Si no saps com era, és difícil de refer.

5478728723_f2dd660c99_o.jpg Fa poc es va presentar en societat la reconstrucció d’un organisme realment estrany. Se l’ha emparentat amb els artròpodes, però encara no és un artròpode. Té un cos allargat i deu parells de potes. I va viure fa uns cinc cents milions d’anys, durant el Cambrià. Aquell va ser un moment fascinant en la història de la vida. Sembla com si els organismes, fins aleshores extremadament simples, comencessin a assajar noves formes d’organitzar la seva biologia.

D’aquells intents van sorgir els grans grups d’animals que hi ha ara. I també un grapat de maldecaps pels pobres paleontòlegs, que havien de reconstruir organismes estranyíssims a partir d’uns fòssils realment complexos d’interpretar.

He de reconèixer que quan vaig veure aquest nou animaló, batejat com  Diania cactiformis però que es coneix com el “cactus caminant” ,el primer que vaig pensar és que havien repetit un famós error.

Quan van començar a treballar amb els fòssils del cambrià, tots els animals eren molt estranys, però n’hi havia algun que semblava fàcil d’interpretar. Era bàsicament una medusa, i com que aquestes ja les coneixem no semblava tenir gaires problemes per classificar. Li van posar el nom de Peytoia i es va pensar en un avantpassat de les meduses.

També hi havia un altre animal, semblant a una gamba. De fet, el que tenien era la part del final de la gamba, però ja n’hi havia prou per pensar en un artròpode. Aquest altre animal es va anomenar Anomalocaris, i durant un temps, la pregunta era quina forma tindria el cap que no havien trobat al fòssil.

Finalment hi havia un tercer animal que es va emparentar amb les holotúries, els “cogombres de mar”. El van anomenar Laggania i era endimoniadament difícil de reconstruir perquè en ser tou, abans de fossilitzar-se, havia quedat esclafat i deformat.

Durant un temps, aquests tres animals es van dibuixar junt amb molts altres en les reconstruccions que es feien de la fauna de Burguess Shale, que és l’indret on van trobar tots aquests fòssils.  De fet, encara n’hi havia un altre (Sidneya) que va resultar ser el mateix que Anomalocaris però que van pensar que eren dos organismes diferents. Però a mida que van anar descobrint nous fòssils, les coses van anar canviant. I molt.

Ara sabem que les reconstruccions i les interpretacions inicials eren completament equivocades. Els tres animals, eren en realitat només diferents parts del cos d’un únic organisme molt més gran. Peytoia no era una medusa sinó la boca, Laggania no era una holotúria sinó el cos i Anomalocaris no era el cos d’una gamba pota sinó un apèndix alimentari. Finalment es va poder reconstruir del tot i va resultar un animal més gran del que es pensaven. El gran depredador dels seus temps i que va mantenir el nom d’Anomalocaris.

El problema és que resulta molt difícil reconstruir un organisme si no saps com era originalment. Els errors no són una excepció, encara que afortunadament, a mida que es descobreixen nous fòssils, la llum es va fent. Però és fàcil pensar que tens un organisme sencer quan en realitat només estàs mirant un fragment.

I certament no tinc cap motiu per pensar que el cactus caminant que han presentat sigui una reconstrucció incorrecta. De fet, n’han trobat més d’un i han identificat parts corresponents al cap, de manera que molt probablement la meva percepció inicial sigui errònia. Però reconec que el primer que he pensat és que li falten peces, que sembla més la cua d’un animal que no pas un animal sencer. Qui sap, potser la història d’Anomalocaris es torni a repetir. Diguin el que diguin, una de les parts més divertides de la ciència és desfer les errades del passat.

4 comentaris

  • Daniel Closa

    11/03/2011 0:59

    Carquinyol. Si. Això del càctus no li veig gaire. Potser sigui un cactus xines :D

    Cristian. Ostres. Descobrir això si que seria per Nobel.

    Jordi Carrera. Doncs el destí d’aquells intents degué estar marcat per l’atzar i per la necessitat. Alguns serien menys viables, i altres potser simplement van tenir mala sort. Segurament si la història es repetís hi hauria altres filum que triomfarien.

  • Jordi Carrera

    10/03/2011 22:41

    En aquesta època sembla que el bestiari era força diferent. Comentes que es van fer moltes probes, no sé si en realitat es tracta de que alguna cosa els va fer extingir i per tant en va sortir un planter nou, i un no es pot deixar de pensar que si no hi hagués hagut aquest canvi qui sap quina mena d’animals hi hauria ara, potser els resultats haurien estat força diferents i la biodiversitat terràqia ara en seria una altra

  • Cristian Estop

    10/03/2011 14:21

    Tot el que imaginem és producte del que coneixem… Qué poc originals som!
    I si té una part del cos no annexionada físicament? :)

  • Carquinyol

    10/03/2011 8:58

    Realment té una forma curiosa, a mi m’ha recordat més a la caixa toràcica d’un vertebrat que no pas a un cactus !