Ametlles, cireres i primavera

ametller.jpg Per fi ja tenim la primavera aquí. Al menys la primavera astronòmica. Els dies cada vegada són més llargs i assolellats, però encara falta que arribi “aquell dia” en que surts al carrer i tot sembla nou i lluminós. L’aire és més càlid i notes com la sang corre amb més força. Aleshores és quan penso que, per fi!, ja ha arribat de veritat la primavera. Mai se sap quan arriba aquest dia, i potser per cada persona és un de diferent. Jo aquest any encara no l’he viscut, però ja falta poc. Es nota a l’ambient.

El primer senyal del bon temps és la florida dels ametllers. Encara fa fred però alguns arbres ja donen senyals de recuperar l’activitat. Veure ametllers florits ens recorda que l’hivern no durarà sempre. Després vindran els cirerers i aleshores molts comencem a dubtar si el que veiem florit és un ametller o un cirer. A més, ens fem un embolic amb el color. El blanc és l’ametller i el rosa el cirerer? O és al revés?

En realitat, tots dos poden tenir els dos colors. Hi ha moltes varietats i les flors tenen molts matisos que van del blanc fins al rosa en els dos casos. Per veure la diferència és millor fixar-se en les fulles. De fet, si mirem les flors notem que s’assemblen força. I el motiu el podem deduir del nom científic. El cirerer és el Prunus avium, i l’ametller és el Prunus dulcis.

Tots dos són del gènere Prunus, igual que molts arbres fruiters (com la prunera, és clar!) i de la família de les rosàcies. De fet, una de les característiques de les rosàcies és que les flors poden tenir diferent nombre de pètals, però sempre són múltiples de cinc.

És curiós que l’ametller sigui el Prunus dulcis, ja que posats a triar, les cireres són realment més dolces que les ametlles. De fet, algunes ametlles es caracteritzen per ser amargants. Amb aquesta varietat d’ametlles cal vigilar perquè a més d’amargants, poden arribar a ser tòxiques si es prenen en gran quantitat. El motiu és un producte que conté en relativament alta concentració. L’amigdalina és una substància fabricada per diferents arbres de gènere Prunus, però l’ametller amargant és el que en fa en més quantitat.

La gràcia de l’amigdalina és que dins la seva molècula hi ha un grup cianur unit. Mentre no s’alliberi no passa res, però si menges moltes ametlles de la varietat que té molt amigdalina si que es pot alliberar en prou quantitat com per ser tòxic. I és un enverinament per cianur. No és perquè si que a les novel·les d’assassinats, sabien que havien fet servir cianur per l’olor a “ametlles amargants”.

L’amigdalina, durant un temps es va pensar que tenia alguna utilitat per al tractament del càncer. Això, però no es va poder demostrar. En canvi, si que es coneix la toxicitat, de manera que no surt a compte com a tractament.

Però en tot cas, ara no toca pensar en ametlles amargants. Arriba la primavera i aviat serà  època de coses dolces: cireres, ametlles torrades, passejades sota el sol i l’olor del camp quan recupera la vitalitat. L’hivern pot ser genial, però al final ja es troba a faltar el bon temps i els dies llargs.

13 comentaris

  • Annabet

    10/04/2011 23:36

    Ja han florit a Arenys de Munt!

  • Eva del Bages

    30/03/2011 18:03

    Sentint-ho molt, jo m’he quedat amb la part fosca del post… Com a fan del tiramisú, espero que l’amaretto (licor d’ametlles amargantes) sigui del tot innocu… No voldria matar ningú amb les meves postres!!

  • manel pujol garcia

    25/03/2011 13:49

    Els ametllers i cirerers ja tenen flors nomes falten les orenetes per que aquell dia pugui dir ja ha arribat la primavera, salut i bona primavera

  • Matgala

    24/03/2011 17:46

    Per mi la primavera va arribar ja un dia de la setmana passada. Vaig sortir al carrer i vaig dir: “Ja és primavera!”

    A casa l’ametller ja està florit. I ha sigut una senyal de que era viu (el vam plantar l’any passat!)

  • Marc juvinya

    23/03/2011 1:15

    Daniel, Annabet. Moltes gracies als dos, si no han deixat de ser florits quant torni, els hi portare perque en gaudeixin.
    Jo dintre de poc en podre gaudir de milers de cirerers florits pero es clar, aqui on soc ja es normal. Si pugues us enviaria una foto perque per recomanar-vos que els vingueu a veure, potser us queda una mica lluny.
    Gracies i salutacions desde Japo, bona primavera a tots!

  • Annabet

    23/03/2011 0:00

    Camps de cireres florits també podeu trobar a Arenys de Munt, de la varietat d’en Roca (cireres d’en Roca) I al Penedès ja han florit farà cosad’un mes els ametllers.. comencen a sortir les ametlletes!! També han florit les pruneres ornamentals (prunus japonica) de fulla vermellosa…
    Com a curiositat científica casolana… el meu balcó està orientat de tal manera (nordest) que el primer dia de primavera rep el primer raig de sol… i rep sol fins l’últim dia de l’estiu. Res de sol a la tardor i hivern. És un calendari com Stonhenge, hehehe!

  • Daniel Closa

    22/03/2011 19:20

    Carquinyol. He he. Deu ser cosa del Yin i el Yang :-D

    Montserrat. Ja falta poc!

    david güell. Un sistema d’alarma de la natura. I el fet que siguin amargants tmbé ajuda a evitar intoxicacions. Sobretot per part de les criatures.

    Brian. Doncs és molt possible. Però la veritat és que no ho se.

    Marc. Tema cireres per aquí, cap dubte!… Santa Coloma de Cervelló o Sant Climent de Llobregat.

    Anna Miret. Realment, ara entrem en un moment de l’any extremadament fotogènic.I la zona que esmentes és espectacular!

  • Anna Miret Fonts

    22/03/2011 19:01

    Els ametllers ja fa dies que han florit, ara ja tenen les tendres i verdes fulles qu’els aniran revestint, el que és un espectacle digne de veure es l’imatge dels camps de presseguers i nectarines als voltants de Lleida, les Terres de Ponent ofereixen un paisatge que no té res a envejar al Valle del Jerte, Us en recomano una passejada per la zona de Lleida , Soses i rodalíes… ah! i no us oblideu de prendre la camera fotogràfica!

  • Marc juvinya

    22/03/2011 15:21

    Hola Daniel, jo fa un parell de setmanes vaig veure uns arbres prop de casa meva a Barcelona i em van semblar que eren ametllers pero anava amb dos japonesos que aseguraven que eren cirerers per les senyals que te el tronc i em va semblar extrany ja que normalment els cirerers floreixen mes tard.
    Jo voldria sapiguer si sabries dir-me on es poden trobar cirerers a Barcelona o a qui ens podem adresar perque ens en informin. Es que tinc uns japonesos que estan com bojos per trobar-ne.

  • Brian

    22/03/2011 14:56

    Quan era nano intentava menjar-me l’ametlla de fruites carnoses com el préssec, la pruna o l’albercoc, i descobria, amb desengany, que solien ser amargants. ¿No serà que això és el normal, i que l’ametlló és la excepció?

  • david güell

    22/03/2011 10:20

    Si mal no recordo el llindar d’olor del cinahídric està molt proper a la seva concentració de toxicitat. Així que quan ensumes ametlles amargants, millor no enganxar-t’hi !!

  • Montserrat Esteve

    22/03/2011 9:43

    l’hivern se’m fa llarg i espero amb il·lusió “aquell dia”
    bona primavera!

  • Carquinyol

    22/03/2011 8:55

    Oh noi… Què romàntic !! Comences parlant de floretes i acabes parlant… d’enverinament per cianur !

    Tot un home del Renaixement…. de la família Borja, és clar ! :P