Arxiu del dilluns, 11/04/2011

Ferides que brillaven en la foscor

dilluns, 11/04/2011

photorhabdus.jpg Fins l’aparició dels antibiòtics, la majoria de morts durant les guerres no eren causades directament per les armes, sinó per les infeccions. Ferides que no resultaven necessàriament letals, s’infectaven amb facilitat i els microbis acabaven la feina de les armes. Però durant la guerra civil americana i també durant la primera guerra mundial, hi havia soldats que podien mantenir un bri d’esperança si observaven un fet aparentment miraculós. Si la ferida, encara  oberta, brillava amb una llum blavosa, hi havia moltes possibilitats de curar sense problemes. Era el que anomenaven “el resplendor de l’àngel”.

Això d’una ferida brillant en la foscor recorda escenes pròpies de la ciència ficció, però en aquest cas era ben real. El nom el van posar per la creença que Deu enviava un àngel a protegir-los i la llum que veien era literalment celestial. Com acostuma a passar, amb el temps hem pogut esbrinar l’origen de la llum i el motiu de la cura. No és miraculós, però és realment fascinant.

El responsable de la llum és un bacteri anomenat Photorhabdus luminescens. Un dels pocs bacteris que emeten llum i que no viuen al mar. El que els soldats veien era el resultat de una infecció per un bacteri. La sort era que aquest bacteri en concret no afecta particularment als humans, però manté una guerra ferotge amb altres bacteris. La presencia de Photorhabdus a la ferida evitava que altres bacteris més patògens la colonitzessin.

En realitat els soldats treien partit de la guerra particular de Photorhabdus i del seu curiós sistema de vida. Aquest microbi viu a l’interior dels budell d’uns nematodes, uns cucs minúsculs, que s’alimenten de larves d’insectes. Aquests nematodes viuen al terra i van escarbant fins que troben una larva d’insecte. Aleshores s’obren camí per la cutícula i quan arriben a l’hemocele (el sistema circulatori de l’insecte) l’infecten amb Photorhabdus.

El bacteri allibera toxines que maten l’insecte i també enzims que el desfan per dins. Talment un “alien” però de mida microscòpica. Amb l’insecte fet literalment farinetes, tant els bacteris com els cucs es poden donar un banquet per créixer i reproduir-se.

L’únic problema seria que altres bacteris intentarien aprofitar-se i participar del banquet. Per evitar això, Photorhabdus deixa anar també un bon grapat d’antibiòtics naturals que maten els altres bacteris. Aquests antibiòtics eren el que protegien les ferides dels soldats i les mantenien netes d’infeccions més perilloses.

Però arriba un punt en que el menjar s’acaba. Aleshores el microbi torna a colonitzar el budell del cuc i marxen a buscar una altra víctima. El dubte que queda és la llum. Per quin motiu ha de fer llum el bacteri? Del cert no ho sabem, però es creu que serveix de parany per als insectes. Igual que moltes papallones van cap a la llum durant les nits d’estiu, potser els insectes o les larves són atrets per la brillantor que generen els cucs infectats amb Photorhabdus. Quan s’hi acosten, el cuc se’ls enganxa i obre el camí per els bacteris.

Esbrinar tot aquest cicle de vida ha permès aclarir el misteri de les ferides lluents dels soldats i les seves miraculoses curacions. Però també obre el camí a la identificació de nous sistemes per lluitar contra les infeccions i fins i tot noves estratègies de control de plagues. Es pot fer créixer el bacteri i dispersar-lo per les collites. Amb un guardià com aquest, pocs insectes gosaran ficar-s’hi.

Del mite de la resplendor de l’àngel que promet la curació de les ferides, a nous antibiòtics i  tècniques de biotecnologia per millorar el rendiment dels conreus. Potser s’ha perdut una mica de màgia en el camí, però realment hi hem sortit guanyant.