Arxiu del dilluns, 4/04/2011

Encara es mouen per Mart

dilluns, 4/04/2011

Tracks.jpg Hi ha temes que, de tant en tant, val la pena recuperar per veure com segueixen progressant. I potser un dels més emocionants és el viatge dels dos robots que es van enviar a Mart ja fa sis anys. L’Spirit i l’Opportunity, o més estrictament els MER-A i MER-B (per Mars Exploration Rover) han esdevingut un dels èxits més interessants de l’exploració de l’espai.

La missió consistia en enviar dues naus que portaven uns petits robots equipats amb càmeres i diferents aparells analítics. Aquestes no eren les primeres sondes que enviàvem a Mart. Fa ja uns quants anys, les Viking es van posar sobre terra marcià i van fer alguns experiments. Eren estacions immòbils, però a finals dels 90 es va enviar la Mars Pathfinder, que va dipositat un petit robot mòbil, batejat com Soujourner, que es va desplaçar per la superfície del planeta roig durant unes quantes setmanes.

Aquesta missió va representar un canvi important. Malgrat que el robot va fer un camí relativament petit, va demostrar que es podien enviar rovers controlats a distància per explorar el planeta. I anys després va ser el moment del projecte  Mars Exploration Rover que, amb pocs dies de diferència, va dipositar dos nous rovers a Mart; l’Spirit i l’Opportunity.

Aquests ja eren més grans que el Soujorner. Aquell feia 60 cm de llarg, mentre que els d’ara fan més de dos metres d’ample. La seva capacitat de moviment i de durada també eren més grans i per això la missió estava prevista per fer més camí i durar 90 dies marcians, que s’anomenen sols i duren 24 hores i 39 minuts. La dada que sempre fa gràcia recordar és que la missió havia de durar 90 sols (o 92 dies), però ja porta més de sis anys… i encara segueix!

De fet, segueix l’Opportunity, que a hores d’ara es va desplaçant lentament camí d’un altre cràter marcià per explorar-lo. L’Spirit, en canvi, va quedar encallat a la sorra en una zona batejada com Troia i tots els intents per alliberar-lo van fallar. Aleshores es va decidir que seguiria les anàlisis i la recollida de dades com si fos una missió estàtica. Però fa uns mesos es va perdre el contacte i de moment encara no s’ha restablert. De totes maneres, el seu funcionament depèn de panells solars i resulta que està situat en un indret on ara és hivern. Això vol dir que rep poca llum i potser va curt d’energia. Els de la NASA esperen que amb la primavera marciana es pugui recarregar prou com per restablir el contacte. En cas contrari, Troia serà el destí final del rover.

A l’altra banda del planeta, l’Opportunity segueix en peu. Movent-se lentament, però fent molt camí. Al desembre ja portava recorreguts més de vint-i-sis quilòmetres. No penseu que el guien com un cotxe teledirigit. El senyal enviat des de la Terra triga una estona a arribar a Mart. Uns nou minuts quan els dos planetes estan propers i uns setze quan estan allunyats. A més el senyal no va directe entre el rover i la Terra sinó que hi ha una nau en orbita al voltant de Mart (la mars Odissey) que fa de repetidor del senyal.

Tot plegat fa impossible una guia en temps real. El que fan es analitzar on està el robot, programar una trajectòria d’uns quants metres, enviar les instruccions i, quan el robot s’ha desplaçat i envia el senyal d’on ha anat a parar, repetir la operació. Així, cada moviment, cada anàlisi i cada fotografia és preparen amb antelació i es fan relativament poc a poc.

Les dades científiques han resultat prou importants. Evidències de la presència d’aigua en un passat proper, anàlisi de les roques de Mart en diferents indrets, estudi de la composició de l’aire i de la radiació que arriba…

Però el millor han estat les fotos. Unes imatges que han convertit el planeta Mart en un indret real. Amb paisatges fantàstics per on és fàcil imaginar una passejada. Amb cràters amb pendents per on et deixaries lliscar. Amb remolins de vent passant per davant de la càmera. Amb postes de Sol mandroses i solitàries…

Nosaltres encara no hi anirem, però al menys ja sabem els paisatges que trobaran els primers que hi arribin.