Medicaments al riu

pastilles.jpg On podem trobar analgèsics, antidepressius, antiepilèptics, betabloquejants, reguladors del colesterol, antibiòtics o antisèptics? Doncs a la farmàcia, és clar, però el cas és que també als rius. Quan parlem de contaminació acostumem a pensar en productes industrials, coses que fan pudor i escuma, tòxics ambientals i productes químics amb noms difícils de pronunciar. Però un dels contaminants que cada vegada són més abundants als nostres rius són els medicaments.

El motiu és fàcil d’entendre. Cada vegada que prenem una aspirina, un antibiòtic o un xarop per la tos tenim el medicament circulant per dins el cos durant unes hores. Però mica a mica l’anirem eliminant. El fàrmac o el producte resultant del seu metabolisme s’acumularà a l’orina i el tindrem a la bufeta fins que fem pipí. Normalment estirem de la cadena i ens n’oblidem, però aquelles restes d’aspirina, d’antidepressiu, d’antibiòtic, de Viagra o de vitamines aniran a parar junt amb la resta de la orina a les clavegueres i, després d’un itinerari més o menys llarg, al riu més proper.

És molt poca quantitat, però hi ha molta població i cada vegada tenim més tendència a medicar-nos, de manera que els fàrmacs o els seus metabòlits cada vegada es detecten en major quantitat als rius. Un fenomen que genera dos problemes ben definits.

Un és sobre l’ecosistema dels rius. Els medicaments són productes pensats perquè tinguin determinats efectes sobre l’organisme. Uns efectes que van bé si estàs malalt, però que no fan cap falta quan estàs sa. A més, cada organisme respon de manera diferent als medicaments. No afecten per igual als humans que als peixos o als invertebrats. De vegades no passa res, però en altres cassos si que tenen efectes. Hi ha zones on s’ha notat un augment en el nombre de larves d’insectes i s’ha pogut relacionar això amb la presència de determinats fàrmacs a l’aigua.

Això, a més, ha tingut un efecte curiós. Inesperadament, els hospitals han esdevingut focus de contaminants ben identificats per als rius propers.

L’altre problema afecta les plantes depuradores i potabilitzadores. L’aigua que surt de l’aixeta s’agafa sobretot dels rius. Les potabilitzadores tenen sistemes per eliminar els contaminants coneguts. Però no sempre disposen de la metodologia per eliminar també aquests nous contaminants (“contaminants emergents” en diuen). Naturalment, no volem que l’aigua de l’aixeta tingui restes d’antibiòtics o anticonceptius.

Aquest és un fenomen generalitzat del que es va prenent consciència poc a poc. Però el primer que calia fer era obtenir dades per saber que hi ha als rius i quins indrets estan més afectats. La Unió Europea va posar en marxa un pla per analitzar mostres d’aigua de diferents rius durant cinc anys. Un d’ells era l’Ebre, però a tots on han mirat hi han trobat restes de medicaments. De fet, cada vegada que en buscaven un en concret, el trobaven.

No tots són resultat de consum humà. La ramaderia és una important font d’antibiòtics, per exemple. Però tant se val d’on vinguin, el que cal és tenir present el problema de manera que, per una banda, les depuradores estiguin adequades per eliminar aquests productes. I per altra banda, aquest és un motiu més per fer servir els fàrmacs de la manera més intel·ligent possible. Que vindria a ser, fer-los servir només quan fa falta i en la mínima quantitat possible.

És una obvietat, però sempre és útil recordar que al final, allò que se’n va per l’aigüera, no desapareix.

8 comentaris

  • lucia de la cruz

    12/04/2011 17:18

    mola muchooo

  • Daniel Closa

    04/03/2011 7:48

    Cristian. És una bona filosofia. I des que han trobat que el Prozac actua sobretot com a placebo, encara més.

    Carquinyol. Home! Mentre l’encengui… :D

    Brian. Realment el s fàrmacs només son un dels problemes. Que de problemes els rius en tenen molts i variats.

    Clidice. Ep. Si era al Llobregat fa anys segurament els fàrmacs no eren la causa més probable. Que allà hi baixava de tot i més. Ara ha millorat molt, però encara li queda feina per fer.
    I si que es fa alguna cosa. Al menys ara es mesura el que hi ha. Que abans ni això.

    David Guell. Els estudis dels nivells de metabólits de la cocaïna en els rius eren d’allò més divertits. I amb els medicaments, potser encara estem en nivells de seguretat. però si cada vegada n’hi ha més, caldrà posar fil a l’agulla aviat.

    Jordi carrera. No és un problema anecdòtic. però mentre ens afartem de fàrmacs és de solució complicada. també és comprensible que si hi ha metalls pesants o productes industrials, això sigui un tema més urgent a tractar, però el dels fàrmacs no es pot obviar.

  • Jordi Carrera

    03/03/2011 22:43

    Ja fa anys, en els humans es detecten més problemes de monorquids (crec s’esciu així, si més no perdoneu)…bé alteracions que procedeixen de conservants que fan efectes d’estrògens iq que de fet en van trobar molta presència en peixos, als quals altera la sexualitat (hi ha espècies que poden canviar de sexe…bé tot per dir que lo que comenta l’article, és un contaminant seriós…..i si parlem d’aigua company Carquinyoli…i tocant el viu emocional …la font del desmai on es trobaven els poetes, en Verdaguer està tancada pels nitrats

  • david güell

    03/03/2011 19:36

    El tema és de rabiosa actualitat. De fet uns estudis de fa uns anys demostraven, a partir de les analítiques del riu, que el consum de cocaina era espectacular. A més a més cal recordar que un habitant de barcelona beu aigua que ha passat per no se quantes panxes i per tant porta una acumulació de contaminants emergents important. De totes maneres però, de moment cal dir que podem anar bevent aigua de l’aixeta amb tranquil·litat.

  • Clidice

    03/03/2011 17:02

    Fa més de vint anys, quan pescàvem al Llobregat (pesca esportiva sense mort), ja es veien peixos “estranys”, amb més paràsits del compte, i es parlava si era per l’efecte de tantes hormones de les pastilles anticopceptives que arribaven al riu, via orina. No sé pas perquè, havia imaginat que en aquestes alçades ja s’havia fet alguna cosa al respecte. Candidesa absoluta la meva :(

  • Brian

    03/03/2011 12:31

    El problema és molt complexe i de difícil solució. No son només els medicaments de consum humà -que també- son també els medicaments administrats a animals de forma indiscriminada, el fosfats i nitrats per abonar la terra, els metalls pesants, i un llarg etcètera.

    I el problema no para de créixer perquè la natura és un cicle, a la curta o a la llarga, tancat; i en els cicles tancats aquests efectes son cumulatius.

  • Carquinyol

    03/03/2011 12:11

    Por em fa pensar que hi havia aprop d’aquells font de la qual s’assegurava que la seva aigua tenia la virtut de encendret el dessig carnal…

  • Cristian Estop

    03/03/2011 10:13

    Més Plató i menys Prozac
    Bon dia!