El color de la radioactivitat?

simpson.jpg Amb la radioactivitat passa una cosa contradictòria. Es parla d’ella com una amenaça invisible, però normalment pensem en ella com si fos de color verd (de vegades blau) fosforescent. A les pel·lícules és així com es representa, i la que possiblement és la barra de material radioactiu més famosa del món, la que manipula en Homer Simpson al principi de cada capítol, llueix verd fosforescent.

Aleshores que hem de pensar? Si hi ha radioactivitat en un indret veurem una amenaçadora llum fosforescent, o no veurem res en absolut?

Doncs la radioactivitat no la veurem de cap manera. Simplement no disposem de cap òrgan al cos que ens permeti veure-la, ni olorar-la ni escoltar-la. Un dels problemes que tenen els productes radioactius és que sense aparells adequats no tenim manera de distingir-los de la resta de materials. Un bloc d’urani enriquit deixat sobre la taula ens semblarà una peça metàl·lica sense cap característica particular, més enllà de ser molt pesant.

Però la mitologia amb la fosforescència no ha sorgit sense més. La radioactivitat no brilla, però pot fer que determinats elements fosforescents si que es posin a brillar. De fet, una de les primeres observacions que va fer en Roentgen en el camp de les radiacions va ser gràcies a la fosforescència.

Un dia, en acabar la feina i apagar les llums del laboratori va notar que hi havia alguna cosa que brillava en la foscor. Va tornar a encendre els llums i va veure que era un full de paper pintat amb pintura fosforescent. I després d’unes quantes proves va descobrir que el motiu era una font de radiacions que tenia al laboratori. Les radiacions no es veien, però el seu efecte sobre el material fosforescent si.

En un material fosforescent, les seves molècules poden absorbir l’energia que li arriba amb la llum. Això crea un petit canvi en la molècula, que mica a mica anirà tornant a la normalitat deixant anar l’excés d’energia. I la deixa anar en forma de la característica llum fosforescent. La radioactivitat també activa les molècules del producte fosforescent i per això fa que brilli.

Però el que es veu brillar no es la radioactivitat.

Aquest efecte va fer molta gràcia al principi, però també va resultar tràgic. A principis del segle XX, l’empresa US Radium Corporation va començar a fabricar una pintura que brillava en la foscor. El que feien era barrejar sals de radi (l’element radioactiu que feia poc que havien descobert els Curie) amb sulfur de zinc, que es un producte fosforescent. La radiació del radi activava el sulfur de zinc i la pintura s’il·luminava. Es veia brillar, però de nou, no era la radioactivitat el que es veia, sinó el seu efecte sobre un material fosforescent.

Un dels productes estrella eren rellotges que tenien les busques pintades amb aquesta pintura anomenada Undark. El que passa és que les busques les pintaven a mà. D’això se n’encarregaven treballadores que no tenien idea de com de perillós era el producte que feien servir. Els pinzells els mullaven amb la boca. De vegades es pintaven les ungles amb l’Undark i sense saber-ho, s’emportaven a cassa una bona quantitat de radi enganxat a la roba o al cos.

Aviat moltes van començar a emmalaltir i el perill d’aquella pintura es va posar de manifest. Cinc d’elles van denunciar l’empresa i, malgrat les habituals estratègies dilatòries, van guanyar el judici. Encara que per moltes va ser massa tard per rebre cap compensació.

Per descomptat ara ja no es fabriquen pintures fosforescents d’aquesta manera. Tot i que si teniu un rellotge de l’avi, amb busques fosforescents i anterior als anys 20, potser que el feu mirar per algun expert. No sigui cas…

8 comentaris

  • vacacega

    18/03/2011 11:16

    Deixeu-me fer un apunt. Hi ha una diferència entre fluorescència i fosforescència. Un material fluorescent és aquell que absorbeix i emet la llum gairebé instantàniament. El material fosforescent és aquell que absorbeix la llum i l’emet al cap d’un temps més o menys llarg. L’exemple clar de fosforescència són les cuques de llum, que absorbeixen la llum durant el dia i l’emeten durant la nit. En aquest post es parla de fluorescència i no de fosforescència.

    I que la llum no és ionitzant, no és cert. L’efecte fotoelètric (que li va valer el nobel a Einstein) és el típic exemple de com la llum pot ionitzar un material. La qüestió és que la radiació ionitzant és tant energètica que ionitza qualsevol material, mentre que una radiació qualsevulla només ionitza uns materials amb unes propietats concretes.

  • Marc Figueras

    17/03/2011 16:08

    @Miquel Àngel: les ones de ràdio i les microones sí que són radiació, són radiació electromagnètica, igual que la llum, els rajos ultraviolats o els rajos X, però d’una energia molt i molt menor. El punt important és que NO és radiació ionitzant, cosa que sí és la majoria de radiació (electromagnètica o no) emesa per fonts radioactives i és el que fa que sigui tan perillosa per als éssers vius.

  • Brian

    17/03/2011 12:52

    No cal anar tan lluny en el temps ni en l’espai: a Montcada Reixac un bon nombre de gent va emmalaltir de càncer per mor de l’amiant del fibrociment, sense saber-ho.

    El mètode de prova i error -voluntari o involuntari- ha estat sempre el més universal en l’avenç científic i tecnològic. I, evidentment, els errors moltes vegades comporten víctimes; és un preu inevitable.

  • Miquel Àngel Pastor

    17/03/2011 11:16

    Una vegada, a Barcelona, fa uns 5 anys portava el meu ordinador portàtil al cotxe, i mentre esperava la meva dona, vaig encendre’l i vaig buscar a veure si hi havia cap xarxa Wifi lliure per la zona. Vaig quedar esfereït en veure la quantitat de xarxes que trobava i d’imaginar-me la quantitat d’ones que m’estaven atravessant el cos en aquell moment i sense comptar amb els mòbils.
    Ja sé que no és radiació però si ones de radi i microones, i qui no ens diu que d’aquí a uns anys començarem a patir malalties sense cap explicació?.

  • Lukas4

    17/03/2011 11:09

    També van fer-se uns artistics objectes de vidre “modernistes” fosforescents en la foscor… Coses del radi.

  • Daniel Closa

    17/03/2011 10:15

    Carquinyol. De vegdes et preguntes si en Homer Simpson no tindrà unpuntent de realitat. Segurament en alguns indrets del palneta si.

    Marc Figueres. Exacte. I de nou tampoc és la radioactivitat el que veiem sinò els seus efectes sobre altres materials.

  • Marc Figueras

    17/03/2011 10:08

    A banda d’això, un color que va molt de bracet de la radioactivitat és el blau. :-)

    En els reactors nuclears de piscina i en els dipòsits de combustible gastat, coberts amb aigua, sempre es veu una lluïssor blavosa procedent de l’aigua que envolta el material radioactiu. Això és a causa de la radiació Txerenkov, que es produeix quan partícules amb càrrega elèctrica es desplacen per un material a una velocitat superior a la de la llum en aquell material. La majoria de radiació Txerenkov s’emet en ultraviolat, però una petita part també s’emet com a llum visible, amb més intensitat en el blau.

  • Carquinyol

    17/03/2011 9:13

    Mirar cap enrere i veure les animalades que s’han fet amb productes com ara els nuclears per desconeixement et fa pensar en quines animalades estarem fem actualment sense saber-ho.