Arxiu del dijous, 3/03/2011

Medicaments al riu

dijous, 3/03/2011

pastilles.jpg On podem trobar analgèsics, antidepressius, antiepilèptics, betabloquejants, reguladors del colesterol, antibiòtics o antisèptics? Doncs a la farmàcia, és clar, però el cas és que també als rius. Quan parlem de contaminació acostumem a pensar en productes industrials, coses que fan pudor i escuma, tòxics ambientals i productes químics amb noms difícils de pronunciar. Però un dels contaminants que cada vegada són més abundants als nostres rius són els medicaments.

El motiu és fàcil d’entendre. Cada vegada que prenem una aspirina, un antibiòtic o un xarop per la tos tenim el medicament circulant per dins el cos durant unes hores. Però mica a mica l’anirem eliminant. El fàrmac o el producte resultant del seu metabolisme s’acumularà a l’orina i el tindrem a la bufeta fins que fem pipí. Normalment estirem de la cadena i ens n’oblidem, però aquelles restes d’aspirina, d’antidepressiu, d’antibiòtic, de Viagra o de vitamines aniran a parar junt amb la resta de la orina a les clavegueres i, després d’un itinerari més o menys llarg, al riu més proper.

És molt poca quantitat, però hi ha molta població i cada vegada tenim més tendència a medicar-nos, de manera que els fàrmacs o els seus metabòlits cada vegada es detecten en major quantitat als rius. Un fenomen que genera dos problemes ben definits.

Un és sobre l’ecosistema dels rius. Els medicaments són productes pensats perquè tinguin determinats efectes sobre l’organisme. Uns efectes que van bé si estàs malalt, però que no fan cap falta quan estàs sa. A més, cada organisme respon de manera diferent als medicaments. No afecten per igual als humans que als peixos o als invertebrats. De vegades no passa res, però en altres cassos si que tenen efectes. Hi ha zones on s’ha notat un augment en el nombre de larves d’insectes i s’ha pogut relacionar això amb la presència de determinats fàrmacs a l’aigua.

Això, a més, ha tingut un efecte curiós. Inesperadament, els hospitals han esdevingut focus de contaminants ben identificats per als rius propers.

L’altre problema afecta les plantes depuradores i potabilitzadores. L’aigua que surt de l’aixeta s’agafa sobretot dels rius. Les potabilitzadores tenen sistemes per eliminar els contaminants coneguts. Però no sempre disposen de la metodologia per eliminar també aquests nous contaminants (“contaminants emergents” en diuen). Naturalment, no volem que l’aigua de l’aixeta tingui restes d’antibiòtics o anticonceptius.

Aquest és un fenomen generalitzat del que es va prenent consciència poc a poc. Però el primer que calia fer era obtenir dades per saber que hi ha als rius i quins indrets estan més afectats. La Unió Europea va posar en marxa un pla per analitzar mostres d’aigua de diferents rius durant cinc anys. Un d’ells era l’Ebre, però a tots on han mirat hi han trobat restes de medicaments. De fet, cada vegada que en buscaven un en concret, el trobaven.

No tots són resultat de consum humà. La ramaderia és una important font d’antibiòtics, per exemple. Però tant se val d’on vinguin, el que cal és tenir present el problema de manera que, per una banda, les depuradores estiguin adequades per eliminar aquests productes. I per altra banda, aquest és un motiu més per fer servir els fàrmacs de la manera més intel·ligent possible. Que vindria a ser, fer-los servir només quan fa falta i en la mínima quantitat possible.

És una obvietat, però sempre és útil recordar que al final, allò que se’n va per l’aigüera, no desapareix.