Els últims dinosaures

dino.jpg L’extinció dels dinosaures és un dels esdeveniments més impactants per l’imaginari col·lectiu. Pel que sabem, un meteorit de grans dimensions va xocar contra la Terra fa uns seixanta cinc milions d’anys. L’energia alliberada per aquell impacte va generar una onada de foc i calor, la pols que va generar va tapar l’atmosfera durant prou temps com per afectar la flora i alterar els nivells d’oxigen de l’aire. Les cadenes tròfiques van saltar pels aires i com a conseqüència els dinosaures, amos i senyors del planeta fins aquell moment, van extingir-se.

Realment és un escenari apocalíptic i, fins on sabem, les coses van anar així més o menys. Podem dir que la idea és correcta en línies generals, però els detalls poden ser ben diferents. Per començar cal insistir en que no es van extingir únicament els dinosaures. Aquell dia va ser el final de molts més tipus de formes de vida, tant animal com vegetal. Els dinosaures simplement eren els més espectaculars o els que ens fan més gràcia.

Però parlar d’aquell dia també és una mica exagerat. En una pel·lícula, les coses passen en un moment donat de manera que es pot marcar una línia ben definida. El dia abans de l’impacte la Terra era plena de dinosaures. El dia  després només en quedaven els cadàvers escampats per tot el planeta. Òbviament les coses no van anar així. Molts dinosaures van sobreviure un temps, en un indret que sobtadament havia canviat dramàticament. Els prats on pasturaven havien quedat coberts per capes de cendra, la temperatura havia baixat uns quants graus degut a la pols que tapava el sol, molts animals i plantes ja no es trobaven.

Els canvis devien ser espectaculars a prop de la zona d’impacte, però menys notables a mida que ens n’allunyàvem. I diferents poblacions de dinosaures havien de sobreviure i anar fent durant molt temps encara.

Per això, en realitat no és tan sorprenent com sembla el fet que hagin trobat restes de dinosaures que vivien 700.000 anys després de la gran extinció. És previsible que algunes poblacions de dinos sobrevisquessin a l’esdeveniment i recuperessin la seva vida, d’una manera més o menys modificada. Com a forma de vida predominant, als dinosaures els havia arribat el final i altres formes de vida, segurament més adaptables van anar prenent el relleu. Però alguns representants de les velles glories dinos encara van seguir voltant per la Terra durant mil·lennis.

El fòssil l’ha datat un grup d’investigadors del Canadà que han anat millorant una vella tècnica per calcular l’edat dels fòssils. Quan un organisme es fossilitza, una petita quantitat d’urani passa a formar part dels minerals que componen el fòssil. L’urani es va desintegrant fins convertir-se en plom, de manera que mesurant les quantitats relatives d’urani i plom podem esbrinar quant temps ha passat.

Aquests mètodes radioactius de datació són molt eficients però també tenen alguns problemes. El principal és estar segur que inicialment no hi havia plom a la mostra. Per sort, es van trobant maneres de eliminar aquests errors. En el cas de l’urani-plom, la gràcia és que hi ha diferents isòtops d’urani que es desintegren a diferent velocitat i generen diferents isòtops de plom.  Com si diguéssim, tenim dos rellotges diferents que corren a diferent ritme. Quan es fan les mesures cal determinar les proporcions de tots els isòtops i les dades ha de coincidir. Si no coincidís, voldria dir que tenim contaminants inicials. Però si els dos rellotges donen la mateixa data, es quasi segur que la xifra es correcta.

Quan han aplicat aquests mètodes a alguns fòssils de dinosaure han vist que van viure molt després de la grans  extinció. Això és relatiu, és clar. 700.000 anys ens semblen molt de temps, però en termes geològics és molt poc.

Eren els últims representats del seu clan i van anar desapareixent lentament, d’una manera menys espectacular. El meteorit va matar molts dinos directament, però sobretot els va matar perquè va modificar el medi on vivien. Les adaptacions dels dinos van perdre utilitat i altres organismes més humils van aprofitar la oportunitat.

Ara som nosaltres els organismes dominants, però encara més que els dinos, hem esdevingut molt sensibles als canvis. En cas de catàstrofe global (per causes naturals o humanes) potser algunes comunitats  sobreviurien, però seria per gaire temps?

7 comentaris

  • Jana Amblàs Codina

    03/12/2015 11:54

    Fa gràcia veure com hi ha gent que no assumeix fins a quin punt som vulnerables. Només has de veure la que s’ha liat per prohibir fumar als espais públics o per anar a més de 112
    per veure la sensibilitat als canvis d’alguns individus…

  • Daniel Closa

    21/03/2011 8:48

    Mmmm. Ets molt optimista. M’agradaria compartir aquest sentiment, però jo tinc la sensació que la nostra dependència de la tecnologia ens ofereix immenses possibilitats, però ens fa extremadament vulnerables si aquesta falla.
    En tot cas, esperem no aclarir mai aquest dubte :-D

  • Joan

    21/03/2011 0:18

    No coincideixo amb el paral·lelisme extinció dinos – futura extinció humans.

    Com a individus som vulnerables, és evident, però com espècie som gairebé indestructibles. I no ho dic amb prepotència, ni amb orgull, en absolut, ni tan sols com algo positiu, ho dic com una dada objectiva. La nostra capacitat d’adaptació no té comparació possible amb cap altra espècie viva que hagi existit mai. Ja pot venir una guerra nuclear, un meteorit, o un canvi climàtic, que com espècie sobreviurem. L’única espècie de la història de la terra que supera aquest llindar… si una cosa ens defineix és la nostra capacitat per adaptar-nos, que òbviament els dinos no tenien.

  • Daniel Closa

    09/03/2011 8:43

    Aquestes restes de dinosaures seran dels “Mad Max” del Cretaci. :D

  • Clídice

    08/03/2011 17:38

    I en el punt que tu acabes és on comencen una quantitat de novel·les i pel·lícules apocalíptiques per avorrir :) Dóna bo veure com el passat mai és una foto fixa, que encara n’hi ha que es pensen que la història, i la prehistòria, ja estan escrites.

  • Daniel Closa

    08/03/2011 9:43

    He he. Ja sabem que aquí tots som grans entrenadors de futbol, experts en temàtica mediambiental i llicenciats en regulació del trafic i enginyeria de motors. Un dia s’acabarà el món, no haurem fet res per evitar-ho però segur que trobarem la manera de culpar a qui sigui.

  • Carquinyol

    08/03/2011 8:56

    Fa gràcia veure com hi ha gent que no assumeix fins a quin punt som vulnerables. Només has de veure la que s’ha liat per prohibir fumar als espais públics o per anar a més de 110 per veure la sensibilitat als canvis d’alguns individus…