns treballs.

Per això quan topo amb la frase “ser bilingüe és bo per…” o “ser bilingüe és dolent per…”, intento posar discretament el cervell en “mode escèptic”. Per cada estudi que troba un resultat, n’hi ha altres que no ho veuen tan clar i tampoc tinc clar que les diferències siguin tan grans. Però sobretot per un altre factor. L’efecte que tingui sobre el cervell és fascinant i interessantíssim per entendre la ment i és en aquest sentit que els estudis són útils. Però a nivell personal som o no bilingües per la societat on vivim, per interès cultural o professional, per atzars de la vida o perquè ens dóna la gana. No cal recórrer a cap estudi científic per justificar-ho. De fet, és que no cal justificar-ho.

13 comentaris

  • joan pla

    24/02/2011 9:40

    Això de “si vols fer alta literatura, els bilingües semblen tenir menys recursos lingüístics o triguen més a dominar-los”, la realitat indica just al contrari. No és que tingui l’estadística feta, però pots dir-me ni que sigui un gran escriptor que fos monolingüe? Bé, potser un sí :) En tot cas, per cada un q me’n diguis jo te’n diré deu de (com a mínim) bilingües.

  • Marta

    22/02/2011 8:45

    També s’ha de tenir en compte que les llengües dels bilingües acostumen a repartir-se els camps semàntics i encara més en els nens.

  • Daniel Closa

    22/02/2011 2:05

    Doncs mira. Això de la proximitat entre llengües no hi he caigut. però suposo que si que ha de ser un factor a tenir molt en compte.

  • Brian

    21/02/2011 18:39

    M’ha agradat lo de «posar el cervell en “mode escèptic”» Ho hauríem de fer més sovint. :)

    Hi ha un altre factor que no anomenes, i és la proximitat entre les dues llegues. No és el mateix ser bilingüe espanyol/anglès, que xinès/alemany, o que català/castellà.

  • Daniel Closa

    21/02/2011 15:54

    Martí. Aquesta és una altra. La definició de bilingüe inclou diferents matisos i es pot entendre de moltes maneres. Un bilingüe “quimicament pur” no se si existeix. De totes maneres, normalment aquests estudis fan servir bilingüe en un sentit ampli, es a dir, que parles sense dificultat dos idiomes. Però en aixó també hi ha diferents graus i no sempre és fàcil establir el grau de coneixement que en té cada persona.

  • Martí

    21/02/2011 15:35

    Hauríem de distingir bé entre ser bilingües i saber idiomes.

    Al nostre país tothom sap parlar molt bé dos idiomes o més (ja que al nostre territori hi ha una presència forta de dos idiomes diferents), però de gent realment bilingüe n’hi ha poca.

    Han de ser gent que hagin après les dues o més llengües en l’àmbit familiar i no en considerin cap d’elles com a pròpia en contraposició a les altres.

  • Daniel Closa

    21/02/2011 15:21

    Carquinyol. N’estava segur ;-)

    Júlia. Cert. Contra el que sembla, els errors es generen igual en la llengua principal que en les altres. Això s’enten si elproblema es troba no en l’idioma sinò en el mecanisme que fa servir el cervell per triar.

    Clidice. I en tot cas, encallar.se ocasionalment és un preu molt raonable per gaudir dels beneficis de parlar motls idiomes. Beneficis socials i personals vull dir. Els mentals em son força indiferents.

    IEC. Coi. Quina espifiada! Ja ho he corregit. Gràcies.

  • IEC

    21/02/2011 14:20

    El títol del ‘post’ té una errada, ‘bilingüe’ s’escriu sense una tercera ‘i’.

  • Clidice

    21/02/2011 14:03

    Està molt bé que s’estudiï, sobretot de cara als grans defensors del bilingüisme, monolingües militants d’altra banda. Ara ja no em sento tan malament per les meves “encallamentes”, sobretot d’ençà que torno a utilitzar el castellà i el francès. ;)

  • Júlia

    21/02/2011 13:33

    Quan he llegit “Quan parlem no “activem” un idioma sinó que estem “frenant” el que no fem servir en aquell moment” se m’ha escapat un somriure. Això no només passa amb les llengües que dominem del tot, també passa amb les que aprenem. No us ha passat mai que parlant anglès us venen al cap paraules franceses o alemanyes?

  • Carquinyol

    21/02/2011 10:46

    No, una mica més aprop a un lloc on les vaques no són liles ;)

  • Daniel Closa

    21/02/2011 10:39

    Mmmm. L’estudi no l’has fet a Suissa, oi? :-D

  • Carquinyol

    21/02/2011 9:58

    Ja posats a donar resultats d’estudis, t’afegeixo jo un altre obtingut després de llargs anys de pràctica: ser bilingüe és beneficiós per a respectar els drets dels altres però perjudicial per a que els altres respectin els teus.