Arxiu del dilluns, 21/03/2011

El Messenger ja ha arribat

dilluns, 21/03/2011

mercuri.jpg Repetint l’acudit que fèiem fa tres anys, per fi hem rebut bones notícies del Messenger. I tot seguit cal aclarir que la Messenger és la missió que s’ha enviat a explorar el planeta Mercuri. El planeta més ràpid i més proper al Sol encara amaga molts misteris. Però ara tindrem una sonda orbitant-lo durant tot un any, de manera que aviat en sabrem unes quantes coses més.

Mercuri és un planeta ben curiós. És molt dens i té un gran camp magnètic. Això fa pensar que la seva composició i el seu nucli són diferents del seu veí Venus. Però la mida i la composició exactes encara els ignorem. També s’ha vist que propers als pols hi ha zones que sempre estan a l’ombra i que presenten superfícies molt brillants als senyals de radar. Potser hi ha aigua a Mercuri? Aquesta és una altre de les incògnites que la Messenger ha d’aclarir.

En realitat fins i tot ens mostrarà per primera vegada una bona part del planeta. Mercuri només va ser visitat fa molts anys per la missió Mariner 10. Aleshores es va fotografiar una bona part del planeta, però no tot. La resta la descobrirem els propers mesos.

Però el més interessant de la Messenger és com exemplifica les dificultats del viatge estel·lar. Com que Mercuri és molt proper al Sol i és mou molt de pressa, resulta extremadament complicat enviar-hi una nau.

No pot anar-hi en línia recta. De fet, cap viatge espacial és en línia recta. Els planetes es van movent constantment, de manera que les trajectòries resulten ben complexes. Cal tenir en compte, a més de la distància i la posició, les forces gravitatòries que desvien les naus. Això pot ser una llauna, però també es pot aprofitar per estalviar combustible i corregir trajectòries. I la Messenger ho ha fet moltes vegades.

Si mirem un esquema del seu itinerari sembla una autentica bestiesa. Va passar al costat de la Terra, de Venus, del Sol i del mateix Mercuri un parell de vegades fins que a la tercera ja ha pogut quedar-s’hi. Aquest camí era necessari perquè arribar a Mercuri costa molt, però quedar-s’hi encara més. Mercuri no té atmosfera, de manera que no es poden fer maniobres aprofitant el fregament amb l’atmosfera per frenar. I com que va molt de pressa, la nau també porta molta velocitat i necessita molt combustible per frenar. Un combustible que no porta perquè ha de ser tant lleugera com sigui possible.

Per això es fan aquestes trajectòries on cada pas prop d’un planeta frena la nau i la redirigeix en un camí que al final permet que el planeta capturi la sonda.

En total ha estat set anys de viatge. Ara es quedarà un any a Mercuri per la missió pròpiament dita. Sembla una mala proporció, encara que ben mirat, n’hi ha que encara són pitjors:

La meva missió preferida, la New Horizons trigarà deu anys per arribar a Plutó, però no podrà frenar, de manera que… només hi estarà un dia.