Arxiu del dimarts , 26/04/2011

25 anys de Txernòbil

dimarts , 26/04/2011

Txernobil.jpg La casualitat ha fet que l’accident de Fukushima gairebé coincideixi amb el 25è aniversari del de Txernòbil. Segur que avui sentirem a parlar molt de centrals nuclears i del perill d’aquest tipus d’energia. Segurament els defensors esperaran a que passi l’onada d’inquietud generada abans de tornar a insistir en la necessitat que tenim d’aquest tipus d’energia i com de segures són les centrals nuclears. Segur que estan dissenyades amb uns marges de seguretat admirables, però res protegeix contra la incompetència o l’estupidesa. El desastre de Txernòbil n’és un exemple de llibre.

El que va passar aquell 26 d’Abril, a Ucraïna, va ser, ras i curt, que els operaris es van passar pel forro els protocols de funcionament de la central. Segurament era la manera habitual de fer algunes coses. Si el cap et demana un resultat i per aconseguir-lo et cal desconnectar l’alarma uns moments, doncs ho fas perquè normalment no passa res, i si t’hi negues et foten al carrer. És la diferència entre els protocols de seguretat teòrics i la trista realitat.

Una nuclear fa electricitat fent servir la calor produïda per les reaccions nuclears per escalfar aigua i convertir-la en vapor. Aquest vapor mou una turbina que és la que genera l’electricitat. El que volien saber a Txernòbil era quanta estona seguia generant electricitat la turbina si la central s’aturava. Era important perquè per al funcionament dels sistemes de refrigeració fa falta electricitat mentre no es posen en marxa els generadors dièsel. A Fukushima hem vist com de ràpidament es compliquen les coses si la refrigeració no funciona.

Per fer la prova, calia frenar el funcionament de la central. Però això no és tant senzill. Dins el nucli de la central hi ha moltes reaccions nuclears funcionant simultàniament. Normalment es parla sempre de la fissió de l’urani, però això genera altres elements radioactius que es desintegren i generen altres que també es desintegren i així fins arribar a formar elements estables. Això fa que s’hi trobin molts tipus d’àtoms per allà dins. I un d’ells, el Xenó-135, és particularment emprenyador per als tècnics de la central. El problema amb el Xenó és que té l’empipadora capacitat d’absorbir neutrons i, per tant, aturar les reaccions nuclears. Per això sempre s’intenta mantenir uns nivells baixos de Xenó-135.

I la manera de fer-ho és evitar que la central baixi massa la potència. Les mateixes reaccions nuclears desintegren el Xenó i el transformen en altres tipus d’àtoms que no donen problemes. Per això es tractava de baixar el funcionament de la central, però no tant com per permetre que el Xenó augmentés massa. Si ho fes, caldria aturar la central uns dies fins que aquest contaminant desaparegués espontàniament. I aturar la central sortia molt car.

De manera que per fer la prova, van reduir la potència del generador introduint unes barres de control que frenen les reaccions nuclears. Això va baixar la potència del reactor perquè les barres absorbien els neutrons de les reaccions. Però els mecanismes de seguretat de la central fan que si la potència baixa, la central s’atura automàticament. Com que això no interessava als operaris, el que van fer va ser saltar-se el llibre de protocols i apagar els sistemes de control automàtic. Per això va caldre desconnectar també l’ordinador que controlava els mecanismes de seguretat.

Però aleshores va caldre tornar a pujar una mica la potència del reactor per evitar que el Xenó s’acumulés. De manera que manualment van anar retirant les barres de control. La nuclear disposava de 170 d’aquestes barres, i els protocols especificaven que sempre n’hi havia d’haver com a mínim 30. Però aquell dia en van deixar només 8. El resultat va ser que les reaccions nuclears van recuperar la seva marxa i van augmentar la temperatura i la pressió de manera brutal. Ah!, però havien desconnectat els sistemes de control, de manera que els operaris no ho van notar. De fet, van començar a veure que alguna cosa anava malament quan van sentir soroll d’explosions. Immediatament van intentar introduir més barres de control, però en aquell moment la temperatura ja les havia deformat i no les van poder fer entrar.

Poc després va tenir lloc una gran explosió per hidrogen. Era una reacció similar a la que ha generat les explosions que s’han vist a Fukushima aquests dies. La diferència és que a Txernòbil no hi havia edifici de contenció i el material radioactiu va sortir disparat amb l’explosió i va continuar fent-ho durant molts més dies. La resta ja és història.

L’energia nuclear és perillosa, però el més perillós és la incompetència i l’estupidesa dels humans. Uns factors que sempre cal incloure en qualsevol càlcul de riscs.