Arxiu del dijous, 28/04/2011

No són els pets, són els rots.

dijous, 28/04/2011

vaques.jpg Una dada que semblava ser de broma va ser la implicació de les vaques en l’escalfament global. Les vaques generen gas metà (CH4), que tot i estar present a l’atmosfera en menors quantitats que el CO2, exerceix un efecte hivernacle molt més intens. Quan la dada es va conèixer, els defensors de la indústria del petroli de seguida van començar a demanar que abans que els combustibles es limités el nombre de caps de bestiar. I als diaris van proliferar els titulars referents a l’efecte hivernacle induït pels pets de les vaques.

Això, però, és un error. El metà no el causen els pets de les vaques, sinó més aviat els rots. En els dos cassos no deixen de ser gasos generats al sistema digestiu i que surten de l’organisme. Però no està bé confondre un extrem amb l’altre. I la diferència es fa evident quan recordem que les vaques són animals remugants.

Alimentar-se d’herba no deixa de ser un problema nutritiu. Els vegetals tenen relativament pocs nutrients per unitat de pes, i a més, majoritàriament resulten molt difícils de digerir. L’herba està feta sobretot de cel·lulosa, lignina i molècules complexes que es resisteixen a ser degradades pels enzims que tenim els animals. La part d’aliment que aprofitem quan fem una dieta exclusivament vegetal és un percentatge molt petit si el comparem amb el que extraiem de la carn.

Per sort, es pot comptar amb col·laboradors. Els animals no podem degradar les fibres vegetals de manera eficient, però els microorganismes si que ho poden fer. En realitat, per qualsevol cosa que necessitem, segurament hi ha un microorganisme que ho pot fer. I l’estratègia dels remugants ha consistit en aprofitar les capacitats dels microorganismes.

L’estómac d’un remugant vindria a ser una gran cambra de fermentació plena de microbis. Hi ha bacteris, protozous i fongs. Una complexa comunitat en la que diferents microbis ataquen i degraden alguns dels components de l’herba que mengen. Els productes de desfeta d’alguns microbis serveixen com aliment per uns altres, que alhora generen residus que altres bacteris aprofiten. Al final, el que era una branca d’herba feta de cel·lulosa i altres polímers complexos acaba per degradar-se quasi completament deixant com a productes finals un grapat d’àcids grassos volàtils que l’animal pot captar directament a través dels vasos sanguinis i que esdevenen la seva principal font de nutrients.

Nosaltres obtenim energia gràcies a la glucosa sobretot. Després la transformarem en mil altres tipus de molècules, però la glucosa és el punt de partida. Doncs per als remugants la clau són molècules com l’àcid propiònic, l’àcid acètic o l’àcid butíric. I tots són el producte final generat per la gran massa de bacteris que tenen dins el seu estómac o, estrictament, al seu rumen.

Però aquests no són els únics. Els bacteris també fabriquen vitamines i molècules més complexes que resulten molt útils per l’animal… i algunes molècules que ja no fan cap servei. Entre elles el metà.

El metà és un gas, de manera que s’acumula dins l’estómac del remugant i va sortint pel camí més curt. És a dir per la boca. No penseu que és un producte exclusiu dels remugants. Nosaltres (de fet, la nostra flora intestinal) també generem metà. I també l’alliberem en forma gasosa per l’extrem del tub digestiu. Però nosaltres tenim la flora situada a la part de l’intestí gros i la sortida més propera està situada al final del tub digestiu. Les vaques treuen el metà amb els rots i som nosaltres els que ho fem amb els pets.

Això vol dir que també contribuïm a l’escalfament global a base de pets? Doncs no, perquè a diferència dels remugants, la nostra alimentació depèn molt poquet de la flora intestinal. Els nostres pets tenen només un 10% de metà, però sobretot és un problema de quantitat. Una vaca genera cada dia entre 100 i 200 litres de metà. I hi ha moltes vaques al planeta!

De totes maneres, això també depèn de la dieta de la vaca. Del tipus de vegetals amb que s’alimenti. De manera que potser es podrà reduir aquest component de l’efecte hivernacle simplement triant correctament el tipus de pinso. Potser en un futur, a més de carn de ”vedella ecològica” també l’anunciaran com “sense impacte en l’escalfament global”.