Arxiu del dimecres, 13/04/2011

Elixir de joventut? Vols dir?

dimecres, 13/04/2011

ou.jpg A la vida cal trobar un equilibri, no sempre fàcil, entre l’escepticisme radical i la credulitat total. No pots creure tot el que et diuen perquè t’entabanarien sense parar. Però tampoc és assenyat instal·lar-se en un tancament a tot el que et sembli nou o estrany perquè pots deixar passar grans oportunitats de millorar, aprendre i progressar. Aquest és el dilema que tenim cada dia en el món de la ciència. Sempre volem trobar coses noves, però quan algú afirma que ha trobat alguna cosa nova, li exigim demostracions d’allò més concloents.

Aquests dies s’ha parlat dels suposats efectes antienvelliment d’un component alimentari que està de moda entre el personal del país. El producte, conegut com l’elixir d’ou que comercialitza un veterinari, és un extracte de proteïnes de l’embrió de l’ou de gallina fecundat. Llegeixo que permet la regeneració constant de les cèl·lules de manera que l’envelliment quedaria aturat.

El problema quan una cosa es posa de moda és aquest: que està de moda i els raonaments queden en un segon terme. La meva primera reacció va ser pensar: “Això és una collonada. Ni de conya pot ser tant fàcil aturar el l’envelliment i qui s’ho cregui necessita tornar a l’escola per repassar unes quantes lliçons de ciències naturals.”  Reconec que va ser una reacció una mica visceral i que vaig aprenent a malfiar de les meves primeres impressions.

Per entendre la meva reacció n’hi ha prou en fer una petita cerca a Google. En pocs minuts trobo: “Alimentos antioxidantes: elixir de juventud”; “El té blanco, elixir eterna juventud”; “El aceite de oliva, elixir de juventud”; “Crema de semen, el elixir de la juventud”; “Revidox, un novedoso elixir de la juventud”; “El vino, el nuevo elixir de la juventud”; “Manzanas, elixir de juventud”; “Agua de glaciares como elixir de la juventud”; “Vitamina E, el elixir de la juventud”; “Hormona de crecimiento elixir de la eterna juventud”; “Cerveza: elixir de juventud”; “La miel, elixir de la juventud”;…

N’hi ha més. Molts més. Per això, la promesa d’un de nou ja més que entusiasmar, avorreix una mica. Sobretot perquè veig que no es presenten estudis clínics per demostrar les suposades qualitats. No vull dir que no les tingui eh! Però per afirmar-ho, cal demostrar-ho. També observo que no es ven com a medicament sinó com a producte d’alimentació. La diferència és important perquè així, legalment, es poden afirmar coses sense necessitat de gaires proves.

Seria fantàstic que un simple aliment tant fàcil d’obtenir com unes proteïnes d’ou actuessin permetent la regeneració constant de les cèl·lules. O potser no. En realitat no tinc les dades concretes del mecanisme d’acció, però estic segur que no pot ser aquest que expliquen. Si fos així, el risc de desenvolupar tota mena de tumors  augmentaria de manera brutal. Les cèl·lules han de regenerar-se les vegades que toca, però després han de deixar de fer-ho! I cada cèl·lula té els seus sistemes de regulació particulars. Massa complex perquè un únic producte ho moduli tot.

Com que es tracta d’un producte que es menja, els seus efectes tampoc poden ser directament per les proteïnes que conté, ja que seran digerides a l’estómac. És molt més probable que es tracti d’un suplement de vitamines i oligoelements amb un cert valor nutritiu i energètic. Res que no facin mil altres productes similars.

I, és clar, un important efecte placebo, que en aquests cassos acostuma a ser el més efectiu. Això no ho dic com un fet negatiu. Si algun producte em fa sentir millor gràcies a l’efecte placebo, benvingut sigui. M’ha fet gràcia alguna declaració que he llegit al diari on algú afirma que el producte li ha “aportat vitalitat i unes energies suplementaries que m’han demostrat que tenen un efecte en persones sanes que no és placebo”. Fa gràcia perquè no veig com es pot demostrar això a ningú. La única manera seria fer un estudi comparat amb dos grups prou grans de persones, un grup que prengui l’elixir i l’altre que es pensi que el pren però que en realitat prengui alguna altre cosa similar i sense cap virtut.

De totes maneres, la confiança amb que s’ha fet la afirmació (“m’han demostrat que no és placebo”) suggereix una fe molt intensa en les propietats del producte. I això és exactament el  que cal per desencadenar un potent efecte placebo.

En tot cas, caldrà esperar a veure les dades dels estudis clínics, els efectes sobre el comportament cel·lular i la seva seguretat sanitària. Fins aleshores seguiré escèptic però deixant la porta oberta a l’esperança. Igual que amb la resta de presumptes elixirs que  prometen la joventut eterna.

Tot i que… joventut eterna. Realment la voldria? Em sembla que ja m’està bé el cicle vital normal. Amb envellir dignament, i quan toca, en tinc prou.