Elixir de joventut? Vols dir?

ou.jpg A la vida cal trobar un equilibri, no sempre fàcil, entre l’escepticisme radical i la credulitat total. No pots creure tot el que et diuen perquè t’entabanarien sense parar. Però tampoc és assenyat instal·lar-se en un tancament a tot el que et sembli nou o estrany perquè pots deixar passar grans oportunitats de millorar, aprendre i progressar. Aquest és el dilema que tenim cada dia en el món de la ciència. Sempre volem trobar coses noves, però quan algú afirma que ha trobat alguna cosa nova, li exigim demostracions d’allò més concloents.

Aquests dies s’ha parlat dels suposats efectes antienvelliment d’un component alimentari que està de moda entre el personal del país. El producte, conegut com l’elixir d’ou que comercialitza un veterinari, és un extracte de proteïnes de l’embrió de l’ou de gallina fecundat. Llegeixo que permet la regeneració constant de les cèl·lules de manera que l’envelliment quedaria aturat.

El problema quan una cosa es posa de moda és aquest: que està de moda i els raonaments queden en un segon terme. La meva primera reacció va ser pensar: “Això és una collonada. Ni de conya pot ser tant fàcil aturar el l’envelliment i qui s’ho cregui necessita tornar a l’escola per repassar unes quantes lliçons de ciències naturals.”  Reconec que va ser una reacció una mica visceral i que vaig aprenent a malfiar de les meves primeres impressions.

Per entendre la meva reacció n’hi ha prou en fer una petita cerca a Google. En pocs minuts trobo: “Alimentos antioxidantes: elixir de juventud”; “El té blanco, elixir eterna juventud”; “El aceite de oliva, elixir de juventud”; “Crema de semen, el elixir de la juventud”; “Revidox, un novedoso elixir de la juventud”; “El vino, el nuevo elixir de la juventud”; “Manzanas, elixir de juventud”; “Agua de glaciares como elixir de la juventud”; “Vitamina E, el elixir de la juventud”; “Hormona de crecimiento elixir de la eterna juventud”; “Cerveza: elixir de juventud”; “La miel, elixir de la juventud”;…

N’hi ha més. Molts més. Per això, la promesa d’un de nou ja més que entusiasmar, avorreix una mica. Sobretot perquè veig que no es presenten estudis clínics per demostrar les suposades qualitats. No vull dir que no les tingui eh! Però per afirmar-ho, cal demostrar-ho. També observo que no es ven com a medicament sinó com a producte d’alimentació. La diferència és important perquè així, legalment, es poden afirmar coses sense necessitat de gaires proves.

Seria fantàstic que un simple aliment tant fàcil d’obtenir com unes proteïnes d’ou actuessin permetent la regeneració constant de les cèl·lules. O potser no. En realitat no tinc les dades concretes del mecanisme d’acció, però estic segur que no pot ser aquest que expliquen. Si fos així, el risc de desenvolupar tota mena de tumors  augmentaria de manera brutal. Les cèl·lules han de regenerar-se les vegades que toca, però després han de deixar de fer-ho! I cada cèl·lula té els seus sistemes de regulació particulars. Massa complex perquè un únic producte ho moduli tot.

Com que es tracta d’un producte que es menja, els seus efectes tampoc poden ser directament per les proteïnes que conté, ja que seran digerides a l’estómac. És molt més probable que es tracti d’un suplement de vitamines i oligoelements amb un cert valor nutritiu i energètic. Res que no facin mil altres productes similars.

I, és clar, un important efecte placebo, que en aquests cassos acostuma a ser el més efectiu. Això no ho dic com un fet negatiu. Si algun producte em fa sentir millor gràcies a l’efecte placebo, benvingut sigui. M’ha fet gràcia alguna declaració que he llegit al diari on algú afirma que el producte li ha “aportat vitalitat i unes energies suplementaries que m’han demostrat que tenen un efecte en persones sanes que no és placebo”. Fa gràcia perquè no veig com es pot demostrar això a ningú. La única manera seria fer un estudi comparat amb dos grups prou grans de persones, un grup que prengui l’elixir i l’altre que es pensi que el pren però que en realitat prengui alguna altre cosa similar i sense cap virtut.

De totes maneres, la confiança amb que s’ha fet la afirmació (“m’han demostrat que no és placebo”) suggereix una fe molt intensa en les propietats del producte. I això és exactament el  que cal per desencadenar un potent efecte placebo.

En tot cas, caldrà esperar a veure les dades dels estudis clínics, els efectes sobre el comportament cel·lular i la seva seguretat sanitària. Fins aleshores seguiré escèptic però deixant la porta oberta a l’esperança. Igual que amb la resta de presumptes elixirs que  prometen la joventut eterna.

Tot i que… joventut eterna. Realment la voldria? Em sembla que ja m’està bé el cicle vital normal. Amb envellir dignament, i quan toca, en tinc prou.

15 comentaris

  • AhSe

    14/05/2011 20:38

    No és cap efecte placebo. Si fos així, cap esportista no prendria proteines. Jo durant un temps he pres proteines per anul-lar-me els mals de cap. Tampoc no és cap elixir de joventut, és clar.

  • Iu Gal i Leu

    01/05/2011 13:41

    Però l’ou no era dolent pel colesterol…? moriran joves d’un atac de cor? :P

  • Iu Gal i Leu

    01/05/2011 13:40

    Però l’ou no era dolent pel colesterol?

  • Sensànim Delucre

    14/04/2011 14:46

    Falten molts articles com aquest malauradament… Cal exigir més rigurositat en afirmacions com les que es fan continuament a diaris, TV, … que asseguren que hi ha cures miraculoses! També penso que cal molta més regulació en tot el que són teràpies alternatives.

  • Daniel Closa

    14/04/2011 7:59

    josescience. Ciertamente, el del elixir del huevo tuvo unos “revisores” muy benevolentes. Ya los quisieramos nosotros.

    Marina. La recepta d’en Carquinyol és la més eficient, de llarg.

    Silvia Delgado. Sembla que han tingut una relliscada donant tanta cobertura a un fet tan anecdòtic i dubtós. A mi em va sonar molt a la historia de les polseres Power Balance.

    Anna Sanchez. Està bé escoltar (una mica) als científics, però moltes vegades n’hi ha prou en fer cas del sentit comú i malfiar una mica de les promeses miraculoses.

  • Anna Sanchez

    13/04/2011 23:10

    Esperem que s’escoltin les opinions dels científics, i es tingui més cura amb aquestes publicacions. Espero que l’agència de seguretat alimentària actui amb diligència.

  • sílvia delgado aros

    13/04/2011 20:57

    Menys mal…em va sorprendre negativament l’ampli reportatge, amb aquella olor “pseudocientífica”. Me n’alegro que des de l’Ara algú hagi posat un toc professinal, encara qe sigi des d’un blog. Però he de dir que com a científica esperava més seriositat d’aquest diari. Van pagar pel màrketing? Com dius, el fet que sigui complement nutricional ho explica tot. Això és el mateix que els crecepelos i altres elixirs que venien a l’oest…no em fa falta esperar els resultats dls asajos clínics, que ja en sabem una mica de biologia tu ho ha explicat molt bé, i amb molta ma esquerra també. Felicitats

  • Marina

    13/04/2011 20:47

    Quan ho vaig llegir la meva primera reacció va ser malpensar, amb aquestes coses sóc molt escèptica. La segona… haig de buscar opinions al respecte per valorar la notícia.
    Ja esperava que algú en parlés a l’Ara ciència, merci pel post! :)

    En tot cas, procuraré seguir la recepta del carquinyol mentre les circumstàncies de la vida em deixin, poc o molt.

  • josescience

    13/04/2011 15:19

    Lamentablemente estos elixires están con nosotros desde que el mundo es mundo (que no se nos olvide el mítico crecepelo…que incluso hoy pulula por hay). Pero estoy contigo Dr. Closa, para los que nos dedicamos a la ciencia..lamentablemente vemos como una “publicación” así practicamente no tiene que ser demostrada….y se disfraza de supuesta ciencia…sin embargo los que intentamos publicar algo en revistas cientificas……nos exigen un pelin mas (estoy siendo sarcástico)..

  • Daniel Closa

    13/04/2011 10:17

    Ariadna. Realment, sembla només una moda. El curiós és la covertura que se l’hi ha donat. Deu ser molt conegut per alguns ambients, si no, no ho entenc.

    Carquinyol. Aquesta proposta fubnciona, però no ona rendiments. En canvi, l’elixir d’ou junt amb la power balance llueix molt més!! :-D

  • Carquinyol

    13/04/2011 9:47

    Vols l’exilir de l’eterna joventut?

    Zero preocupacions, una vida sana i dormir les hores que calguin aquesta és la fòrmula !

    Llàstima que no la venguin a les farmàcies !

  • Ariadna

    13/04/2011 9:44

    Les modes tenen això. No fa pas gaire, tothom anava boig darrere de les miraculoses Bayes de Goji que al final no van resultar ser ni tan miraculoses ni tan sanes, ans al contrari.

    I si això de l’ou no qualla, algun altre elixir inventaran, sempre amb la promesa del “Forever young”.

  • Daniel Closa

    13/04/2011 9:31

    Montserrat. Si no tens alergia a l’ou, segurament no et farà cap mal. però no confiaria gaire en aquesta aturada de le’envelliment. La veritat és que tot plegat sona molt a bluf publicitari. Podria ser una de les notícies de l’estiu, però posada a la primavera. :-D

  • Montserrat

    13/04/2011 8:59

    En teoria un producte alimentós que afirma tenir determinats efectes beneficiosos per la salut entra dins el concepte d’aliment funcional i això està regulat per la comissió europea de seguretat alimentaria. Perquè un producte alimentós sigui acceptat con a aliment funcional hi han d’haver estudis que ho demostrin i de moment n’hi han molts pocs d’acceptats!!! però es clar esmés fàcil colar-ho així que com a medicament!!
    ui, no se si presentar-me de voluntària per les proves :D

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús