Erupció solar

304prom_erupt_Mar2011.jpg Hi ha imatges que són espectaculars i, malgrat tot, no ens arribem a fer una idea de com d’espectaculars són realment. El dia 13 de febrer va tenir lloc una erupció solar i el 19 en vam gaudir una altra. La primera apuntava directa cap a la Terra, però la segona la vàrem veure de costat i resulta més espectacular. De la superfície del Sol surt una immensa flamarada que surt disparada cap a l’espai, encara que part de la matèria torna a caure. La fotografia és impactant, però el video encara ho és molt més.

Tot i així, costa molt fer-se idea de les proporcions del que veiem. Com no hi ha cap referència, no podem comparar amb res. Però, quan torneu a mirar la imatge tingueu present que la flamarada que es veu és… moltes vegades més gran que la mateixa Terra! Si voleu comparar les dimensions (no les distàncies eh!), aquí hi ha un fotomuntatge que, tot i correspondre a una altre erupció, resulta aclaridora de la magnitud d’aquestes erupcions.

Durant uns anys n’hem tingut poques d’aquestes erupcions. El Sol ha passat un període anormalment llarg de tranquil·litat. La seva activitat segueix un cicle de aproximadament onze anys i el desembre del 2008 va arribar al mínim entre dos cicles. Per algun motiu, després li va costar arrencar la nova tanda de taques solars, erupcions i activitat en general.

Aquestes erupcions ens recorden que el Sol és una esfera de gas (bàsicament hidrogen i heli) on tenen lloc reaccions de fusió nuclear. En aquestes reaccions, cada segon es consumeixen set-cents milions de tones d’hidrogen. La fusió nuclear és difícil, però a l’interior del Sol, amb temperatures de vint milions de graus i pressions de deu mil milions d’atmosferes, doncs és bufar i fer ampolles.

Les imatges mostren l’ejecció d’una flamarada, espectacular, però tampoc de les més grans que tenim notícia. I de totes maneres, en realitat només veiem una part del que el Sol deixa anar. També hi ha radiacions, electrons, protons, partícules de tota mena i mida que surten a velocitats fabuloses. I de vegades hi ha mala sort i la flamarada envia el material en direcció a la Terra. És el que ha passat aquest febrer.

En condicions normals no passaria gran cosa. El camp magnètic de la Terra desvia la majoria del que arriba fins aquí. Durant uns dies les aurores boreals i australs poden resultar particularment espectaculars i extenses, però poca cosa més. De fet, les aurores que es van veure fa poc a regions més al sud de l’habitual tenien l’origen en la erupció del febrer.

Però, una erupció enfocada a la Terra i que sigui realment gran, si que afectarà als satèl·lits que tenim al voltant. Ells tenen molt menys camp magnètic i gens d’atmosfera per protegir-se. I els seus circuits són particularment sensibles a les radiacions que arribarien. També seria un problema si hi hagués una expedició tripulada per l’espai. Les parets de la nau són una pobre protecció enfront del flux de protons que els vindria a sobre.

Per això s’especula sobre els problemes que causarà el dia que una flamarada desconnecti bona part dels satèl·lits que tenim en funcionament. Telèfons, radio, internet… moltes coses passen per allà dalt i depenen del correcte funcionament dels satèl·lits. Si un s’espatlla pot ser un inconvenient, però si deixen de funcionar la majoria, tenim un problema molt greu.

El Sol és la font de vida del nostre planeta, però és una font de problemes quan sortim a l’espai. Per això sempre li tenim posat un ull a sobre. Fa gracia descobrir que hi ha observatoris del temps a l’espai per predir erupcions, activitat del vent solar i el clima de la nostra estrella. Són el que poden donar l’avís en cas de grans flamarades. El temps de reacció després de detectar-la només és d’entre un quart d’hora i un parell d’hores. No és gaire, però és el que hi ha. Potser es podrà protegir algun satèl·lit i prevenir el sistema de comunicacions.

Però sobretot, podem saber que s’apropen uns dies de grans aurores boreals i que, potser, sigui el moment de fer aquell viatge al nord d’Escandinàvia. No és freqüent que la natura avisi de quan oferirà espectacles com aquests.

8 comentaris

  • Daniel Closa

    06/04/2011 12:01

    Acollonant el video. Un dia he d’aconseguir anar a veure això en directe!
    Es pensa que hi havia aigua i que la temperatura era mçés atemperada. La clau no és que el Sol fos més calent, sinò que mart tenia més atmosfera. L’atmosfera ajuda a retenir el calor. Quan la va perdre la ocsa es va espatllar. Mart és més petit que la Terrra i genera menys gravetat, de manera que els gasos marxen amb més facilitat

  • Santi Cosmos

    06/04/2011 11:50

    dedueixo que si habia aigua liquida, potser era “habitable”

    salut

  • Santi Cosmos

    06/04/2011 11:34

    Mira quin vídeo més espectacular d’Aurora Boreal a vimeo:

    http://vimeo.com/21294655

    Per cert, si el planeta Mart era habitable fa milions d’anys, això es que la temperatura del sol era molt més elevada, no?

    salut

  • Daniel Closa

    06/04/2011 7:42

    Carquinyol. I això que el Sol és una estrella de mida normaleta. una erupció en una gegant roja ha de ser una canya!

    malayalam. Quan hi pensem una mica ens adonem que moltes coses que fem diariament depenen ja dels satèl·lits de comunicacions. Molt útil, però relativament vulnerable.

    Josep Mª Rovira. Com et passes :-D

    Arcangelo. De fet, al 1859 ja va tenir lloc una megatempesta solar que va portar un bon grapat de problemes. I això que no depenien tant de la tecnologia com ara. Algun dia tornarà a arribar una “tempesta solar perfecte” i la ballarem!

  • Arcangelo

    05/04/2011 21:04

    Bé, em sembla haver llegit per aquí que una flamarada prou intensa podia inutilitzar qualsevol dispositiu electrònic de la Terra. Però ja sense satèlits, tot plegat seria un caos, ja que avui en dia vivim potser massa interconnectats.

    http://www.contesdstoryville.com

  • Josep Ma Rovira

    05/04/2011 20:40

    Som espectadors de una de les millors pel·lícules, el dia a dia a l’Univers, avui el Sol, ahir les pluges de Titan, demà Mercuri…. Qui sap que hi haurà el cap de setmana. Daniel, tens un bloc que cada dia es exquisit, sigui quin sigui el tema. A reveure

  • malayalam

    05/04/2011 12:45

    Apostoflant com dirien el Robirosa! Home, si t’hi pares a pensar això dels satèlits podria ser un pollastre de dimensions importants…

  • Carquinyol

    05/04/2011 8:27

    La imatge és espectaular, sembla ben bé que el Sol faci un rot a l’espai !! Al costat de fenòmns com aquest queda clar que som ben poqueta cosa a l’Univers.