Arxiu del divendres, 15/04/2011

Cap on anem?

divendres, 15/04/2011

Virgo_Supercluster copia.jpg Un concepte relativament senzill d’entendre és que el moviment és relatiu. Si vaig conduint el cotxe en una autopista puc afirmar que respecte al cotxe estic quiet ja que estic assegut i no em moc, però respecte a la carretera em desplaço a 110 km/h. De manera que per dir a quina velocitat vaig cal especificar respecte a que. I el mateix passa si em pregunto cap a on vaig. Dins un avió puc estar anant cap a la part del darrera de l’avió, però alhora també vaig en la direcció que és mou l’avió. De nou, cal especificar el sistema de referència que faig servir.

Normalment això són disquisicions que només fan servir els físics. A la vida real, tots aquests detalls no tenen importància o resulten evidents en el marc de la conversa que es tingui. Si al tren m’aixeco i em pregunten on vaig és evident que no em demanen per l’estació final sinó per l’indret dins el tren. Però començar a pensar cap a on anem realment, portant els raonaments a l’extrem, pot ser un joc interessant.

Ara mateix estic assegut al davant de l’ordinador, de manera que semblaria que estic aturat, però el meu cos està sobre la superfície de la Terra, que va girant. Si estigués a l’equador representaria que m’estic desplaçant en direcció a llevant a uns 1600 km/h.

Però la Terra no està quieta sinó que va fent camí al voltant del Sol. I això ho fa a una velocitat de gairebé 30 km/s. De manera que des que heu començat a llegir això, fa uns trenta segons, ens hem desplaçat 900 km.

De totes maneres, encara ens movem més. El Sol no està quiet penjat al mig de l’espai, sinó que es va desplaçant per la Via Làctia i cada 226 milions d’anys completa una òrbita al voltant del centre de la galàxia. Sembla molt temps, però és que la galàxia és molt gran. El Sol es mou a 217 km/s. De manera que, en realitat, des que heu començat a llegir el post ja us heu desplaçat uns vint-i-un mil kilòmetres a través de la galàxia.

Naturalment, el raonament segueix ja que la galàxia tampoc para quieta. El problema és que ara ja comença a ser complicat definir el moviment de la galàxia. Cal dir respecte a que, però com que totes les galàxies es mouen i, a més, l’Univers s’està expandint, la cosa comença a ser menys clara. En tot cas, la nostra galàxia es mou junt amb un grup de més galàxies que s’anomena “Grup Local”. El formen la Via Làctia, Andròmeda i unes quantes galàxies més de menor mida. També hi ha moviment aquí dins. Per exemple, la nostra va en direcció a Andròmeda a uns 60 km/s, i amb el temps acabaran per xocar.

Però tot el Grup Local es desplaça com una sola entitat en direcció a un altre grup de galàxies anomenat “Cúmul de la Verge (o de Virgo)”, que forma part junt amb el nostre grup local i moltes més, del “Supercúmul de Virgo”. I això ho fem a 600 km/s. Seguint el raonament d’abans en aquests dos minutets ja portem recorreguts trenta sis mil quilòmetres.

Ah! Però la cosa encara continua. El supercúmul de Virgo, el nostre grup local i molts més altres cúmuls de galàxies es desplacen tots en la mateixa direcció, com si fos un riu còsmic, movent-se a més de 6000 km/s cap a una zona determinada de l’Univers. Alguna cosa hi ha allà, a uns 250 milions d’anys llum de distància, que genera una força gravitatòria prou monstruosa com per arrossegar totes aquestes agrupacions de galàxies. El cas és que no està clar de que es tracta. Per això l’han batejat simplement amb el nom de “El Gran Atractor”.

És una llauna perquè ara mateix el Sol està situat a la part del darrera de la Galàxia i ens impedeix observar que hi ha allà. Per això, de moment simplement ignorem el que és el Gran Atractor.

Com deia, la cosa és més complicada perquè l’Univers s’està expandint. I en arribar a aquestes magnituds, l’expansió ja té efectes importants. Tot i que anem cap al Gran Atractor, segurament no hi arribarem mai per culpa de l’expansió de l’Univers.

Tot això no té gaire aplicació més enllà de la curiositat, és clar. Però si algun dia inventeu una màquina del temps, recordeu que cal trobar la manera de desfer també el camí en l’espai. Fa tres minuts estàvem a més d’un milió de quilòmetres d’aquí. Retrocedir en el temps sense tenir en compte aquest “detall” ens faria aparèixer enmig de l’espai buit!