L’idioma; efectes secundaris

idiomes.jpg Moltes vegades es diu que els idiomes no haurien de aixecar tantes passions ni problemes ja que, en el fons, només són eines que fem servir per comunicar-nos. Un raonament aparentment correcte, però que de seguida notem que és erroni. Per descomptat que l’idioma serveix per comunicar-nos, però sembla que el seu efecte és més subtil i el fet de parlar un idioma o altre pot modificar la manera com veiem el món. L’idioma que parlem ens fa com som d’una manera més intensa de la que semblaria.

En un article que acabo de trobar posa uns quants exemples prou divertits. Per exemple, a Austràlia, els indígenes que parlen un idioma anomenat kuuk thaayorre sempre tenen clar on són els punts cardinals. Sense necessitat de brúixola poden assenyalar el nord, el sud o la direcció que calgui. El motiu és, justament, el seu idioma.

Quan nosaltres parlem i hem de fer referencia a distribucions en l’espai acostumem a fer-ho respecte de nosaltres mateixos. Posem les coses a la dreta, a l’esquerra o al davant. Si no ho fem així, ho precisem “a la teva esquerra”, “al seu davant”. Però els parlants de kuuk thaayorre sempre ho fan respecte als punts cardinals. Per parlar dirien que “tinc la pantalla de l’ordinador al nord-oest de la meva cara”, o “la bicicleta ha passat pel sud del vianant”.

Ens sembla estrany, però en realitat és un sistema tant bo com el nostre. L’únic problema és que t’obliga a saber sempre on hi ha el nord. I la conseqüència és que, de ben petits, els nens que parlen kuuk thaayorre poden orientar-se d’una manera que nosaltres som incapaços de fer. L’idioma els ha modelat la percepció de la seva situació en el planeta.

Un altre curiositat està en la manera com anomenem els números. Quan es calculen temps de reacció es nota que els que parlen determinats idiomes triguen una mica més a fer algunes operacions amb l’onze i el dotze. L’anglès, amb eleven i twelve n’és un exemple clar. En canvi aquesta dificultat no s’observa en idiomes en que el nom d’aquests números seria equivalent a diun o didós, igual que disset, divuit, vint-i-dos o trenta-u. El fet d’anomenar d’una manera diferent de la norma aquests números complica la manera d’operar amb ells.

La percepció del propi sexe s’ha vist que apareix en moments diferents depenent de l’idioma en que es parla. Nosaltres diem jo i tu, però diferenciem entre ell i ella. En canvi, hi ha idiomes en que ja diferencien el tu segons si és masculí o femení. Doncs be, els parlants d’aquests idiomes identifiquen el propi sexe un any abans que aquells que parlen idiomes en que no es fa distinció.

Quan t’adones d’això, notes com de difícil pot ser la feina dels traductors (la dels bons traductors). I també em fa pensar en diferències que poden estar relacionades amb l’idioma. És el mateix concepte, però em genera un sentiment subtilment diferent dir, o escoltar, “t’estimo” o “te quiero”. La segona té afegit un component de possessió, degut a que la paraula té dos sentits, que li atorga un valor diferent. I això malgrat saber perfectament que en els dos cassos vull, o volen, expressar el mateix sentiment.

L’idioma ens permet comunicar-nos, però sembla que fa més que això. En certa manera modula la manera com interioritzem el món i la vida que vivim.

6 comentaris

  • Ariadna

    05/04/2011 11:07

    Sempre m’ha fascinat la capacitat que ténen els idiomes d’estructurar-nos la ment i de fer-nos veure la realitat amb uns determinats ulls.

  • Daniel Closa

    04/04/2011 7:39

    Carquinyol. He he. Doncs no m’imagino dels parlants de quin idioma deus parlar, no… :-D

    SM. Buf. I quan comences a llegir n’hi ha un grapat més. Per exemple, nosaltres ordenem les coses d’esquerra a dreta, els hebreus ho fan de dreta a esquerra, els xinesos ho fan de dalt a baix. però els que parlen kuuk thaayorre ordenen les coses… d’oest a est!

    david. I regalimar! Aquesta fascina un company de Salamanca que està aprenent català.

    Josep M Rovira. Exacte. Hi ha paraules que tot i tenir una per traduir, no representa exactament el mateix matís.
    (I gràcies a tu per passar per aquí!)

  • Josep Ma Rovira

    01/04/2011 10:59

    Cert. Hi ha llengües que plantegen una altra manera de pensar i expressar-te, com les llengües orientals i que, de vegades, intentar traduir un concepte d’una llengua a una altre sigui molt difícil.
    Fa temps que segueixo el teu bloc, just un any, i es exquisit. Escampes ciència cada dia però tant bé i tant clar que fas esperar-te amb delit la propera entrada.
    Felicitats Daniel.

  • david güell

    01/04/2011 10:55

    I estem molt de sort de ser catalanoparlants. Tenim paraules extremadament riques que denoten el que vols dir: enraonar n’és un bon exemple que per exemple no existeix en castellà.

  • SM

    01/04/2011 10:45

    Totalment cert. Uns exemples molt curiosos!

  • Carquinyol

    01/04/2011 8:27

    De fet l’idiom encara té més efectes secundaris, fins i tot fisiòlogics…

    • A determinades persones els fa augmentar la tensió que unes altres determinades persones parlen un determinatidioma.

    • A determinats llocs i moments parlar un determinar idioma pot fer augmentar el risc de patir traumatismes.

    PS: No estic pensant en Suïssa… ;)