Arxiu del divendres, 11/03/2011

Arguments tramposos.

divendres, 11/03/2011

cromanyo.jpg Fer servir la ciència per defensar postures polítiques, socials, econòmiques, religioses o de qualsevol tipus és una estratègia dialèctica extraordinàriament freqüent. Si pots fer creure a l’audiència que la teva postura està fonamentada en principis científics guanyes credibilitat. Aparentment ja no defenses allò que tu penses simplement perquè t’agrada, et beneficia o et diverteix sinó que ho fas en a partir de sòlides dades objectives. Però quan algú fa servir la ciència per dir com ha de ser el món o la societat, és una bona idea posar-se en guàrdia. Una mitja veritat, per molt científica que sembli, no deixa de ser una tergiversació.

Ahir vaig topar amb un article on l’autor carrega contra el moviment feminista i deixa anar perles com: “El camino de la igualdad por decreto ha llevado a las mujeres a lugares absurdos, algunos tan extremos como la guerra, donde son violadas por sus propios compañeros (en caso de peligro de muerte, el hombre, por lógica evolutiva, tiende a la violación como estrategia reproductiva inconsciente).”

I no puc menys que quedar bocabadat de la barra que es pot tenir per defensar algunes postures. La violació és una estratègia reproductiva inconscient? Si un dia estic en perill de mort el que em passarà pel cap és mirar de violar algú? I això tindria alguna lògica evolutiva? D’on ho ha tret tot això? Com es poden dir tantes bestieses en una única frase? Serà una broma i no me n’he adonat?

Ja se que hi ha qui creu que les dones haurien d’estar a casa, bàsicament dedicades a la llar.  Però fer servir la selecció natural a que van estar sotmesos els nostres avantpassats durant milions d’anys per justificar-ho és una estratègia molt gastada i molt tramposa. Per descomptat que el cervell i amb ell la base psicològica dels humans ha anat evolucionant igual que qualsevol funció fisiològica. El que passa és que resulta extremadament difícil treure l’entrellat de com ha anat aquesta evolució. Per saber-ho necessitaríem dades de com pensaven els humans primitius, i aquestes dades no les tenim.

Passa una mica com amb el color de la pell dels dinosaures. Naturalment que tenien colors, però en els fòssils el color s’ha perdut i sense dades l’únic que podem fer és imaginar-los. De vegades es troba la manera de descobrir-ho, però fins que això passa i mentre només imagines coses no estàs fent ciència en sentit estricte. Al menys, no pots esgrimir-ho com un argument de pes.

És fàcil dir que les dones no poden ser com els homes per motius biològics relacionats amb la seva evolució. Es parla del que feien en les societats primitives i de com la seva mentalitat es va anar adaptant a funcions relacionades amb la maternitat. Per tant, seria ridícul intentar fer coses que van contra la nostra essència biològica. Un argument similar al que es feia servir, no fa tant temps, per afirmar que les dones eren intel·lectualment inferiors als homes.

Però és una trampa barrejar els canvis evolutius per selecció natural amb la evolució de la ment i la societat. En un cas és una evolució darwiniana, amb una base genètica i de progressió lenta, mentre  que la evolució de les idees i de la societat és ben bé lamarckiana, adquirida i molt ràpida. La selecció natural ens ha proveït de cervells adaptables amb els que podem construir tot un univers de pensaments, sentiments i relacions socials. El cervell, la seva estructura física, evoluciona lentament, però les idees ho fan molt de pressa i per descomptat no queden fixades genèticament.

Estructures socials que en un moment eren útils (home fort, a caçar / dona fèrtil, a criar) poden deixar de ser-ho a mida que la societat avança. Avui ja no cal ser gaire fort per aconseguir el menjar i les criatures es poden cuidar sense renunciar a tota la resta. Per descomptat que entre homes i dones hi ha diferències biològiques a molts nivells, però treure-les de context és fer trampa. Dir que estem programats biològicament per ser de determinada manera pot sonar científic, però sovint és una pura especulació enfocada a justificar la manera com un opina que hauríem de ser.

Els canvis socials que han permès a les dones tenir el control sobre la seva vida s’han anat fent amb més o menys encert i encara queda molta feina per fer. Hi ha homes (i també dones) que aquests canvis no els fan el pes. En tot cas, si algú vol seguir defensant mentalitats i estructures socials primitives, allà ell, però si us plau, que no faci servir arguments tramposos amb la evolució. Per canviar la societat no cal cap canvi evolutiu en el cervell. Només cal canviar la manera com el fem servir.