El suflé dels fòssils extraterrestres

Hoover-bacteria.jpg El suflé és una “preparació culinària a base de clares d’ou a punt de neu amb altres ingredients dolços o salats”. El plat és voluminós quan surt del forn, però passats uns vint o trenta minuts es desinfla. Aquesta característica l’ha fet famós en frases fetes tipus: “desinflar-se com un suflé”.

Doncs un suflé és justament el que m’ha vingut al cap quan he llegit la notícia de la descoberta de microfòssils extraterrestres en meteorits feta per Richard Hoover,  un investigador de la NASA. La primera cosa que fa pujar la mosca al nas és que la NASA marca distàncies amb el treball. Tu pots treballar a la NASA, però no tot el que publiquis ho has de fer en nom de la NASA ni la NASA ha d’estar d’acord amb tot el que diguis. Però que la NASA afirmi que “no hi ha evidència científica del que afirma el col·lega, resulta indicatiu.

El problema és que per dir que has trobat fòssils de bacteris extraterrestres n’has d’estar molt segur. Quan mires una pedra al microscopi electrònic pots trobar tota mena de formes estranyes i sorprenents, però això no vol dir que siguin producte de la vida. Hi ha formacions geològiques, com les dendrites de magnesi, que recorden extraordinàriament plantes o organismes vius, però que tenen un origen relacionat amb reaccions químiques sense cap relació amb la vida. De manera que cal malfiar.

Naturalment en Richard Hoover no es basa només en les imatges. També ha fet anàlisi de la composició química. En això les dades són difícils d’interpretar. Sabem que hi ha aminoàcids a l’espai, de manera que trobar-ne és interessant, però no és cap novetat ni indicatiu inequívoc de restes de vida. Per descomptat, és totalment insuficient com per llençar les campanes al vol.

Mentre que els diaris i la xarxa s’han mostrat prou interessats, la resposta de la comunitat científica ha resultat més aviat freda. Hi ha qui pensa que és enveja d’alguns que voldrien haver-ho descobert abans, però segurament no cal buscar-hi tres peus al gat. Si obtens un resultat científicament tan extraordinari com identificar vida extraterrestre ho publiques a una revista de les millors. Nature, Science o similars. És molt difícil publicar aquí, però no és perquè si. El treball es mira amb lupa i l’avaluen diferents científics per decidir si realment és nou i si està ben fet.

El sistema no és perfecte i de vegades hi ha enganys que passen el filtre. Les amistats i la política també juguen un paper igual que en qualsevol activitat humana. Malgrat això, si el treball fos realment impecable, tinc pocs dubtes que el publicarien. I si no fos una revista de primera línia, queden les de segona, i després les de tercera. Però el treball en qüestió l’ha publicat a una revista més aviat discutible. En tot cas, al menys es pot llegir en obert.

Si el mireu, no cometeu l’error de molts diaris i pàgines d’Internet. Les imatges més espectaculars de microbis no són extraterrestres. Son microbis de la Terra que posa per comparar. Una manera de dir: “la forma que es veu mirant el meteorit al microscopi s’assembla molt a aquests bacteris de la Terra”.

Un altre problema és que l’any 1997 aquest mateix autor, en Richard Hoover, ja va publicar que havia trobat fòssils extraterrestres en meteorits. La cosa, però no es va poder confirmar. I de nou ho va tornar a publicar l’any 2007. Una afirmació que, una vegada més va quedar en res.

Un dels principals problemes és que són meteorits que es van trobar fa molt temps. Un es va trobar a Tanzània l’any 1938 i l’altre és va recollir a França l’any 1864. Des d’aleshores han passat per moltes mans, de manera que no és poden considerar mostres “fresques”.

Afirmacions extraordinàries demanen proves extraordinàries. I de moment tinc la impressió que encara no les tenim aquestes proves. Tant de bo m’equivoqui, perquè seria fantàstic que trobéssim restes de vida extraterrestre d’una vegada. Però justament les ganes ens poden portar a enganyar-nos. Per això la comunitat científica acostuma a ser tan escèptica en aquests temes. Altres vegades semblava encara més clar i al final el suflé també es va desinflar.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    09/03/2011 12:05

    Carquinyol. La ciència demana paciència. I d’això cada vegada n’aném més justets. I pelque fa a la teva recerca… si que et caldrà paciència, si. :D

    Montserrat. En Carquinyol és l’amo!

    Lukas4. Això dels matisos i els detalls va perdent volada cada dia que passa. Cada vegada tenim mes mentalitat Twitter.

    Brian. Home, no sempre es pot llegir l’articel sense haver de pagar. Que les revistes científiques són molt punyeteres. Tu creus que estem més sols que la una? Vaja, en això discrepem. Jo no perdo l’esperança.

  • Brian

    09/03/2011 11:57

    Home, mira, que es pugui llegir en obert no deixar de ser un consol (el meu bloc també, per cert). En això de la vida extraterrestre es podria dir allò de: “quien hambre tiene, con pan sueña”. Molt em temo que estem més sols que la una.

  • Lukas4

    09/03/2011 10:37

    És trist, però hem llegit tantes “notícies de troballes científiques” que són reculls de periodistes (sense formació científica) i que només cerquen titulars impactants.

  • Montserrat Esteve

    09/03/2011 9:40

    molt bo carquinyol!!!

  • Carquinyol

    09/03/2011 9:05

    Realment feia una mica de pudor tot plegat, quan vaig llegir la notícia no vaig poder deixar de pensar en el cas d’aquell meteorit que comentes de l’Antàrtida i com tot plegat va quedar en no-res.

    Jo per la meva part seguiré amb una recerca no menys complicada: trobar vida Intel.ligent i sensata a Telecinco !