der K. Correcte. Per això, la llista de planetes tenen uns periodes orbitals molt curts. Entre menys d’un dia fi unes poques dotzenes de dies. Mirant per sobre n’he vist algun amb un periode de 300. Suposo que deu ser aprofitant dades previes al llençament de la Kepler.
Es molt interessant anar mirant el treball amb les caracteristiques dels candidats i les precaucions pels falsos positius. http://kepler.nasa.gov/files/mws/FebDataRelease_revised_020211.pdf
Clidice. Uix. La nomenclatura que fan servir mentre no està confirmat (només és candidat) és: KOI XXXX. És a dir Kepler Object of Interest i una xifra. La xifra és el número de l’estrella seguit d’un punt i una altre xifra corresponent al planeta.
Per exemple, KOI 377.03 correspon al tercer possible planeta identificat al voltant de l’estrella 337 del catàleg que fa servir el Kepler.
I una vegada confirmat, el nom passa a ser simplement “Kepler” més una xifra corresponent a la estrella i una lletra corresponent al planeta. Per exemple el planeta “Kepler 4,b” és el segon planeta descobert al voltant de l’estrella kepler 4 (que es la 4 estrella en la que el kepler ha confirmat l’existencia de planetes)
Clidice
28/02/2011 13:44
I quin tipus de nomenclatura es fa servir per a identificar-los? ens ho pots explicar, o ja ho has fet alguna vegada i m’ho he perdut?
der K
28/02/2011 13:33
Hola Dani,
ja ho dius al teu excel·lent article, però em sembla que no queda prou clar quin període de temps realment fa falta per confirmar un planeta amb una certa seguretat mitjançant el métode transit.
M’imagino que com a mínim s’han de observar 3 transits d’un planeta – millor que síguin 4 o 5. Si ara ens imaginem que estem observant un sistema solar igual al nostre, que donem un planeta com a confirmat desprès del 3r trànsit i suposant que comencem observant aquell sistema quan tots els seus planetes estan a mitja orbita, necessitariem:
només 220 dias per trobar el planeta Mercuri,
només 1 anys i 197 dias per trobar el planeta Venus,
només 2 anys i mig per trobar la Terra
i 4 anys i 257 dias per trobar Mart,
…però de la mateixa manera necessitariem
29 anys i 237 dies per trobar Jupiter, 73 anys i 235 dies per poder confirmar el planeta Saturn, 210 anys pel Uranus i quasibé 412 anys pel Neptun.
Això sí: even the longest journey begins with a single step.
Daniel Closa
28/02/2011 9:32
Amb les xifres exactes tenim: Observades 156.453 estrelles. I que tinguin almenys un candidat n’hi ha (per ara) 997. De manera que el percentatge és del 0,64 %.
Aquest és el mínim, perquè la xifra anirà augmentant a mida que es detectin planetes de més llarg periode.
I a més, només al voltant d’un 10 % del total de estrelles tindran el pla d’orbita orientat cap a la Terra de manera que es pugui detectar.
Carquinyol
28/02/2011 8:59
Només per curiositat, no sabràs pas el percentatge de les estrelles estudiades que presenten candidats a planetes?
Sóc doctor en biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. A més de la recerca científica pura i dura, fa temps que aprofito les oportunitats de la xarxa per fer una mica de divulgació de la ciència.
Daniel Closa
28/02/2011 15:56
der K. Correcte. Per això, la llista de planetes tenen uns periodes orbitals molt curts. Entre menys d’un dia fi unes poques dotzenes de dies. Mirant per sobre n’he vist algun amb un periode de 300. Suposo que deu ser aprofitant dades previes al llençament de la Kepler.
Es molt interessant anar mirant el treball amb les caracteristiques dels candidats i les precaucions pels falsos positius.
http://kepler.nasa.gov/files/mws/FebDataRelease_revised_020211.pdf
Clidice. Uix. La nomenclatura que fan servir mentre no està confirmat (només és candidat) és: KOI XXXX. És a dir Kepler Object of Interest i una xifra. La xifra és el número de l’estrella seguit d’un punt i una altre xifra corresponent al planeta.
Per exemple, KOI 377.03 correspon al tercer possible planeta identificat al voltant de l’estrella 337 del catàleg que fa servir el Kepler.
I una vegada confirmat, el nom passa a ser simplement “Kepler” més una xifra corresponent a la estrella i una lletra corresponent al planeta. Per exemple el planeta “Kepler 4,b” és el segon planeta descobert al voltant de l’estrella kepler 4 (que es la 4 estrella en la que el kepler ha confirmat l’existencia de planetes)
Clidice
28/02/2011 13:44
I quin tipus de nomenclatura es fa servir per a identificar-los? ens ho pots explicar, o ja ho has fet alguna vegada i m’ho he perdut?
der K
28/02/2011 13:33
Hola Dani,
ja ho dius al teu excel·lent article, però em sembla que no queda prou clar quin període de temps realment fa falta per confirmar un planeta amb una certa seguretat mitjançant el métode transit.
M’imagino que com a mínim s’han de observar 3 transits d’un planeta – millor que síguin 4 o 5. Si ara ens imaginem que estem observant un sistema solar igual al nostre, que donem un planeta com a confirmat desprès del 3r trànsit i suposant que comencem observant aquell sistema quan tots els seus planetes estan a mitja orbita, necessitariem:
només 220 dias per trobar el planeta Mercuri,
només 1 anys i 197 dias per trobar el planeta Venus,
només 2 anys i mig per trobar la Terra
i 4 anys i 257 dias per trobar Mart,
…però de la mateixa manera necessitariem
29 anys i 237 dies per trobar Jupiter, 73 anys i 235 dies per poder confirmar el planeta Saturn, 210 anys pel Uranus i quasibé 412 anys pel Neptun.
Això sí: even the longest journey begins with a single step.
Daniel Closa
28/02/2011 9:32
Amb les xifres exactes tenim: Observades 156.453 estrelles. I que tinguin almenys un candidat n’hi ha (per ara) 997. De manera que el percentatge és del 0,64 %.
Aquest és el mínim, perquè la xifra anirà augmentant a mida que es detectin planetes de més llarg periode.
I a més, només al voltant d’un 10 % del total de estrelles tindran el pla d’orbita orientat cap a la Terra de manera que es pugui detectar.
Carquinyol
28/02/2011 8:59
Només per curiositat, no sabràs pas el percentatge de les estrelles estudiades que presenten candidats a planetes?