Pastilles de iode i fuites nuclears

medicament.jpg Una de les primeres mesures que es prenen en casos d’accident nuclear és, per descomptat, evacuar la gent de la zona immediata a la central. Però l’altre mesura de la que s’acostuma a parlar és repartir pastilles de iode entre la població.

El iode és un dels elements químics que, tot i que al cos el tenim en quantitats molt petites, resulta totalment imprescindible. La seva funció és ben coneguda: fabricar hormones tiroïdals. La tiroide és una glàndula que tenim al coll, envoltant la tràquea i que s’encarrega de controlar moltes funcions del cos mitjançant dues hormones ben característiques. Una és la tiroxina, també coneguda com tetraiodotironina o T4. El número és per indicar que en la seva molècula hi ha quatre àtoms de iode. L’altra hormona és la triiodotironina o T3, que, evidentment, només en té tres d’àtoms de iode.

A través d’aquestes hormones, el cos pot regular el grau de creixement, el desenvolupament del sistema nerviós, la generació de calor, la producció d’altres hormones i un grapat de funcions més. I com que de T3 i T4 en necessitem una certa quantitat, la tiroide sempre està ocupada fabricant-ne. Per això, és important que la dieta inclogui una petita quantitat de iode. De fet en necessitem molt poc, però aquest poc és imprescindible. Sense iode simplement no podem fabricar les hormones tiroïdals.

Habitualment a la sal o alguns tipus de peix ja n’hi ha una petita quantitat amb la que ja en tenim prou per cobrir les necessitats. Només en pobles de l’interior on la sal que consumien contenia molt poc iode es presentaven problemes. Si no hi ha iode, la tiroide es fa més gran i apareix el goll. Una malaltia que es pot prevenir simplement afegint iode (per exemple sal iodada) a la dieta en aquests indrets.

La qüestió és que el iode que prenem s’acumula a la tiroide. Existeixen molts isòtops del iode. El iode normal és el I127, però n’hi ha uns quants més que són radioactius. El més conegut és el I135, que es un dels productes de la fissió de l’urani en les centrals nuclears. Per això, una fuita radioactiva inclou entre tots els elements alliberats, una determinada quantitats de I135.

Si una persona és exposada a la contaminació i el iode entra dins el seu organisme, no es reparteix per tot arreu sinó que anirà a acumular-se  la tiroide. Després de tot, el nostre cos no distingeix un isòtop d’un altre. La tiroide simplement anirà fabricant T3 i T4 com sempre, però ho farà amb el iode radioactiu que tindrà emmagatzemat. Aquesta acumulació de radioactivitat en un indret tant puntual del cos facilita molt l’aparició de càncer de tiroides. Un dels problemes greus que van associar-se amb l’accident de Txernòbil.

Però, per una vegada, la solució per prevenir això és relativament senzilla. Si prenem una bona quantitat de iode del normal, omplirem fins a saturar el “dipòsit” on s’acumula el iode a la tiroide de manera que estarà ple i el iode radioactiu no podrà afegir-se. Tot aquest iode que no es pot guardar a la tiroide és ràpidament eliminat per la orina i amb ell marxarà la radioactivitat. Per sort, el iode és molt poc tòxic, de manera que repartir pastilles de iode és una bona mesura per prevenir aquest efecte de la contaminació radioactiva. Cal insistir en que només serveix per aquest efecte en concret. La resta de productes radioactius que contaminin l’aire, però també el terra i sobretot l’aigua ofereixen un ampli ventall de malsons que no s’arreglen prenent cap pastilla.

(Aquest matí despertem amb la notícia d’una nova explosió i una fuga de material radioactiu a Fukushima. Tot sembla indicar que caldrà repartir el iode i també prendre moltes mesures més.)

10 comentaris

  • Jordi Ortega Jimenez

    06/02/2013 16:07

    Algú em podria ajudar amb aquestes preguntes? Es que hi ha alguna cosa que no entenc bé i estic una mica perdut.

    – Quin element químic i quin isòtop d’aquest element és imprescindible per un bon funcionament de la tiroide?

    -En una fuita radioactiva, quin iode s’allibera i on va a situar-se en el cos humà?

    -Quin isòtop de iode ha de prendre la població en cas de patir una fuita radioactiva?

    Gràcies.

  • joan romero

    25/09/2011 14:06

    em pudrieu fer un resum esque no le entes molt be i u tinc per deures

  • Jep Pueblas Castillo

    25/09/2011 13:31

    heu vist l’entrevista de Benjamint Fulfort a un exministre japonés al 2008? quan li pregunta com es que han cedit part de la seva economia als EUA, l’ex ministre respon que sencillament es perque han rebut amenaces amb la màquina de fer terratremols.

    Daniel coneixes el preogecte Haarp? creus que 180 antenes que poden projectar 3,6 milions de wats a la ionosfera poden provocar terretremols?
    En principi la versió oficial diu que es per estudiar el clima pero hi ha qui diu que un projecte que va costar 300 milions de dolars i que sen destinen uns 35 cada any es una mica car per aquests fins.

  • Sergi Rodriguez

    25/09/2011 8:12

    Gracies per la informació

  • Daniel Closa

    15/03/2011 18:23

    Carquinyol. Sempre s’ha de menjar fruita fresca! I de vegades, amb un excés de sal iodada.
    Si que fa cosa pensar el que està passant, si.

    MarcelEls mitjhas de comunicació estan vivint uns dies una mica frenètics. No ha de ser fàcil generar titulars trobant sempre el punt just entre la noticia i l’exageració.
    I de la distància de seguretat. Doncs es el que dius. Depend totalment de la magnitud de l’alliberament, de la composició dels isòtops, de la dosi… No es pot simplificar. Cada cas es diferent.

    Brian. De vegdes entenc que no és senzill donar la informació. Moltes vegades simplement perquè no es disposa de dades fiables i moltes altres vegades costa molt fer-la intel·ligible. Dit això, se suposa que hi ha qui té per feina el comunicar aquestes coses.

    Salvador. Realment la llet és una via molt bona per portar el iode. I si es radiactiu igual. Però considerant que no és tòxic i es fàcil d’aplicar, val la pena donar-les. Si anessin molt maldades permetrien evitar uns quants centenars de casos de càncer. De totes maneres, esperem que no calgui arribar-hi i que la situació es controli a temps i quedi tot en un esglai… i en un bon motiu de reflexió.

  • Salvador

    15/03/2011 15:28

    He llegit a algun lloc que les pastilles de iode no tenen molta utilitat. S’agafa molt poc iode respirant, la contaminació per iode radioactiu després de Txèrnobil va ser per beure llet contaminada.

  • Brian

    15/03/2011 13:50

    Si al principi semblava que els responsables tècnics i polítics tenien una actitud serena i responsable, ara més aviat dona la impressió (segons diaris tan seriosos con el NYT i The Guardian) de que han perdut el control i que “han decidit limitar la informació subministrada”.

    Tal com ens temíem, els japonesos també son humans i estan subjectes a les mateixes febleses.

  • Marcel Banús

    15/03/2011 12:40

    Daniel: perdona, però et vull fer una altra pregunta: quan es produeix una contaminació radioactiva, ¿fins a quina distància arriba des del lloc on s’ha iniciat i quant temps triga a desaparèixer-ne? [Nota que he prescindit de quantificar-ne la magnitud, de la contaminació, cosa que et deixo per a tu si és que tens un moment per explicar-m’ho. ]

  • Marcel Banús

    15/03/2011 12:32

    Daniel: ¿Per què els mitjans de comunicació sembla que ens vulguin dir que amb la pastilla de iode tot està solucionat? ¿Per què sovint es confon la prudència amb la mentida?

  • Carquinyol

    15/03/2011 9:46

    En aquests casos penso jo que tota tècnica preventiva és bona i estic segur que la que comentes avui és molt efectiva, però veient la cosa com s’està posant no puc deixar de pensar en el film ‘The Widowmaker’ i la directiva de l’Almirantasc soviètic de que per mirar de prevenir els homes de la radiació havien de ‘menjar molta fruita fresca’.

    Fa por pensar en que ha d’estar passant realment per allà…