Arguments tramposos.

cromanyo.jpg Fer servir la ciència per defensar postures polítiques, socials, econòmiques, religioses o de qualsevol tipus és una estratègia dialèctica extraordinàriament freqüent. Si pots fer creure a l’audiència que la teva postura està fonamentada en principis científics guanyes credibilitat. Aparentment ja no defenses allò que tu penses simplement perquè t’agrada, et beneficia o et diverteix sinó que ho fas en a partir de sòlides dades objectives. Però quan algú fa servir la ciència per dir com ha de ser el món o la societat, és una bona idea posar-se en guàrdia. Una mitja veritat, per molt científica que sembli, no deixa de ser una tergiversació.

Ahir vaig topar amb un article on l’autor carrega contra el moviment feminista i deixa anar perles com: “El camino de la igualdad por decreto ha llevado a las mujeres a lugares absurdos, algunos tan extremos como la guerra, donde son violadas por sus propios compañeros (en caso de peligro de muerte, el hombre, por lógica evolutiva, tiende a la violación como estrategia reproductiva inconsciente).”

I no puc menys que quedar bocabadat de la barra que es pot tenir per defensar algunes postures. La violació és una estratègia reproductiva inconscient? Si un dia estic en perill de mort el que em passarà pel cap és mirar de violar algú? I això tindria alguna lògica evolutiva? D’on ho ha tret tot això? Com es poden dir tantes bestieses en una única frase? Serà una broma i no me n’he adonat?

Ja se que hi ha qui creu que les dones haurien d’estar a casa, bàsicament dedicades a la llar.  Però fer servir la selecció natural a que van estar sotmesos els nostres avantpassats durant milions d’anys per justificar-ho és una estratègia molt gastada i molt tramposa. Per descomptat que el cervell i amb ell la base psicològica dels humans ha anat evolucionant igual que qualsevol funció fisiològica. El que passa és que resulta extremadament difícil treure l’entrellat de com ha anat aquesta evolució. Per saber-ho necessitaríem dades de com pensaven els humans primitius, i aquestes dades no les tenim.

Passa una mica com amb el color de la pell dels dinosaures. Naturalment que tenien colors, però en els fòssils el color s’ha perdut i sense dades l’únic que podem fer és imaginar-los. De vegades es troba la manera de descobrir-ho, però fins que això passa i mentre només imagines coses no estàs fent ciència en sentit estricte. Al menys, no pots esgrimir-ho com un argument de pes.

És fàcil dir que les dones no poden ser com els homes per motius biològics relacionats amb la seva evolució. Es parla del que feien en les societats primitives i de com la seva mentalitat es va anar adaptant a funcions relacionades amb la maternitat. Per tant, seria ridícul intentar fer coses que van contra la nostra essència biològica. Un argument similar al que es feia servir, no fa tant temps, per afirmar que les dones eren intel·lectualment inferiors als homes.

Però és una trampa barrejar els canvis evolutius per selecció natural amb la evolució de la ment i la societat. En un cas és una evolució darwiniana, amb una base genètica i de progressió lenta, mentre  que la evolució de les idees i de la societat és ben bé lamarckiana, adquirida i molt ràpida. La selecció natural ens ha proveït de cervells adaptables amb els que podem construir tot un univers de pensaments, sentiments i relacions socials. El cervell, la seva estructura física, evoluciona lentament, però les idees ho fan molt de pressa i per descomptat no queden fixades genèticament.

Estructures socials que en un moment eren útils (home fort, a caçar / dona fèrtil, a criar) poden deixar de ser-ho a mida que la societat avança. Avui ja no cal ser gaire fort per aconseguir el menjar i les criatures es poden cuidar sense renunciar a tota la resta. Per descomptat que entre homes i dones hi ha diferències biològiques a molts nivells, però treure-les de context és fer trampa. Dir que estem programats biològicament per ser de determinada manera pot sonar científic, però sovint és una pura especulació enfocada a justificar la manera com un opina que hauríem de ser.

Els canvis socials que han permès a les dones tenir el control sobre la seva vida s’han anat fent amb més o menys encert i encara queda molta feina per fer. Hi ha homes (i també dones) que aquests canvis no els fan el pes. En tot cas, si algú vol seguir defensant mentalitats i estructures socials primitives, allà ell, però si us plau, que no faci servir arguments tramposos amb la evolució. Per canviar la societat no cal cap canvi evolutiu en el cervell. Només cal canviar la manera com el fem servir.

9 comentaris

  • Iliona

    18/03/2011 21:32

    Tens raó en el que dius, encara que jo no em referia a la parla sinó a l’habilitat innata d’aprenentatge de la llengua dels infants. Tu parlaves d’idees i jo més aviat de l’efecte d’uns mems socials que poden interferir en el comportament dictat pels gens (com per exemple, els mems amb els que controlem l’instint agressiu) i que, al llarg d’un gran nombre de generacions, poden arribar a ocasionar, voldria creure pel bé de l’humanitat, canvis en els gens involucrats. Si no és així, i mirant l’història de lluites dels darrers mil·lennis, l’humanitat ho té molt, molt cru.

    M’agradaria pensar que l’altruïsme egoista que practiquem amb l’entorn genèticament més proper a nosaltres passi a ser més altruïsta que egoista a base de milers o milions d’anys. Si no és així, quina esperança de millora ens queda als humans?

    I moltes gràcies, Daniel, per la teva resposta.

  • Daniel Closa

    18/03/2011 18:53

    Iliona. Ja veig el teu raonament, però crec que fem servir conceptes diferents. La facilitat per poder parlar és innata, però no és una idea. És una conseqüència de canvis al cervell i a l’aparell fonològic que s’ha fixat genèticament a través de mecanismes evolutius. No parlo d’això quan faig referencia a les idees. La capacitat per parlar no és una idea sinó una propietat física del cervell i de l’aparell bucal. Per això va evolucionar lentament. Uns quants milers d’anys.
    Quan faig referencia a les idees parlo de coses com els conceptes de Deu, honor, pàtria, fidelitat i coses així (i també idees com la supremacia dels homes sobre les dones). El normal és que les aprenem dels pares i, amb més o menys variacions, els passem als fills. Algunes idees tenen molt èxit “evolutiu” (metafòricament parlant eh!) i altres triomfen un temps i després s’esvaeixen o son substituïdes per altres. I en ocasions aquests canvis poden passar en una sola generació. Res d’això requereix canvis genètics per que passi.

  • Iliona

    18/03/2011 16:28

    Dius: “El cervell, la seva estructura física, evoluciona lentament, però les idees ho fan molt de pressa i per descomptat no queden fixades genèticament.”

    Crec que és una afirmació molt arriscada. No queden fixades en una generació però sí, i fins a un cert grau, a través de moltes generacions. ¿Com consideres que la facilitat d’aprenentatge del llenguatge s’ha convertit en innat? Va ser gràcies a uns gens que vam rebre de l’Esperit Sant? I com aquest certesa… moltes altres, amic meu.

    Collonut l’article, però aquesta frase és, s més no, diguem que molt incerta.

  • Jordi Carrera

    12/03/2011 9:21

    Penso que hi ha un mecanisme bàsic: la tensió i relaxació. Quan estem cansats-tensos d’un dia de feina tenim tendència a afluixar sigui de manera activa o passiva: sexe, esport , menjar, beure o simplement dormir. El sexe en els humans i parents propers no té l’ojectiu principal de la reproducció. En casos estrems l’afluixar tensions és una necessitat més imperiosa: perquè en nostre equip guanya, després de 11S, i en cas de guerra en aquest darrer cas totes les postures són extremes: violacions, acarnissaments, però també ajuda, solidaritat etc…Al final però ens trobem amb uns comportaments que hem de definir per explicar, per exemple: hi ha una mena de gazela que quan ataquen el grup un mascle fa l’idiota de manera que la lleona l’ataca ¿mentre el roseguen la gazela diria que ho ha fet per salvar el grup, per altruïsme?, hi ha mascles amb una certa tendència a buscar varietat de femelles ¿es pot dir que vol escampar el seu DNA a tort i a dret? jo diria que li és indiferent, és més pot ser un mal de cap per ell si fos efectiu el prenyament. El problema rau en qua això, una explicació, se’n fa ideologia: crec que tots estaríem d’acord en millorar la raça, ara bé l’eugenèsia ha portat molts problemes, agafant l’evolució uns han pensat que si Darwin deia que el més fort era el que sobrevivia en podien calçar una bona base del capitalisme competitu (i altres) mentre Kropotkin ho va veure d’un altre punt de vista “si la naturalesa coevoluciona i hi ha una ajuda mútua,en cal una societat mutualista”. Una cosa és l’evidència científica i l’altra com afecta la nostra cultura (tal com dius lamarkiana) però hem de tenir molt clar que la cultura un dels factors que l’afecta l’afecta és el pensament racional i aquest sempre és subjectiu. tots el tenim i ens movem per principis. El problema són certs principis que arriben al poder (i la nostra experiència actual en dóna fe, crec jo) amb lo qual jo penso que com més educació i coneixement hi hagi menys distorsió hi pot haver.

  • Martí

    11/03/2011 16:03

    No sé si mai has parlat d’aquests:
    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/hira-ratan-manek-menjo-malimento-del-sol/239823.shtml

    A la wikipedia n’hi ha uns quants.

  • Salvador

    11/03/2011 14:31

    Més que d’estratègia reproductiva inconscient es tractaria d’un cas de “a cardar que el món s’acaba” :-) )

  • Daniel Closa

    11/03/2011 11:31

    Carquinyol. Si. Si entres a llegir opinions segons on, ja pots imaginar el que trobaràs. però encara em sorprenc de vegades.

    quimnuss. Quasi tots els comportaments tenen una base genètica i també un component social. El difícil és esbrinar la importància de cada un. En els humans, sobretot, es molt difícil separar.

  • quimnuss

    11/03/2011 11:23

    L’altre dia discutíem precisament si l’instint maternal és genètic o social, què en sabeu o qui o què podria saber-ne?

  • Carquinyol

    11/03/2011 9:32

    És una de les tàctiques habituals que solen utilitzar uns determinats tipus d’opinadors: agafen un argument/tècnica/raonament perfectament vàlid en un determinat camp i l’extrapolen a un altre amb el sobreentès que continua essent vàlid.

    Per exemple, un semàfor a un carrer serveix per a regular el trànsit, en canvi dins d’una discoteca no és més que un element decoratiu urbà. És el mateix element i fa el mateix, però els seus rols canvien depenent de l’entorn.

    En tot cas, company, els articles feministes de Libertad Digital són com els articles independentistes de Intereconomia o els que evidencien vida extraterrestre a Año Cero… un niu de sorpreses i coses rares !!

Comenta

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús