El puto amo i l’eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenèrgic

stress.jpg Prometo que jo no soc gaire futbolero. El futbol mai ha estat el meu esport preferit, encara que aquests anys m’ho passi de conya amb el Barça. Però és que, tal com diu en Pep, aquest Mourinho és el puto amo. En el meu cas, perquè no para de donar-me temes interessants per analitzar des d’un punt de vista científic. Aquests dies (de fet, gairebé sempre) ha estat dient ximpleries, plorant per tot, faltant al respecte i insultant la intel·ligència del personal. Però el paio no és ruc, de manera que és evident que ho fa amb la intenció manifesta de fer saltar al personal. Ara en Pep ha saltat (i ja era hora), però segurament és exactament el que pretenia en Mourinho.

De fet és la mateixa estratègia que fan els lluitadors abans del combat. Esmentar la mare de l’adversari, recordar-li que et vas tirar la seva germana o explicar les misèries de la seva família, tribu, raça, societat o colla d’amics. En realitat és igual el que diguis sempre que sigui prou ofensiu. Només es tracta de fer-lo emprenyar. Irritar-lo fins que salti i perdi el control. O, dit en termes més tècnics, d’induir prou estrès com per activar-li l’eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenèrgic.

Si ho aconsegueixes, tens més números per guanyar la batalla.

Tot i que es pot generar per molts estímuls (entre ells els insults agressius), l’estrès només és la resposta normal, fisiològica, enfront d’un perill. Els nostres avantpassats, al davant d’una amenaça havien de respondre molt de pressa i sense floritures. Si venia un enemic, una fera o un perill, havies de triar entre fugir o lluitar. En els dos casos la resposta de l’organisme és la mateixa. Posar en marxa un grapat d’hormones que es fabriquen a l’hipotàlem, a la hipòfisi i a les glàndules suprarenals. D’entrada s’activa l’hipotàlem, que està al cervell i que fabrica coses com la vasopresina i, sobretot, l’hormona alliberadora de corticotropina (CRH). Aquesta actua sobre la hipòfisi, situada també al cervell i que, entre altres coses, fabricarà una hormona anomenada adrenocorticotropina (ACTH). L’ACTH va per la sang fins a les glàndules suprarenals que comencen a fer cortisol, que indueix altres coses com l’adrenalina i la noradrenalina. Aquest còctel d’hormones (n’hi ha més eh!) són les encarregades d’aturar quasi totes les funcions que no siguin imprescindibles i de destinar tants recursos com sigui possible a generar energia muscular.

Es tracta d’augmentar el ritme cardíac i la respiració de manera que circuli més sang i amb més oxigen. També es mobilitzen les reserves de glucosa per alimentar les cèl·lules. El flux sanguini es modifica de manera que majoritàriament va cap als músculs. La digestió s’atura, les pupil·les és dilaten, i l’activitat cerebral es focalitza en activitats implicades en la lluita.

Això vol dir que també quedarà compromesa la capacitat de incorporar coses a la memòria o de recuperar coses de la memòria. Moltes persones que han tingut un accident (una situació de moltíssim estrès) no recorden exactament com va passar ja que el mateix estrès va bloquejar la funció de la memòria. Per això també l’estrès fa que en ocasions que has de parlar en públic o en reunions molt importants et “quedis en blanc”. Però és que si un lleó et vol menjar, no és el moment per anar recordant coses complicades. La resposta ha de ser ràpida, senzilla i instintiva.

El cas és que si tu mantens la calma mentre l’enemic està actuant de manera ràpida, senzilla i instintiva, vol dir que et resultarà molt fàcil de predir el que farà. Les estratègies elaborades funcionen molt bé per derrotar accions simples i viscerals. Per això els combatents s’insulten de la manera més irritant possible. El que fan simplement és intentar generar prou estrès de manera que l’adversari faci servir estratègies poc eficients, que prengui decisions errònies i que s’oblidi de les estratègies més elaborades que coneix.

Evidentment, això és el que en Mourinho intenta. Els que ens ho mirem des de la barrera podem deixar anar els nostres nivells de cortisol, adrenalina i testosterona sense problemes, però espero que en Pep mantingui el seu eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenèrgic sota control. Si l’adversari vol provocar-te una resposta visceral, el millor és fer exactament el contrari. De totes maneres, en Pep és un paio llegit i segur que recordarà les primeres línies d’un poema d’en Rudyard Kipling que, entre moltes altres coses, no deixa de ser una recepta contra l’estrès excessiu:

 

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant

tothom el perd i a més te’n culpen;

si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,

deixant un lloc, també, per als seus dubtes;

Si pots esperar sense que et cansi l’espera,

o no mentir encara que et menteixin,

o no odiar encara que t’odiïn,

I no per això semblar massa bo, o massa savi;

15 comentaris

  • PEP BOTA

    08/05/2011 14:26

    Molt bò l’article,

    El Barça activa la síndrome general d’adaptació al Madrid. Per tenir l’amenaça d’estrès s’han de tenir en compta aquestes quatre característiques : ha de ser una situació nova per nosaltres, ha de resultar imprevisible, ens ha de semblar que escap…a al nostre control i ha de suposar una amenaça per la nostra personalitat (Sonia Lupien). Com diu en Punset el nostre cos reaccionara igual quan mos persegueix un MAMUT, que quan el nostre superior mos vol pegar una bronca a l’oficina. De fet en Mourinho és un estímul molt estressant, no és el tipic estímul que es dilueix a la memòria de treball, sinó que el punyetero s’incrusta fins a la memòria declarativa semàntica i desde allà t’amarga l’existència. En poques paraules que li va activar l’arousal a n’en Guardiola. Però resulta que que l’activació de l’eix hipotlàmic-hipofisari-adrenèrgic d’en Guardiola ha estat símplement això, un estímul a curt termini, però lo que te el Madrid, és ja una activació d’aquest eix a llarg termini i és nota que li esta destrossant el lòbul temporal medial, l’hipocamp “dins i fora del camp” i l’amigdala (la pilota) amb la continua secreció de glucocortocides cortisol (cara al sol, no cortisol, Messi, Xavi i Iniesta). Je,je,je. Campions de lliga i segurament d’Europa.

  • Laia Olmo

    28/04/2011 10:34

    Molt bon article, Dani! L’instint humà i la por son el que ens fan sobreviure! I lo del Mou, com han dit altres lectors, interpreta un paper pero quan s’emprenya, s’emprenya de veritat jejejeje

    VISCA BARÇA!

  • Sophia Blasco Castell

    28/04/2011 9:57

    Fantàstica article de divulgació dels mecanismes d’anorreament racional!
    També l’empren certs mitjans de comunicació que actuen com el “Tea Party” fent culpable Catalunya, el català, els catalans i les catalanes. Ja hem tingut la primera conseqüència, ahir es fa fer un minut de silenci al Camp Nou en memòria de Pere Artur Fornés, un jove veí de Pedreguer, assassinat, als 25 anys, d’una punyalada per cridar ‘Visca el Barça’. Determinades persones s’ho creuen i actuen.
    Caldria engegar accions legals contra aquests mitjans de comunicació, si els famosos i famoses ho fan i demanen danys i perjudicis, nosaltres també ho podríem fer, no us sembla?
    Sophia

  • Ferran

    27/04/2011 22:49

    En el fons són bons amics.

  • Maria Alba

    27/04/2011 19:38

    Per aquesta mateixa raó, el que hauríem de fer tots és deixar de parlat d’ell. Crec que aixó no ho suportaría. Necessita alimentar el seu “ego” que és l’únic que té. Una mena de “boicot”.

  • Pere

    27/04/2011 19:26

    No sé de què us queixeu del pobre Mou, no veieu que és mot digne de ser al madrit, anomenat també: “el equipo senyor”.

    Com ell i el CR7 n’hi ha hagut sempre al madrit. Gent impresentable.

  • Gerard Alvarez

    27/04/2011 18:59

    Espero que amb en Pep no passi, però jo estic a punt del Sd de Cushing amb tant de Cortisol en sang!
    No el puc ni veure aquest portuguès!

  • DavidCG

    27/04/2011 18:55

    Porto tota la tarda estudiant endocrinologia i concretament l’eix hipotalàmic-hipofisiari; quan he vist aquest article en el timeline de facebook he cregut que el temari em perseguia!

    En el tema científic, és interessant assumir que els instints més “potents” que ens “dominen” o que influeixen en la nostra conducta tenen un origen “primitiu”, estan dissenyats per sobreviure davant depredadors enmig de la més verge natura. Quan un s’endinsa una mica en el món de les regulacions hormonals i neuronals relacionades amb els instints s’adona que no l’etiqueta d'”animals racionals” que tan ens agrada posar-nos ens pot quedar una mica gran.

    En el tema futbolístic… Guardiola president.

  • Laia B.

    27/04/2011 15:33

    El famós fight or flight!!! :-)

    D’aquest fenomen d’estrès a mi sempre m’ha sobtat que ens diuen que en situacions d’estrès s’inhibeix la gana, i jo en sóc un cas antagònic total…

    Aquest vespre, però… Fight, fight!

  • Daniel Closa

    27/04/2011 15:02

    Carquinyol. Entre els dos partits que venen hi haurà moltes hormones molt alterades. Sort que (diuen) només és un joc!

    Joan. Per descomptat, tot el de’n Mou és únicament teatre. Però de vegades és efectiu.

    Clidice. Realment ja tocava donar un cop de puny. Malgrat que sigui teatre i que ho faci estudiat, arriba un punt que has de parar els peus al personal i marcar el límit.

    Salvador. Molt bona aquesta! :-D

    Josescience. Hay personajes que no se entiende que esten en un club como el Madrid. Un signo de los nuevos tiempos en que “todo vale”. A ver si hay suerte i les cambia la cara esta noche. Pero sobretodo que les cambie tras el partido en el Nou Camp.

  • josescience

    27/04/2011 14:16

    Bueno, yo evidentemente creo que Mourinho interpreta un papel. Sin duda Guardiola ha hecho lo que el quería..pero siendo tan egocéntrico como es Mourinho estoy convencido que tampoco le ha hecho gracia el que ayer en prime time se hablase más de Guardiola que de el. De lo que no tengo duda, es que este tipo de personajes a los que se puede unir C. Ronaldo (ya se que me centro en el Real Madrid pero hoy por hoy es el centro de la altanería – soberbia por estos individuos que posee y no por institución) Es que ,como decía ,son también los que peor lo pasan cuando pierden….no hay más que mirarles la cara….quizá esta noche???

  • Salvador

    27/04/2011 13:59

    Una paròdia de Kipling que va fer Adam Smith al llibre The Money Game:

    Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant tothom el perd, potser no has sentit les notícies.

  • Clidice

    27/04/2011 12:10

    Tu ho has dit: ja era hora. Que la caverna mediàtica, diguis el que diguis, sempre ho desvirtuarà. Només cal veure ara com s’estripen les vestidures pel que ha dit en Pep i no han piulat en tot aquest temps que l’impresentable del Mourinho les ha dit de tots colors. Ja s’ho faran, el que calia era aixecar la moral dels de casa. I em sembla que ho ha sabut fer.

    Ah! i jo si, sóc hooligan tot i que el meu esport no és pas el futbol. :D

  • Joan

    27/04/2011 10:12

    Jo també crec que és una estratègia planificada del Mou, però penso que el motiu no és tant fer caure en l’error al rival sinó més aviat desviar la pressió mediàtica cap a ell i descarregar-la als seus jugadors. I de pas pressionar els àrbitres, això sempre.

    Així i tot és una estratègia arriscada perquè tant tocar els nassos provoca una sobre-motivació dels rivals (no en el cas del Barça, que ja ho està prou), com vàrem veure amb el Sporting que va guanyar al Bernabeu.

    Pels seus resultats al llarg de la seva carrera cal reconèixer que és un bon entrenador, de formes discutibles és clar.

  • Carquinyol

    27/04/2011 8:33

    Jo tampoc sóc un gran seguidor futbolístic (i menys encara veien com ‘arruca’ a la gent), però em molesten molt els xulos, especialment cert tipus de xulos-ploraners. Espero que el Barça tingui totes les hormones que comentes ( i les que no comentes també) sota control i contesti al camp com toca.