Arxiu del dijous, 7/04/2011

L’atac de la Comic Sans

dijous, 7/04/2011

helvetica.jpg Aquests dies una criatura odiada ha tret el cap de nou en un parell d’ocasions. Semblava que anava de baixa, però inesperadament a sorgit de la foscor i ha tornat a recordar la seva presencia. Una plaga que es reprodueix en els ecosistemes més inesperats. Que malgrat les seves evidents limitacions aconsegueix sobreviure i colonitzar nínxols insospitats. Encara hi ha qui espera reconduir la situació, però serà difícil. Quan la bèstia ha sortit del tancat, costa molt tornar-la a dins. Cal vigilar perquè en qualsevol moment pots topar de cara amb l’atac… de la lletra Comic Sans.

La primera noticia va ser quan es va saber que a la Copa del rei hi han gravat el noms dels guanyadors passats fent servir aquest tipus de lletra. Mira que n’hi ha per triar, però han escollit la Comic Sans. El motiu? L’ignoro. Però costa entendre la tria, a no ser que consideris que la Copa és una competició infantil.

I l’altre atac va ser el dia 1 d’abril. L’equivalent al dia dels innocents dels països anglosaxons. La broma de Google va ser que quan escrivies “Helvetica” per fer una cerca, la pàgina canviava i passava a estar escrita en Comic Sans! Una blasfèmia tipogràfica (i una broma molt ben triada!).

La Comic Sans és, probablement, la lletra més odiada , no per res intrínsec en ella sinó pel mal ús que se’n fa. La lletra va idear-se per resoldre un problema molt concret. Quan es tractava de dibuixar un còmic, posar els textos en lletra Times Roman quedava malament. Per un context informal, o infantil, el que calia era escriure el text en un tipus de lletra que mantingués les característiques de la resta. I les clàssiques tipografies no funcionaven.

Aleshores en Vincent Connare, un dissenyador de fonts (tipus de lletres) de Microsoft es va empescar una lletra aparentment mal feta, però que quedava molt escaient per posar en un còmic. Era una mena d’imitació de les lletres que escriuria el dibuixant fent-ho a mà. I realment li va sortir prou bé.

Però la lletra va caure en gràcia i la van començar a fer servir arreu i per altres funcions. Anuncis, cartes, panells, fulletons, presentacions i fins i tot he vist tesis doctorals (!) escrites fent servir la Comic Sans. No se si els que la fan servir tenen clar que el missatge que donen en triar la lletra és: “això que t’ensenyo és informal i infantil”. Es va arribar a fer servir tant que van sorgir moviments com l’associació contra l’abús de la Comic Sans.

El problema no és la lletra sinó l’ús excessiu i inadequat que se’n fa. Els qui la defensen diuen que tothom pot escriure com vulgui. Naturalment això és cert, però també tothom pot opinar. I com deia la iaia: Contra gustos no hi ha disputes, però hi ha gustos que mereixen pals.

En tot cas, l’èxit de la Comic Sans és un exemple del que passa en ocasions entre les espècies vives. Sistemes evolucionats amb un objectiu acaben fent-se servir per altres coses que no hi tenien res a veure. En l’evolució sempre veiem les coses evidents. Les adaptacions més exquisides o les més sofisticades. Però de vegades, l’èxit arriba amb sistemes aparentment poc adaptats, o adaptats per finalitats diferents de les que al final es fan servir.

Membranes que servien per regular la temperatura poden acabar esdevenint ales o èlitres d’insectes. Pavellons auditius d’animals serveixen per regular la temperatura. Peces de la mandíbula de peixos primitius acaben esdevenint ossets de les orelles dels mamífers. Branques de plantes poden acabar per actuar com si fossin fulles, i fulles poden adoptar color i fer de pètals. Res de tot això tenia els seus inicis en la feina que han acabat per fer.

I lletres dissenyades per còmics poden aparèixer en conferencies sobre qualsevol tema o en indrets encara més inesperats.