Diumenge toca decidir.

1765477_300.jpgQue voleu que us digui? Deu ser per la meva formació com a científic. O potser simple sentit comú. O el fet que, tot i valorar les opinions, no puc prescindir de les dades reals. Per això, quan es tracta de saber alguna cosa, el millor és esbrinar-ho. Pot ser fent experiments o, en ocasions, simplement preguntant, com passarà aquest diumenge a Barcelona.

I passa poques vegades, però ocasionalment planteges una hipòtesi i quan vols fer els experiments, o les consultes per esbrinar la realitat, topes amb oposicions inesperades. En general malfio dels qui intenten frenar el coneixement, però hi ha de tot a tot arreu i els interessos poden ser molt alambinats (o molt evidents).

Hi ha qui  diu que el tema no interessa, que no és el moment,  que no és legal, que hi ha coses més importants a fer, que farem enfadar algú, que no servirà de res o que la pregunta està mal plantejada. De fet, pots trobar arguments molt peregrins o absurds. Alguns que fins i tot causen una mica de vergonya aliena de pur ridículs (i que faran riure d’aquí a poc, quan demanin la participació en els seus experiments o consultes).

De totes maneres, al final sempre em pot la vena científica. Si vols saber una cosa, els raonaments, els arguments, les disquisicions, el pes de les autoritats o la opinió dels que consideren una mena de pares protectors, no tenen cap valor. Després, com en tot experiment, ja es veurà com s’interpreten els resultats, quina utilitat tenen o quina utilitat els volem donar. Però això ja serà una altra història.

En tot cas, el que cal és decidir-se, anar i esbrinar-ho. Amb un experiment o, simplement, preguntant i decidint.

11 comentaris

  • Annabet

    10/04/2011 2:17

    Bé, alguns i algunes vam votar fa molt de temps… i malgrat les hipòtesis i les anàlisis, hem arribat a la conclusió, potser no gaire científica, de que cadascú interpreta les dades com li convé.

  • Josep Al-Aziz

    09/04/2011 11:59

    D’entre tots els arguments en contra de la consulta, o fins i tot contra el procés d’Independència, els que em fan més gràcia són el que converteix en una constant el producte entre independència i globalització i el que diu que el millor remei per la necessitat d’Independència és viatjar pel món.
    Curiosament són dos arguments brandats pels que ens volen presoners d’un projecte estatal opressiu i que s’enfonsa.
    En un món globalitzat, on el estats prenen el paper de representants de les nacions, a tota nació li cal un estat. Ser una nació, on les necessitats de projecció internacional les interpreta un estat que la rebutja, és una incongruència.
    D’altra banda, viatjar pel món et fa enyorar l’escalfor de la llar. A qui té casa pròpia l’ajuda a valorar-la, a qui li tenen llogada a un preu excessiu, el mou a voler-la seva. En el cas que ens ocupa, aquells que ens diuen que ens cal veure món per desistir de l’anhel d’Independència, és que acaben de tornar de la seva primera experiència a l’estranger i ens prenen per tant incultes com són ells.

  • Josep Ma Rovira

    08/04/2011 20:37

    Cert, preguntar es maduresa democràtica. Dir que no es el moment, que si la crisi…potser inmaduresa democràtica o senzillament pors.
    Afegiria les amenaces de quatre arreplegats símbols d’una indigestió democràtica que no superen. Cal votar? Tothom es lliure en aquesta consulta, faltaria més, i hom es pot quedar a casa, es clar!, però si hom vota, no es un vot perdut en un partit polític minoritari, es un vot que dirà si o no. Jo ja vaig votar quan en vaig tindre oportunitat, ara toca a Barcelona i altres llocs.

  • Daniel Closa

    08/04/2011 17:36

    Joan. He he. Recorda que hi ha qui ens vol dil·luir a nivells homeopàtics!

  • Joan Codina

    08/04/2011 17:33

    Estadistica amb una N més petita que el numero d’Avogadro…?? Em sembla que els termodinàmics s’enfadarien.

    Dan que vagi molt bé diumenge, participar en experiments com aquests és realment emocionant.

  • Daniel Closa

    08/04/2011 15:22

    carquinyol. Per arguments divertits els del periodico avui. Per exemple, sembla que poder votar durant molts dies és un demèrit en la consulta de diumenge, però promou la participació quan era per la diagonal. El concepte “opinió contradictoria” no el tenen massa clar.

    Núria. Cada experiment, si està ben fet, resol algusn dubtes i permet treure conclusions que obren la porta a nous dubtes.

    Carles Ruiz. Tens raó en tot, però técnicament no es pot resoldre tot d’una vegada. per això cal anar pas a pas. I el primer es esbrinar quanta gent pensa que hi ha un problema que cal respodre. A partir de les dades, caldrà (o no) afrontar la resta.
    Mmmmm, però lo de les simulacions, en teoria estan bé, però a la pràctica, res millor que anar i provar-ho. Moltes vegades surgeixen sorpreses.

    david. Si. D’excuses per no fer res sempre n0hi ha hagut moltes. La història de la ciència (i la resta) n’és rica en exemples.

    Brian. Interesssants preguntes-.
    Com que la proposta és overta a tohom, no és que sigui representativa sinò que abarca tot el camp d’estudi (en una enquesta caldria analitzar la representativitat, però en la consulta no). El percentatge de població que tria formar part o no de l’Univers és un dels paràmetres més interessants que aclarirem amb la consulta.
    El doble cec… no. En aquest cas no veig com fer-lo. Tampoc tinc clar quin seria un grup control acceptable.
    L’efecte placebo sempre hi és. I en aquest cas segurament és molt intens. però a mi m’encanta el placebo. Mentre solucioni els problemes…

  • Brian

    08/04/2011 13:59

    No se’m havia acorregut mirar-m’ho sota el prisma de l’experiment científic, però ja que ho planteges, s’hem acudeixen algunes preguntes:

    ¿És representatiu un experiment amb un univers on cada individu decideix si forma, o no, part d’aquest univers?

    ¿Quina seria la equivalència del “doble cec” en aquest experiment?

    ¿No correm el risc de l’efecte placebo ens ho esgarrií tot? :)

  • david güell

    08/04/2011 10:40

    Tots els arguments que es donen en contra, són arguments de gent que té por dels canvis i que ja viu bé tal i com ara (la portada d’avui del Periódico clama al cel).
    Amb tot, si realment vivim en democràcia, cal poder realitzar consultes. Jo ja vaig votar el 28f de l’any passat. Ara us toca a vosaltres. Jo ja he decidit !! Molta sort

  • Carles Ruiz

    08/04/2011 9:18

    Hola, crec que desde el punt de vista social, l’expressió en unes urnes demostraria majoria d’edat democràtica. Una altra cosa és que hi hagi detractors, però respectant el dret d’expressió.

    Si m’ho planteges desde el punt de vista científic, diria en canvi que no té sentit. No té sentit plantejar adhessions a un problema que no és nou, sense una proposta(es) de projecte darrera, que doni solucions possibles.

    Sense voler arrivar al determinisme que mostra el video “Documental Zeitgeist- Moving Forward (Zeitgeist 3)”, crec que fa falta definir aquest projecte i crear un model informàtic on estudiï les repercussions de cada solució aportada. El futur està en simular les solucions abans, sense necessitat d’experimentar “físicament” els errors de càlcul.

    Un altre debat és, si aquesta lluita (nacionalisme vs globalització), té sentit, i si potser no caldria alçar una mica més la mirada i veure-ho tot una mica desde més lluny. Us sona el sistema de vasos comunicants?

  • Núria Tomàs

    08/04/2011 9:01

    A la Seu d’Urgell ja vam plantejar la hipòtesi fa cosa d’un any, vam fer els experiments oportuns, les proves necessàries i en vam obtenir uns resultats. Després de tot, vam extreure’n unes conclusions. Però en investigació també sabem que els resultats obtinguts arran del plantejament d’una hipòtesi generen més hipòtesis i més estudis que et fan anar més enllà.
    Molta sort diumenge!

  • Carquinyol

    08/04/2011 7:57

    És molt divertit l’argument aquest de ‘hi ha coses més importants’… encara que el que és realment divertit és com l’utilitzen segons interessi o no.

    Aprofiteu l’oportunitat els que podeu, que altres no la tenim tot i que ens agradaria !