Arxiu del dimarts , 22/03/2011

Ametlles, cireres i primavera

dimarts , 22/03/2011

ametller.jpg Per fi ja tenim la primavera aquí. Al menys la primavera astronòmica. Els dies cada vegada són més llargs i assolellats, però encara falta que arribi “aquell dia” en que surts al carrer i tot sembla nou i lluminós. L’aire és més càlid i notes com la sang corre amb més força. Aleshores és quan penso que, per fi!, ja ha arribat de veritat la primavera. Mai se sap quan arriba aquest dia, i potser per cada persona és un de diferent. Jo aquest any encara no l’he viscut, però ja falta poc. Es nota a l’ambient.

El primer senyal del bon temps és la florida dels ametllers. Encara fa fred però alguns arbres ja donen senyals de recuperar l’activitat. Veure ametllers florits ens recorda que l’hivern no durarà sempre. Després vindran els cirerers i aleshores molts comencem a dubtar si el que veiem florit és un ametller o un cirer. A més, ens fem un embolic amb el color. El blanc és l’ametller i el rosa el cirerer? O és al revés?

En realitat, tots dos poden tenir els dos colors. Hi ha moltes varietats i les flors tenen molts matisos que van del blanc fins al rosa en els dos casos. Per veure la diferència és millor fixar-se en les fulles. De fet, si mirem les flors notem que s’assemblen força. I el motiu el podem deduir del nom científic. El cirerer és el Prunus avium, i l’ametller és el Prunus dulcis.

Tots dos són del gènere Prunus, igual que molts arbres fruiters (com la prunera, és clar!) i de la família de les rosàcies. De fet, una de les característiques de les rosàcies és que les flors poden tenir diferent nombre de pètals, però sempre són múltiples de cinc.

És curiós que l’ametller sigui el Prunus dulcis, ja que posats a triar, les cireres són realment més dolces que les ametlles. De fet, algunes ametlles es caracteritzen per ser amargants. Amb aquesta varietat d’ametlles cal vigilar perquè a més d’amargants, poden arribar a ser tòxiques si es prenen en gran quantitat. El motiu és un producte que conté en relativament alta concentració. L’amigdalina és una substància fabricada per diferents arbres de gènere Prunus, però l’ametller amargant és el que en fa en més quantitat.

La gràcia de l’amigdalina és que dins la seva molècula hi ha un grup cianur unit. Mentre no s’alliberi no passa res, però si menges moltes ametlles de la varietat que té molt amigdalina si que es pot alliberar en prou quantitat com per ser tòxic. I és un enverinament per cianur. No és perquè si que a les novel·les d’assassinats, sabien que havien fet servir cianur per l’olor a “ametlles amargants”.

L’amigdalina, durant un temps es va pensar que tenia alguna utilitat per al tractament del càncer. Això, però no es va poder demostrar. En canvi, si que es coneix la toxicitat, de manera que no surt a compte com a tractament.

Però en tot cas, ara no toca pensar en ametlles amargants. Arriba la primavera i aviat serà  època de coses dolces: cireres, ametlles torrades, passejades sota el sol i l’olor del camp quan recupera la vitalitat. L’hivern pot ser genial, però al final ja es troba a faltar el bon temps i els dies llargs.