Arxiu del dimarts , 12/04/2011

Creacionistes diversos

dimarts , 12/04/2011

creacionista.jpg Al seu llibre “The greatest show on Earth”, en Richard Dawkins comença oferint una metàfora per descriure els problemes que genera el creacionisme. Ha de ser esgotador, i de vegades desesperant, intentar ensenyar evolució i topar amb alumnes als que poderosos grups de pressió els fan pensar que tot allò és fals, que la Terra no té milions d’anys, que les espècies són immutables i que la creació va tenir lloc tal com explica, literalment, la Bíblia. Els creacionistes fan bandera de la ignorància i dediquen molts esforços a fomentar-la.

Però el més curiós (i trist) és que la metàfora que tria en Dawkins i que potser ell pensa que és un exercici d’imaginació portada a l’absurd, s’acosta en algun aspecte molt més del que s’imagina a una descripció de la realitat. Tant, que gairebé podríem fer servir als creacionistes negant totes les evidències com una metàfora per descriure el que passa per aquí. El llibre de Dawkins comença així:

“Imagini que vostè és un professor de llatí i d’història de Roma ansiós per transmetre el seu entusiasme pel món antic  (…) És una gran empresa i porta temps, concentració i dedicació. Així i tot, vostè descobreix que està malbaratant el seu temps contínuament i que la seva classe veu distreta la seva atenció per un grup d’ignorants baladrers (com acadèmic del llatí, vostè diria millor ignorami) que, amb suport polític i especialment econòmic, conspiren sense descans per persuadir els seus desafortunats alumnes que els romans mai existiren. Mai hi va haver un Imperi romà. El món sencer va començar a existir només una mica abans del que arriba a la memòria viva. L’espanyol, l’italià, el francès, el portuguès, el català, l’occità, el romanx: totes aquestes llengües i els seus dialectes van aparèixer de forma espontània i independent, i res deuen a cap antecedent com el llatí. En lloc de dedicar tota la seva atenció a la noble vocació de professor i acadèmic del món clàssic, es veu forçat a emprar el seu temps i esforç en una decidida defensa de la proposició de que els romans van existir alguna vegada: una defensa contra una exhibició de prejudici ignorant que el faria plorar si no estigués tan ocupat lluitant contra ella.”

Absurd oi? Una bona metàfora de les dificultats que genera el creacionisme. Però no puc deixar de pensar en la metàfora absurda de Dawkins quan mirant per la xarxa topo amb coses com:

“Por eso, la historia de nuestra Lengua, no empieza con la llegada a Baleares de las tropas aragonesas y mercenarias de D. Jaime I rey de Aragón, ahora hace 700 años; sinó que nuestra lengua Balear, se empezó a formar hace unos 7.500 años, en pleno Mesolítico. Pues así nos lo confirman los descubrimientos arqueológicos de la cueva de “Canet” en particular, y de otras situadas por Sansélles, Santñy y Llubí”.

Reconec que de filologia no en soc cap expert, però pensar que l’origen del balear és anterior  en 4.500 anys al del llatí em sembla una mica exagerat.

Però n’hi ha més, per exemple aquesta altra sobre el valencià:

“…Por lo tanto, el secesionismo lingüístico no existe, porque las lenguas nunca han estado unidas, no hay más que ver lo temprano que fue el Siglo de Oro Valenciano, siendo el primer Siglo de Oro de todas las lenguas románicas. Teniendo en cuenta que estas dos lenguas nunca han estado unidas teniendo una evolución diferente y atendiendo a razones históricas, literarias y sociolingüísticas, que son las que rigen la diferencia entre lengua, habla, variedad y dialecto, el Valenciano es la lengua propia de los valencianos, y son los valencianos los que tienen que decir sobre su lengua sin imposiciones políticas.”

És indiscutible que decidir que fer amb el valencià pertoca només als valencians. Però per afirmar que les llengües mai no han estat unides, potser cal tenir una visió molt condicionada de les coses.

Dawkins pensava que triava una metàfora exagerada? Doncs potser no tant. De manera que si per aquí passa algun amic del senyor Dawkins, li podeu dir que  amb l’exemple que es va inventar potser va fer curt. En realitat si que hi ha “creacionistes lingüístics” que defensen posicions contra tota evidència científica i que ho fan amb important suport polític, econòmic i mediàtic.